dissabte, de setembre 13, 2025

De la nostra llengua i acreditacions de "qualitat" i altres herbes

Per cert, i xerrant de la situació del català... 

Ahir vaig detectar una cosa que em va deixar aborronada! L'AQUIB (òrgan de qualitat de la UIB  https://www.aquib.es/ca) fa que se li enviïn des de L'ESADIB documents en castellà per fer les memòries!!! Que és, que la qualitat només pot ser en castellà? 

En l'àmbit sanitari, està passant tres quarts del mateix. Vaig publicar una entrada sobre això: les memòries científiques de l'Hospital de Son Espases només tenen en català la portada, són únicament en castellà. Les de Son Llàtzer eren en català fins 2012, la de 2018 és en 2 idiomes, i les posteriors no les he pogut trobar. Tota una involució en normalització lingüística, una normalització que mai ha arribat a ser "normal".

L'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA ) per part seva, presenta la memòria del 2019 en català, però des del 2020 només fa les memòries en castellà (com me varen dir per correu quan els vaig demanar si tenien en català la del 2023). 

Segons això, deduesc que la nostra llengua és només d'ornament. I pitjor, que ens fan un favor permetent que la parlem, però a l'hora de les "coses serioses" s'ha de fer tot en castellà? Això no té nom. Bé, sí, és humiliant i no entenc com ens ho deixam fer. Protegir la llengua i mantenir-la viva no és només fer-ho de cara a la galeria, fer veure "com que l'usam". És usar-la de forma normal per fer... qualsevol cosa, no haver de pensar mem si serà adequada per tal o qual situació. Això fa pep!

I m'és igual que siguin documents per enviar a Madrid o on sigui. Poc favor ens feim a noltros mateixos si permetem aquesta humiliació. Allà, i on sigui, els hauríem de poder enviar en català. Ja se'ls traduiran si ho necessiten, que està ple d'IA's i bons traductors en línia que poden ajudar a fer la feina. La qualitat ha de poder ser en la nostra llengua. 

Se suposa que estam dins un estat amb diferents llengües oficials, cooficials o com els diguin. Idò que les acullin i tractin totes amb respecte i igualtat, a tot l'estat! I si han de publicar el document no sé on, que ho facin en totes les llengües que se suposa tenen. Que s'han fet passes petites per usar les llengües co-oficials al congrés, però no passa de ser un gest.

Amb documentació cap a Europa passa igual. Per exemple, per enviar les memòries de projectes Erasmus, ens veim forçats a enviar-la en castellà (i algun bocí també en anglès) a través de les agències nacionals, que no contemplen l'existència d'altres llengües. Evidentment, si l'estat membre no les té plenament reconegudes en plànol d'igualtat a la seva constitució, Europa no els pot fer la feina. 

Queda clar que dins Espanya, encara ara unes llengües són "més oficials" que d'altres (basta veure l'article 3 del títol preliminar de la Constitució Espanyola per entendre que el castellà és un deure, i les altres, un favor que ens fan). 

Jo diria que, si en 40 anys això no només no s'ha arreglat, sinó que va endarrere com els crancs, l'única solució és la independència, i poder tenir un estat propi amb la nostra llengua com a oficial.

diumenge, de setembre 07, 2025

"E pur si muove"... Demonitzar les pantalles o aprendre a educar per la realitat que es trobaran?

"E pur si muove" es diu que va dir Galileu, tot i que davant la Inquisició va dir el que volien sentir per salvar la pell.

L'evolució, la ciència, els descobriments, simplement són. Podem negar-los i ser negacionistes, o pujar al carro i anar amb la ciència. N'hi ha molts graus de negacionistes, alguns passen per ultracientífics i tot Tothom que s'aferra a la ciència com si fos un dogma de fe ja és, en certa forma, negacionista. La ciència mai dogmatitza, i els coneixements són certs fins que surt una nova evidència que provi altra cosa. El científic no s'aferra a dogmes de fe, segueix les evidències encara que contradiguin allò que ahir mateix tenia per cert.

Negar l'evolució és això, negacionisme. I negar "les pantalles" als fills també. Llegesc això:

"La prohibició dels mòbils marcarà l'inici de curs a Catalunya i a les Illes" https://www.vilaweb.cat/noticies/prohibicio-mobils-inici-curs-catalunya-illes/

I això:

La pissarra del futur vs. el llibre de tota la vida: així és la "classe connectada" que defensen les tecnològiques https://www.rac1.cat/tecnologia/20250204/231903/industria-aposta-classe-connectada-entorn-educatiu-vol-tornar-llibre-impres.html

No estam fent com si, quan va sortir el llàpis i el paper, ens entestàssim a fer escriure a martellades damunt una pedra?

Ara, el que em preocupa, és això:

"El 39% de les empreses de la UE patixen robatori de dades" https://www.csirtcv.gva.es/va/noticies/el-39-de-les-empreses-de-la-ue-patixen-robatori-de-dades.html

Enlloc d'estar treballant per prohibir tecnologia i pantalles als infants i adolescents, ens hauríem d'estar formant per educar-los en donar importància a les seves dades, la seva privacitat, i saber defensar-se de la ciber-delinqüència. I per fer això, no els podem allunyar de les pantalles. Els volem educar pel seu món, o per un que ja no existeix?

No és l'eina el problema, és el seu mal ús. Ara, és més còmode prohibir les pantalles que formar-nos noltros, com a educadors, a entendre tot això nou que ens ha caigut a damunt i poder formar d'acord amb el món tal com és, no tal com era.

Òbviament no els podem deixar fer qualsevol cosa amb les pantalles. Però prohibir-les és... una "santainquisicionada".