XIV Tast de Vins de D.O. Pla i Llevant a Manacor

Dissabte vaig ser al Tast de Vins D.O. Pla i Llevant al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Quina delícia!! No espereu que vos faci notes de cata expertes, perquè no en tenc ni idea. Només puc dir si m'agraden o no i poca cosa més sobre les moltíssimes sensacions que not a l'olfacte i al gust però que no tenc vocabulari per descriure, així que si voleu saber més sobre els vins haureu de visitar les planes web dels vinaters.

 Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!

Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció  que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!

Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.

I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.

I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!

Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...

Compartesc aquí l'entrada de Jordi Colomines:

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres  Ortega  i Rigau  al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...

COMENTARI A LES PATINADES DE RAJOY

://www.arabalears.cat/politica/Rajoy_0_1729627168.html

Nou lapsus de Rajoy (ara davant l'elit madrilenya) Dona per fet que Puigdemont ha fet la conferència a Brussel·les abans que s'hagi fet. També fica la pota amb la web de la Generalitat: denuncia que no té versió en castellà

I venga patinar, en Rajoy! Per tots aquells que veuen en la "constitució" una llei intocable, doncs no: la carta magna de drets humans n'està per sobre, l'autodeterminació i dret a decidir unilateralment dels pobles són un d'aquests drets (en unes determinades condicions que SI es donen en el cas del poble català), i com diu la mateixa constitució d'un país que ha signat certs tractats (com ha fet Espanya) s'ha d'interpretar sempre a llum del que diu aquesta altra llei de rang superior. Això vol dir que, en cas d'estar mal feta i no contemplar aquests drets, el que s'ha de fer és canviar-la en aquest sentit, no aferrar-s'hi com si fos llei de pedra. Les lleis no poden estar fetes per oprimir els pobles, i Espanya no te cap legitimitat en fer tal cosa

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU: Sovint passa que l'esclau de tal condició nascut, pensa que quant succeïx en la seua vida obeïx a l'orde natural de les coses i p...

ELS DRETS LINGÜÍSTICS DEL SR. MATAS

Acab d'assebentarme de que el Sr. Matas a la fi defensa el meu dret al monolingüisme. Gràcies, Sr. Matas, ja era hora de que pogués triar la meva llengua, i el dret a ser monolingüe. És fantàstic! M'encanta!... A partir d'ara, quan l'empleat del bar em digui "en castellano, que no la entiendo" li contestaré: "Ho sento, però és que soc monolingüe, i el Sr. Matas defensa la meva lliure elecció" Què be, què bé... Però... ara que ho pens: Sr. Matas, haurà de crear un nou pressupost, el de traductors simultanis de barri, (igual que hi ha policia de barri), ja que si no, no ens entendrem molt be els monolingües en català amb els monolingües en castellà. Be, sempre podem no parlar entre noltros, i llestos! No? Tanmateix...

Tot i que, ara que ho pens: què es pot fer això de ser monolingüe en català? (constitucionalment parlant, vull dir: em sembla que, encara que sigui en contra dels drets humans, estam obligats a parlar una determinada llengua).

O és que el dret al monolingüisme que vos defensau exclou "per suposat" el monolingüisme en català? (perquè segur que el considerau un desbarat, i ni se vos passa pel cap). O sigui que els drets dels castellanoparlants valen més que els dels catalanoparlants. Això és un atemptat cultural, i ganes de crear mal ambient, i lo demés son punyetes!

Estic cansada de no poder "passejar" en la meva llengua, i haver de veure

com els drets a "passejar" només en la seva d'altres es defensen amb tanta insistència, a costa dels meus drets, i des d'aquí mateix. No és just.

 

Ai ai ai, Sr. Matas, que si tot el que vareu dir al vostro discurs era igual que això, que em sembla que sí, (REB, turisme), fa aigua per tots els costats.

 

Fanny Marí (soprano)

Palma