Acab d'assebentarme de que el Sr. Matas a la fi defensa el meu dret al monolingüisme. Gràcies, Sr. Matas, ja era hora de que pogués triar la meva llengua, i el dret a ser monolingüe. És fantàstic! M'encanta!... A partir d'ara, quan l'empleat del bar em digui "en castellano, que no la entiendo" li contestaré: "Ho sento, però és que soc monolingüe, i el Sr. Matas defensa la meva lliure elecció" Què be, què bé... Però... ara que ho pens: Sr. Matas, haurà de crear un nou pressupost, el de traductors simultanis de barri, (igual que hi ha policia de barri), ja que si no, no ens entendrem molt be els monolingües en català amb els monolingües en castellà. Be, sempre podem no parlar entre noltros, i llestos! No? Tanmateix...
Tot i que, ara que ho pens: què es pot fer
això de ser monolingüe en català? (constitucionalment parlant, vull dir: em
sembla que, encara que sigui en contra dels drets humans, estam obligats a
parlar una determinada llengua).
O és que el dret al monolingüisme que vos
defensau exclou "per suposat" el monolingüisme en català? (perquè
segur que el considerau un desbarat, i ni se vos passa pel cap). O sigui que
els drets dels castellanoparlants valen més que els dels catalanoparlants. Això
és un atemptat cultural, i ganes de crear mal ambient, i lo demés son punyetes!
Estic cansada de
no poder "passejar" en la meva llengua, i haver de veure
com els drets a
"passejar" només en la seva d'altres es defensen amb tanta
insistència, a costa dels meus drets, i des d'aquí mateix. No és just.
Ai ai ai, Sr. Matas, que si tot el que
vareu dir al vostro discurs era igual que això, que em sembla que sí, (REB,
turisme), fa aigua per tots els costats.
Fanny Marí (soprano)
Palma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada