dimecres, d’agost 16, 2017

Llegint en Jaume Sastre sobre la turismofòbia, la meva opinió

Avui he trobat això: https://dbalears.cat/opinio/2017/08/09/304743/diario-mallorca-principal-instigador-turismofobia-odi-del-guiri-balears-ara-exigeix-maxim-rigor-repressio-contra-els-membres-arran.html

Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.

A l'altra cara del problema, es troba el problema d'habitatge: evidentment està molt malament que els interins educadors no puguin trobar allotjament, és ben cert. Falta professorat a altres illes i és necessari que n'hi hagi de desplaçats, per tant el que també és ben cert és que els interins desplaçats no s'haurien d'haver de pagar l'habitatge. La Conselleria hauria de tenir residències, -pisos, o el que sigui- per ubicar els seus interins desplaçats de la seva illa, ja que necessita moure gent d'illa a illa. O pagar-los un bon plus perquè es puguin llogar alguna cosa. La situació actual de que es desplacin per unes setmanes... mesos... anys... i a sobre els caigui el cost de l'habitatge a damunt és de vergonya, ja que es veuen obligats  a mantenir dos habitatges, el que tenien i un altra al lloc on van per un temps!

També està fatal que la gent que ve a fer feina a l'estiu no pugui pagar-se el lloguer... doncs que els paguin millor salari! O que les empreses que necessiten dur gent de fora perquè a l'illa on estan no troben personal per contractar ja que tothom que hi resideix ja deu tenir feina (ironia-on), els hi posin també un lloc de residència a la disposició. O és que les empreses aquestes duen el personal de fora per poder llogar mà d'obra a preu de patató, i volen que els propietaris de pisos a sobre els hi subvencionin? No hi ha gent aquí aturada per cobrir els llocs de feina?

Tal vegada el problema és que els salaris són massa baixos pel nivell de vida de la ciutat. Palma és a hores d'ara una ciutat internacional, multicultural, i agradi o no, no és una ciutat barata. Que es revisin els convenis laborals i s'apugin els salaris d'acord amb el cost de vida.



Ara, els propietaris de pisos que no són de protecció oficial si no provinents de lliure mercat han de poder fer el que vulguin amb els seus bens. Lliure mercat? D'acord, però si ha de ser, ha de ser per tots igual, no només per segons qui. 

L'habitatge ha de ser accessible? I tant, i és un dret. Però és cosa de les institucions, que inverteixin en habitatge protegit, o com sigui. Els propietaris de pisos comprats a lliure mercat no són ONGs al servei de les mancances pressupostàries d'un govern, que encara que volgués arreglar la situació no té prou recursos ja que estam essent continuament espoliats per l'estat on ens trobam.

Sobretot, una habitació dins ca qui sigui no esdevindrà l'habitatge permanent de ningú per tant no afectarà el problema d'habitatge si es lloga de tant en tant, i dins ca seva tothom ha de poder fer el que vulgui, que per això pagam imposts. I si un propietari té un pis i es pretén promoure que el llogui a preus assequibles, doncs que a canvi de fer-ho se li bonifiqui l'IBI, la taxa de residus, un % a l'IRPF i tengui subvencions per rehabilitar-lo i mantenir-lo.


És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.

Perquè el que no es pot fer és prohibir a la gent que viatgi, o és que a nosaltres no ens agrada viatjar i conèixer nous indrets? Tenim una illa (unes illes) precioses (el que encara en queda), i tothom les voldrà veure i gaudir, normal, per tant el turisme sempre serà una de les nostres fonts d'ingressos, indiscutiblement. I a qui no li agradi, doncs que primer posi alternatives.

dijous, de juliol 27, 2017

RAONS LEGÍTIMES DE SECESSIÓ PER PART D'UN TERRITORI D'UN ESTAT


TRES RAONS PER LES QUALS ES POT CONSIDERAR LEGÍTIMA LA SECESSIÓ PER PART D’UN TERRITORI D’UN ESTAT (TAL COM CONSIDEREN LES TEORIES POLÍTIQUES ACTUALS)

-          RAONS NACIONALS

o   Parts de l’estat que es consideren una nació, pel fet que hi hagi un conjunt de persones que així s’ho senti, i pel fet més objectiu de tenir una llengua, una cultura pròpies

-          RAONS DEMOCRÀTIQUES

o   Que un conjunt de persones, sense necessàriament ser una nació diferenciada, per raons democràtiques i a partir de procediments democràtics (votació) així ho decideixi

-          RAONS DE CAUSA JUSTA

o   Que una part d’un estat es consideri maltractada per una altra part del mateix estat, encara que siguin nacions iguals (com cas Amèrica en el seu procés d’independència d’Anglaterra)

CATALUNYA REUNEIX LES TRES RAONS


El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix. 

Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440

dilluns, de maig 29, 2017

XIV Tast de Vins de D.O. Pla i Llevant a Manacor

Dissabte vaig ser al Tast de Vins D.O. Pla i Llevant al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Quina delícia!! No espereu que vos faci notes de cata expertes, perquè no en tenc ni idea. Només puc dir si m'agraden o no i poca cosa més sobre les moltíssimes sensacions que not a l'olfacte i al gust però que no tenc vocabulari per descriure, així que si voleu saber més sobre els vins haureu de visitar les planes web dels vinaters.

 Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!

Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció  que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!

Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.

I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.

I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!

Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.

diumenge, de febrer 19, 2017

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...

Compartesc aquí l'entrada de Jordi Colomines:

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres  Ortega  i Rigau  al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...

dijous, de gener 26, 2017

COMENTARI A LES PATINADES DE RAJOY

://www.arabalears.cat/politica/Rajoy_0_1729627168.html

Nou lapsus de Rajoy (ara davant l'elit madrilenya) Dona per fet que Puigdemont ha fet la conferència a Brussel·les abans que s'hagi fet. També fica la pota amb la web de la Generalitat: denuncia que no té versió en castellà

I venga patinar, en Rajoy! Per tots aquells que veuen en la "constitució" una llei intocable, doncs no: la carta magna de drets humans n'està per sobre, l'autodeterminació i dret a decidir unilateralment dels pobles són un d'aquests drets (en unes determinades condicions que SI es donen en el cas del poble català), i com diu la mateixa constitució d'un país que ha signat certs tractats (com ha fet Espanya) s'ha d'interpretar sempre a llum del que diu aquesta altra llei de rang superior. Això vol dir que, en cas d'estar mal feta i no contemplar aquests drets, el que s'ha de fer és canviar-la en aquest sentit, no aferrar-s'hi com si fos llei de pedra. Les lleis no poden estar fetes per oprimir els pobles, i Espanya no te cap legitimitat en fer tal cosa

dilluns, d’octubre 31, 2016

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU: Sovint passa que l'esclau de tal condició nascut, pensa que quant succeïx en la seua vida obeïx a l'orde natural de les coses i p...

dijous, d’octubre 07, 2004

ELS DRETS LINGÜÍSTICS DEL SR. MATAS

Acab d'assebentarme de que el Sr. Matas a la fi defensa el meu dret al monolingüisme. Gràcies, Sr. Matas, ja era hora de que pogués triar la meva llengua, i el dret a ser monolingüe. És fantàstic! M'encanta!... A partir d'ara, quan l'empleat del bar em digui "en castellano, que no la entiendo" li contestaré: "Ho sento, però és que soc monolingüe, i el Sr. Matas defensa la meva lliure elecció" Què be, què bé... Però... ara que ho pens: Sr. Matas, haurà de crear un nou pressupost, el de traductors simultanis de barri, (igual que hi ha policia de barri), ja que si no, no ens entendrem molt be els monolingües en català amb els monolingües en castellà. Be, sempre podem no parlar entre noltros, i llestos! No? Tanmateix...

Tot i que, ara que ho pens: què es pot fer això de ser monolingüe en català? (constitucionalment parlant, vull dir: em sembla que, encara que sigui en contra dels drets humans, estam obligats a parlar una determinada llengua).

O és que el dret al monolingüisme que vos defensau exclou "per suposat" el monolingüisme en català? (perquè segur que el considerau un desbarat, i ni se vos passa pel cap). O sigui que els drets dels castellanoparlants valen més que els dels catalanoparlants. Això és un atemptat cultural, i ganes de crear mal ambient, i lo demés son punyetes!

Estic cansada de no poder "passejar" en la meva llengua, i haver de veure

com els drets a "passejar" només en la seva d'altres es defensen amb tanta insistència, a costa dels meus drets, i des d'aquí mateix. No és just.

 

Ai ai ai, Sr. Matas, que si tot el que vareu dir al vostro discurs era igual que això, que em sembla que sí, (REB, turisme), fa aigua per tots els costats.

 

Fanny Marí (soprano)

Palma