Usar i compartir la meva llengua no és de mala educació

Usar la meva llengua no és de mala educació. És compartir qui soc jo amb la resta del món. Ara, que algú me digui quina llengua he d'usar, això si que és ja no una falta d'educació si no de respecte, un atac en tota regla als meus drets.

L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic

Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.

Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.

Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.

Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".

Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".

Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).

Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.

Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.

Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.

Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.

L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.