"I have a dream..." deia Martin Luther King al seu discurs de 28 d'agost de 1963 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tinc_un_somni. La realitat que l'envoltava era molt diferent del somni que tenia, si. Però això no el va impedir de tenir un somni.
Jo també tenc un somni. I per més que Mónica Oltra els tracti d'ectoplasma (https://www.esdiario.com/589378447/Monica-Oltra-contesta-a-Juqueras-que-los-Paises-Catalanes-son-un-ectoplasma-.html) o que n'Arrimadas s'esforci amb cartellets a dir que no existeixen (https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/01/23/enganxada-darrimadas-torra-aixo-president/522815.html), jo tenc un somni. I es diu Països Catalans. I ara és ja, al manco, ectoplàsmic -segons Oltra-. Quan vaig començar a tenir-lo (fa molts, molts d'anys) no era ni això, així que anam avançant!.
El meu DNI? Pot dir el que vulgui, però no per això me farà sentir que soc allò que diu. No m'ho sent i punt. I ningú no té el perquè ofendre's d'aquest fet, perquè que jo tengui un somni no vol dir que tengui res contra qui no tengui el mateix que jo (sempre que em respecti, clar). Tenc un somni, i en aquest somni si que puc tenir un document d'identitat amb el qual estic d'acord, puc viure en la meva llengua sense problemes i sense patir discriminacions, atacs i menyspreus pel fet de voler una cosa tan normal, i me sent respectada com a ciutadana de ple dret allà on he nascut.
A més, entrant en un terreny més pragmàtic, al meu somni controlam la riquesa que produïm al nostre país i no tenim problemes derivats d'un pressupost fet lluny de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada