Avui, com és habitual, m'he aixecat, he anat al gimnàs, dutxeta, i cap a classe. Després tenia unes gestions a fer a la seu de la UOC. Fins aquí, tot sense incidències.
Ara, la següent tasca era anar a una botiga a queixar-me de que la camisa que es va comprar el meu home li ha encollit després de la primera rentada. Rentada que ha fet igual que sempre amb totes les seves camises amb el programa "cuidado fácil" de la rentadora. He exposat el cas, i la que m'atenia a la botiga "Nottingham" m'ha dit que l'havia de rentar a 30 graus... "Però on ho diu? No te cap etiqueta que ho digui." li he dit. Ha procedit a mesurar la camisa, comparant-la amb una de la mateixa talla i model similar. Se la veia com "estirava" la màniga de la meva camisa per amagar la diferència de longitud, tot i així li quedava mig centímetre més curta. Total, que me diu que ho ha d'enviar a fàbrica i que ja decidiran, i jo contest que ja va bé, però que abans jo me l'enduré a consum a fer una reclamació mesurant jo mateixa les camises i fent fotos.
I aquí és quan me diu "bueno, como quiera... pero primero de todo, háblame en castellano"... (!!??)
Ah, ara es despenja amb aquestes? Després de tot el temps -inclòs el moment de la venda- parlant cadascú el seu idioma sense problemes? -he pensat jo.
I li he enflocat: "Jo parlaré el que me doni la gana, quina grosseria i falta de respecte és aquesta de voler dir-me quin idioma he de parlar! Jo no t'he dit quin idioma m'has de parlar tu. Ara a més, també posaré una denuncia per vulneració de drets lingüístics".
A partir d'aquí, ella m'ha contestat "Estamos en España, quieres que te fale galego?"... etc...etc (el que solen dir sempre). I jo li he dit que si aquest era el seu argument, anàvem arreglats, que qui es creia ella per donar ordres sobre el que s'ha de xerrar, que a mem si també me diria quina roba m'he de posar. I que em podia parlar el que vulgui: jo soc respectuosa i no vaig donant aquestes ordres a la gent, i així vull que ho siguin amb jo.
I encara tenia la barra de dir-me "La maleducada eres tu, cuando le digo a la gente que me hable en español, todos cambian. Y yo no te entiendo" (quan era obvi que fins ara m'havia entès, i bé). I li contest: "Idò ja veus que no, no tots. I vols dir que fas feina aquí i no entens res de la llengua? Quina falta de respecte! Sobretot, no he vengut aquí a discutir aquestes qüestions, així que no me canviïs de tema"
He procedit a mesurar les camises, i me n'he anat amb les fotos i els fulls de reclamació. I un dia d'aquests passaré per l'oficina de consum a denunciar-ho, però primer que tothom ho sàpiga: a "Nottingham" del carrer Sindicat 49, les camises són de les que encolleixen, i a més et volen encollir els drets lingüístics.