Competències... o incompetències? Sabem de què xerram?

 Dos articles de Damià Bardera per pensar:

- Article 1: Primer farem que siguin uns analfabets. Després els donarem la renda bàsica https://www.vilaweb.cat/noticies/analfabets-renda-basica/ 

Estic completament d'acord amb el que diu. S'està "desformant" la gent perquè les èlits tenguin "servei".

Article 2: “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice”

https://www.vilaweb.cat/noticies/damia-bardera-educacio-entrevista-professor-secundaria/ 

Sobre això, totalment d'acord amb que el sistema educatiu és una enganyifa ara mateix, sobretot pel que diu el primer article. Ara, estam demonitzant "aprendre per competències" i no hem d'oblidar que "tenir competència en alguna cosa" és saber fer-la bé. Si aprenèssim "per competència" tendrien "competència" en lectura i escriptura, i no la tenen. Crec que no s'ha entès bé què vol dir això d'aprendre per competències, ja que no ha de ser incompatible amb tenir, literalment, "la competència". No sé si m'explic.

El que hem de definir bé és l'ordre de les comopetències a adquirir, i la de lectura-escriptura-discurs és a la base de la piràmide i no es pot descuidar.

Trob que és ben cert el que diu l'article, però sobretot si es segueix el plantejament de les etapes educatives tal com són ara. El dubte és, estan mal plantejades i s'han de canviar? O hem de tornar-ho tot a com estava abans?

Per resumir-ho molt simplificat: abans, el batxiller era el "tope" de l'educació. Les persones amb prou motivació estudiaven i les altres no. Ara és considerat un dret i tothom ha de fer una formació obligatòria fins als 16, cosa que està molt bé, evidentment, però que fa que el panorama sigui diferent.

S'ha de considerar com evoluciona el cervell en relació a l'aprenentatge, diferents situacions, motivacions. En fi, que potser fins als 14-15 sigui una etapa en què les expectatives haurien de ser: que les persones adquireixin competències bàsiques (lectoescriptura per suposat, discurs, gestió emocional i cura personal, etc) per la vida i els continguts justos, i aprendre a MOTIVAR-SE per cercar els continguts més endavant. Tanmateix, la quantitat de continguts actualment és tan immensa que no hi cap a l'educació. Sobre els continguts, val que aprenguin a aprendre'ls, que aprenguin a voler aprendre. I evidentment, necessitaran una BONA base de lectoescriptura per poder fer això.

Aquí hi caben diverses metodologies, incloent els projectes... sempre i quan la persona tengui unes pre-habilitats suficients per dur-los a terme, si no serà fer retxes dins aigua!. La piràmide de quines habilitats/competències-coneixements i per quin ordre hauria d'estar clara. 

Així, fins als 14-15 seria un poc com l'antiga primària "enriquida". Evidentment s'han d'atendre les poblacions que surten de la normalitat, tan si és reforç per persones que estan per sota les expectatives, com si és per sobre les expectatives. Després, si l'objectiu és estudis superiors de grau, uns 2 anys pont (ull, PONT, no un canvi radical!), amb més continguts, en nivell 5 d'ISCED -una altra cosa que cal entendre-, per passar després al grau (nivell 6 d'ISCED, que hauria de ser gairebé com l'antic batxillerat però més especialitzat, amb expectatives similars a les de l'antiga secundària "enriquida" i amb més especialització, després el Màster (nivell 7 d'ISCED) l'especialització i com l'antiga llicenciatura -que era de nivell 7-, i finalment doctorat (nivell 8 d'ISCED) si escau. Això seria un tipus de línia. Però vist així, al grau es podrien incloure estudis més "professionals" també.

Ara, seria un detall que els governs no aprofitin la paraula "Màster" per no subvencionar l'educació fins al final del nivell 7 com estava abans, ja que les llicenciatures antigues eren d'aquest nivell, i els màsters antics no eren necessaris per tenir la titulació de nivell 7 completa. Amb això, ens han fet la clau del lloro aprofitant la nomenclatura i la ignorància general.