Trens de pensament

Avui mati passava per una plaça a Palma, i he escoltat accidentalment un bocí de conversa. Un home assegut a un banc li deia a una dona, amb un to de veu melós "disculpa, se me ha escapado la caballeria"

El primer que he pensat ha estat que devia voler dir "la caballerosidad", si de cas.

Però després he pensat que potser no, que potser ha estat una d'aquestes patinades “froidianes”. I que en realitat el que se li ha escapat és la cavalleria, o sigui, el cavallet desbocat del desig cap a la dona en qüestió, desig expressat en format controlat, això sí (possiblement li havia fet un compliment?).

Res, coses que una pensa i imagina.

I això, no sé per què, m'ha fet pensar en unes noces de pinyol vermell en les que vaig cantar ara fa anys. La núvia lluïa embaràs d'uns 8 mesos, i el capellà va fer un sermó basat en un fragment del "Cantar de los cantares", recitant una cosa similar a "mi hombre es un corcel..."... "Sí, el corcel semental", vaig pensar jo. Què adient el sermó!

Quines coses que tenen els trens del pensament.

De la nostra llengua i acreditacions de "qualitat" i altres herbes

Per cert, i xerrant de la situació del català... 

Ahir vaig detectar una cosa que em va deixar aborronada! L'AQUIB (òrgan de qualitat de la UIB  https://www.aquib.es/ca) fa que se li enviïn des de L'ESADIB documents en castellà per fer les memòries!!! Que és, que la qualitat només pot ser en castellà? 

En l'àmbit sanitari, està passant tres quarts del mateix. Vaig publicar una entrada sobre això: les memòries científiques de l'Hospital de Son Espases només tenen en català la portada, són únicament en castellà. Les de Son Llàtzer eren en català fins 2012, la de 2018 és en 2 idiomes, i les posteriors no les he pogut trobar. Tota una involució en normalització lingüística, una normalització que mai ha arribat a ser "normal".

L'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA ) per part seva, presenta la memòria del 2019 en català, però des del 2020 només fa les memòries en castellà (com me varen dir per correu quan els vaig demanar si tenien en català la del 2023). 

Segons això, deduesc que la nostra llengua és només d'ornament. I pitjor, que ens fan un favor permetent que la parlem, però a l'hora de les "coses serioses" s'ha de fer tot en castellà? Això no té nom. Bé, sí, és humiliant i no entenc com ens ho deixam fer. Protegir la llengua i mantenir-la viva no és només fer-ho de cara a la galeria, fer veure "com que l'usam". És usar-la de forma normal per fer... qualsevol cosa, no haver de pensar mem si serà adequada per tal o qual situació. Això fa pep!

I m'és igual que siguin documents per enviar a Madrid o on sigui. Poc favor ens feim a noltros mateixos si permetem aquesta humiliació. Allà, i on sigui, els hauríem de poder enviar en català. Ja se'ls traduiran si ho necessiten, que està ple d'IA's i bons traductors en línia que poden ajudar a fer la feina. La qualitat ha de poder ser en la nostra llengua. 

Se suposa que estam dins un estat amb diferents llengües oficials, cooficials o com els diguin. Idò que les acullin i tractin totes amb respecte i igualtat, a tot l'estat! I si han de publicar el document no sé on, que ho facin en totes les llengües que se suposa tenen. Que s'han fet passes petites per usar les llengües co-oficials al congrés, però no passa de ser un gest.

Amb documentació cap a Europa passa igual. Per exemple, per enviar les memòries de projectes Erasmus, ens veim forçats a enviar-la en castellà (i algun bocí també en anglès) a través de les agències nacionals, que no contemplen l'existència d'altres llengües. Evidentment, si l'estat membre no les té plenament reconegudes en plànol d'igualtat a la seva constitució, Europa no els pot fer la feina. 

Queda clar que dins Espanya, encara ara unes llengües són "més oficials" que d'altres (basta veure l'article 3 del títol preliminar de la Constitució Espanyola per entendre que el castellà és un deure, i les altres, un favor que ens fan). 

Jo diria que, si en 40 anys això no només no s'ha arreglat, sinó que va endarrere com els crancs, l'única solució és la independència, i poder tenir un estat propi amb la nostra llengua com a oficial.

"E pur si muove"... Demonitzar les pantalles o aprendre a educar per la realitat que es trobaran?

"E pur si muove" es diu que va dir Galileu, tot i que davant la Inquisició va dir el que volien sentir per salvar la pell.

L'evolució, la ciència, els descobriments, simplement són. Podem negar-los i ser negacionistes, o pujar al carro i anar amb la ciència. N'hi ha molts graus de negacionistes, alguns passen per ultracientífics i tot Tothom que s'aferra a la ciència com si fos un dogma de fe ja és, en certa forma, negacionista. La ciència mai dogmatitza, i els coneixements són certs fins que surt una nova evidència que provi altra cosa. El científic no s'aferra a dogmes de fe, segueix les evidències encara que contradiguin allò que ahir mateix tenia per cert.

Negar l'evolució és això, negacionisme. I negar "les pantalles" als fills també. Llegesc això:

"La prohibició dels mòbils marcarà l'inici de curs a Catalunya i a les Illes" https://www.vilaweb.cat/noticies/prohibicio-mobils-inici-curs-catalunya-illes/

I això:

La pissarra del futur vs. el llibre de tota la vida: així és la "classe connectada" que defensen les tecnològiques https://www.rac1.cat/tecnologia/20250204/231903/industria-aposta-classe-connectada-entorn-educatiu-vol-tornar-llibre-impres.html

No estam fent com si, quan va sortir el llàpis i el paper, ens entestàssim a fer escriure a martellades damunt una pedra?

Ara, el que em preocupa, és això:

"El 39% de les empreses de la UE patixen robatori de dades" https://www.csirtcv.gva.es/va/noticies/el-39-de-les-empreses-de-la-ue-patixen-robatori-de-dades.html

Enlloc d'estar treballant per prohibir tecnologia i pantalles als infants i adolescents, ens hauríem d'estar formant per educar-los en donar importància a les seves dades, la seva privacitat, i saber defensar-se de la ciber-delinqüència. I per fer això, no els podem allunyar de les pantalles. Els volem educar pel seu món, o per un que ja no existeix?

No és l'eina el problema, és el seu mal ús. Ara, és més còmode prohibir les pantalles que formar-nos noltros, com a educadors, a entendre tot això nou que ens ha caigut a damunt i poder formar d'acord amb el món tal com és, no tal com era.

Òbviament no els podem deixar fer qualsevol cosa amb les pantalles. Però prohibir-les és... una "santainquisicionada".

Així es "protegeix" la llengua pròpia a les illes... la tenim com a "llengua de bromes"

 IDISBA és l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears. En la nostra llengua només tenen el nom a la seva web, i quasi ni això, quan fas cerca al google per IDISBA surt en castellà el que pareix el nom legal "Fundación Instituto de Investigación Sanitaria Islas Baleares (IdISBa)" https://www.idisba.es/es/Inicio/no_link/1

Per una feina que havia de fer, vaig trobar la seva memòria anual (que és la memòria de Son Espases) en castellà per internet, els he demanat avui per correu on la podia trobar en català, i m'han contestat que només la fan en castellà. 

Aquí podeu veure la memòria de l'IDISBA del 2023 https://www.idisba.es/es/Portals/0/Documentos/Memorias%20cient%EDficas/Memoria%20IdISBa%202023.pdf

O sigui, un organisme de les illes que es passa la nostra llengua pel forro. No pot ser aquesta deixadesa de part de les institucions. Crear fundacions autònomes que a la pràctica no funcionen en la nostra llengua no hauria de passar. No val que la web estigui en català, a mode de rentada de cara, i tota la resta funcioni en castellà.

Pareix que aquí el català només està per "fer guapo", però és una llengua "de bromes". De pura vergonya.

El retrocés del català... que Espanya obliga a saber castellà no hi té res a veure, vols dir?

Voleu analitzar les causes? I perquè no parlau del problema principal? Espanya fa 300 anys que lluita perquè el català desaparegui, o no heu llegit història? I sense tanta història, a la constitució espanyola, article 3, S'OBLIGA a tothom dins Espanya a saber castellà, mentre que la resta de llengües dins l'estat són voluntàries.

De veritat no veim que el problema és aquesta obligatorietat? O voleu dir que els arbres vos tapen el bosc? El problema gros és que el castellà és obligatori (article 3 de la constitució espanyola) i el català és voluntari. I que Espanya du més de 300 anys esforçant-se per esborrar el català. La resta, romanços i menudeses, conseqüències del problema, però no "el problema" en sí. El català necessita tenir la categoria de llengua pròpia única a la mateixa alçada que el castellà. O les dues obligatòries, o cap. O tenir un estat propi, evidentment.

Així com estan ara les coses, aquí tot nouvingut es troba que HA d'aprendre castellà sí o sí, i després a damunt se li demana que aprengui una llengua que és voluntària i sense la qual pot passar perfectament encara que no estigui "plenament integrat". Com voleu que reaccioni? En molts de casos ho viurà com una nosa, ja que té altres necessitats més primàries i no té temps d'aprendre'n dues, sobretot perquè li serà molt difícil aprendre una llengua que gairebé ningú li xerra. I per altra banda tenim els expats que venen a viure la bona vida i tanmateix no necessiten aprendre'n cap. I per acabar, la normativa i lleis existent per protegir o normalitzar el català, pareixen lleis de bromes, ja que ningú en fa ni cas i no passa res. Ja podeu analitzar causes, ja. Això és al principat, però crec que a les Illes Balears i al País Valencià no és gaire diferen. Article que vos regal, el podeu llegir sense subscripció "El català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població"

"