Competències... o incompetències? Sabem de què xerram?

 Dos articles de Damià Bardera per pensar:

- Article 1: Primer farem que siguin uns analfabets. Després els donarem la renda bàsica https://www.vilaweb.cat/noticies/analfabets-renda-basica/ 

Estic completament d'acord amb el que diu. S'està "desformant" la gent perquè les èlits tenguin "servei".

Article 2: “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice”

https://www.vilaweb.cat/noticies/damia-bardera-educacio-entrevista-professor-secundaria/ 

Sobre això, totalment d'acord amb que el sistema educatiu és una enganyifa ara mateix, sobretot pel que diu el primer article. Ara, estam demonitzant "aprendre per competències" i no hem d'oblidar que "tenir competència en alguna cosa" és saber fer-la bé. Si aprenèssim "per competència" tendrien "competència" en lectura i escriptura, i no la tenen. Crec que no s'ha entès bé què vol dir això d'aprendre per competències, ja que no ha de ser incompatible amb tenir, literalment, "la competència". No sé si m'explic.

El que hem de definir bé és l'ordre de les comopetències a adquirir, i la de lectura-escriptura-discurs és a la base de la piràmide i no es pot descuidar.

Trob que és ben cert el que diu l'article, però sobretot si es segueix el plantejament de les etapes educatives tal com són ara. El dubte és, estan mal plantejades i s'han de canviar? O hem de tornar-ho tot a com estava abans?

Per resumir-ho molt simplificat: abans, el batxiller era el "tope" de l'educació. Les persones amb prou motivació estudiaven i les altres no. Ara és considerat un dret i tothom ha de fer una formació obligatòria fins als 16, cosa que està molt bé, evidentment, però que fa que el panorama sigui diferent.

S'ha de considerar com evoluciona el cervell en relació a l'aprenentatge, diferents situacions, motivacions. En fi, que potser fins als 14-15 sigui una etapa en què les expectatives haurien de ser: que les persones adquireixin competències bàsiques (lectoescriptura per suposat, discurs, gestió emocional i cura personal, etc) per la vida i els continguts justos, i aprendre a MOTIVAR-SE per cercar els continguts més endavant. Tanmateix, la quantitat de continguts actualment és tan immensa que no hi cap a l'educació. Sobre els continguts, val que aprenguin a aprendre'ls, que aprenguin a voler aprendre. I evidentment, necessitaran una BONA base de lectoescriptura per poder fer això.

Aquí hi caben diverses metodologies, incloent els projectes... sempre i quan la persona tengui unes pre-habilitats suficients per dur-los a terme, si no serà fer retxes dins aigua!. La piràmide de quines habilitats/competències-coneixements i per quin ordre hauria d'estar clara. 

Així, fins als 14-15 seria un poc com l'antiga primària "enriquida". Evidentment s'han d'atendre les poblacions que surten de la normalitat, tan si és reforç per persones que estan per sota les expectatives, com si és per sobre les expectatives. Després, si l'objectiu és estudis superiors de grau, uns 2 anys pont (ull, PONT, no un canvi radical!), amb més continguts, en nivell 5 d'ISCED -una altra cosa que cal entendre-, per passar després al grau (nivell 6 d'ISCED, que hauria de ser gairebé com l'antic batxillerat però més especialitzat, amb expectatives similars a les de l'antiga secundària "enriquida" i amb més especialització, després el Màster (nivell 7 d'ISCED) l'especialització i com l'antiga llicenciatura -que era de nivell 7-, i finalment doctorat (nivell 8 d'ISCED) si escau. Això seria un tipus de línia. Però vist així, al grau es podrien incloure estudis més "professionals" també.

Ara, seria un detall que els governs no aprofitin la paraula "Màster" per no subvencionar l'educació fins al final del nivell 7 com estava abans, ja que les llicenciatures antigues eren d'aquest nivell, i els màsters antics no eren necessaris per tenir la titulació de nivell 7 completa. Amb això, ens han fet la clau del lloro aprofitant la nomenclatura i la ignorància general.

La torre de Babel

 Del fet bíblic que esmenta aquest article se'n pot fer una altra lectura: la bíblia reconeix així que una llengua fa un poble, que a més pot desafiar el poder - diví, pel cas-, i per això Déu (= el poder) el destrueix desfent la seva llengua en moltes, com volen fer amb el català. Amb això no vull negar el que diu l'autor, estic totalment a favor de la diversitat i la convivència, lingüística i de pobles (que s'han de reconèixer com a tals), només dic que una defineix l'altra. I han d'existir, perquè el pensament únic i el monolingüisme estan, efectivament, relacionats. En canvi la visió ampla es relaciona amb la diversitat lingüística. 

https://www.ara.cat/llengua/joan-lluis-lluis-democracies-matar-llengues-evident-desitja-espanya_1_4985111.html?giveAway=txmbwNzC9Kad8GiH

Odiï la idea de guerra... però...

Llegesc a l'Ara que Europa es rearma a marxes forçades. I no tenc més remei que pensar. Quina por!

La guerra no m'agrada. Gens. No puc matar ni una mosca, no m'interessa el poder, trob que és absolutament oiós i hipòcrita. No hi hauria d'haver guerres. Però la realitat me va pegant d'hòsties.

I vaig per passes: què faria jo si me volen treure de casa perquè sí? Fins on em defensaria? Fins on defensaria ca meva i la gent que hi ha dins? No tenc ni idea, però segur que ho defensaria. O això crec.

I per tenir una casa, he de tenir un lloc on tenir-la (país? estat?). Actualment la tenc en un estat que no sent com a propi, amb el qual no hi tenc sentiment de pertinença, no m'hi identific, per tant aquest problema no el tenc: en això m'és fàcil dir "no a la guerra" perquè mai defensaria Espanya (tot i que sé que ca meva legalment hi és dins) perquè no me sent espanyola, i tan me fa on vagi a parar, qui la "compri", o la "conquereixi".

I això me du a una altra idea: és viable independitzar-nos sense sang? Tampoc ho sé. Però aquí vos deix una opinió de Bernat Dedeu.

Ens volen treure de casa? I així ja no molestarem.

Què està passant? Els pagesos ho deixen encara més clar aquests dies, per si algú no ho havia vist. L'economia de les illes està orientada al sector turístic, tot per als turistes, res per als "locals", que cada cop més empobrits, no podem ni comprar una casa condreta a les illes perquè estan a preus que només pot pagar qui vengui de països amb salaris de veritat.

Les nostres illes son un paradís, un caramel per a viure-hi. I és clar, si estan al mercat internacional, amb els nostres sous de bromes duim les de perdre.

A la península hi ha molts de territoris on comprar una casa per quatre reals, i a més necessiten que hi vagi gent perquè estan despoblats. Molta gent de les illes es planteja comprar on siguin barates i mudar-se a algun d'aquests indrets, no perquè siguin idíl·lics, sinó per poder sobreviure.

Viure a llocs idíl·lics és només privilegi de qui els pot pagar, no dret de qui hi ha nascut. Al menys, aquesta és aquí la política. La política que ens fan, o que ens hem deixat fer. La responsabilitat de vendre o no és un poc de tothom, cert, però si políticament interessàs, ja haurien trobat la forma de posar fre a la venda del territori a l'exterior.

El pla perfecte per despoblar les illes de "locals" i deixar-les només per al negoci de l'estat, que és el que necessiten. I noltros, tots solets ens n'anirem, facilitant-los el camí, que tanmateix només els feim nosa amb les nostres pretensions: que si la identitat, la cultura, la llengua, el territori, la sobirania... Podrem dir bona nit a tot això, i els interessats en explotar les illes, diran bona nit al problema.

Primer injectaren les illes amb migracions castellanoparlants que "hablan la lengua de su tierra" i noltros "por educasíón" també. Després comencen a eliminar la llengua com a requisit de les administracions i organismes on ens atenen, i finalment serem noltros qui partirem fora a integrar-nos. I no passis pena, que si ens sabem adaptar als que venen de fora estant a casa, quan som noltros els que partim som uns cracks integrant-nos.

I ja estarem assimilats, i al cel ens veurem tots plegats.

Aquesta llei d'amnistia, que bé que li aniria al govern d'Espanya davant Europa

Amb aquest nom, el govern d'Espanya es pot penjar la medalla de "progre-txatxi-dialogant" davant Europa. És igual si el sistema judicial és el mateix que hi havia en el franquisme i no tenim bé els fonaments mateixos de la democràcia, i els jutges tendrien en aquesta llei (tal com està redactada) un grapat més d'escletxes per poder fer les animalades que els hi surtin de la toga. Anar posant pagats i pintar els forats posant un poc de massilla perquè no es vegin durant una estona és l'especialitat de la casa, a Espanya.

Sobre aquest article d'opinió a l'ARA (enllaç de regal llegible per no subscriptors), estic d'acord amb que els partits independentistes de la generalitat de Catalunya no han tret profit de la seva majoria parlamentària... Excepte en el procés, Bé, concretament en aquella part del procés fins a l'1O, perquè com a procés que és, pens que no s'ha acabat ni de bon tros. Segueix essent un procés i tot el que està passant en forma part.

La llei d'amnistia, tal com està redactada, només serviria per emblanquinar el govern de Pedro Sánchez (poder mostrar a Europa que ha amnistiat, què mono), i té massa escletxes per uns jutges que no en necessiten gaires més. Ja els basta amb fer el que els surt dels orgues tal com està com per donar-los encara més facilitats.

D'acord que els jutges també han el que fan precisament per evitar que s'aprovi, seguint les pautes d'Aznar (el ja famós "quien pueda hacer, que haga, quien pueda decir, que diga... etc.", que va pronunciar fa no gaire), però entre els uns i els altres, millor no haver aprovat aquest text. Valenta na Míriam Nogueras, i bé que han fet des de Junts.

El primer que s'ha de fer és desmuntar aquest estament judicial vengut amb fil directe del franquisme. Si no, és ben igual el que s'aprovi o no.