Avui he volgut fer un tràmit per telèfon: havia de telefonar el 060 per comprovar el domicili que te tràfic de la meva persona, ja que certes coses no estic segura de si arriben. Una cosa ben normal.
Vaig a fer-la en el meu idioma, aquell que tenc dret a utilitzar segons la constitució i l'estatut d'autonomia.
Marc el número. Me surt una resposta automatitzada per triar opcions. Només en castellà, tot i que estam en un estat plurinacional on som tots ben iguals. La maquineta no m'entén perquè jo exercesc el meu dret de parlar el meu idioma (idoma que ja era el de les meves recontra-re-padrines per aquestes terres) per fer les gestions del dia a dia (cosa ben normal en aquest mon). Me passa amb una persona.
- Si, digame (o locució similar de salutació).
- Volia saber si el meu domicili a tràfic és correcte o no
- Cómo?
- Volia saber... (repetesc)
- No la entiendo... me puede hablar en español?
- Res, res.
I he penjat. Tanmateix! O abandon l'exercici del meu dret, o no ens entendrem. Idò a fer punyetes, que tenguin el domicili que vulguin. El carnet de conduir si que m'ha arribat, així que ja va bé.
Una cosa que toca ser ben normal... aquí és impossible.
I això m'ha fet pensar que, quan era petita, ja m'ho deien. "En español!". I no tan petita. I ara encara, perquè com que vaig pel carrer exercint el meu dret, escolt "en español que estamos en espanya" amb certa freqüència.
I ja de petit pensava: Ah, idò i això que jo xerr no és "espayol"? Però no estam a Espanya tal com me diuen? Jo xerr això... que deu ser d'Espanya si jo també ho som! Què deu voler dir: que això que jo xerr a Espanya on me diuen que he nascut, i on me diuen que som espanyola, no és espanyol?
Conclusió: Idò jo tampoc ho dec ser, d'espanyola.
Això vaig concloure ja des del bressol, adoctrinada per tot arreu de que aquella llengua meva no era espanyol, i per tant de que la meva identitat no era espanyola. Llengua i identitat són coses molt lligades. Amb tals premisses, no era gaire difícil arribar a tal conclusió.
Au, ja teniu els culpables del meu adoctrinament. Ja els podeu posar a tots a la presó.
dilluns, de novembre 27, 2017
dilluns, de novembre 06, 2017
Dreta vs esquerra... Paradigma obsolet?
Avui pensava en el paradigma segons el qual solem votar aquí: estam instal·lats (i bé que els hi convé)
en "dreta versus esquerra". La dreta és el dimoni corrupte i l'esquerra
la gent "guai" progressista i oberta. Noooo!! A Espanya en concret
resulta que és així, però mirau nomenclatures a altres llocs, per
exemple a EEUU: es diuen demòcrates i republicans. I els republicans
representen la dreta recontraconservadora i els demòcrates els més
lliberals i progressistes... ara, tots són bàsicament capitalistes, amb
una diferència de tenir més o menys miraments socials. I allò és una
mena de república democràtica com a sistema.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
El cas Fachín: què han de ser els partits?
Llegesc al DBalears fa uns dies que Podemos prepara cop contra Fachín https://dbalears.cat/politica/2017/11/03/307933/podemos-prepara-cop-contra-fachin.html.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)