Trens de pensament

Avui mati passava per una plaça a Palma, i he escoltat accidentalment un bocí de conversa. Un home assegut a un banc li deia a una dona, amb un to de veu melós "disculpa, se me ha escapado la caballeria"

El primer que he pensat ha estat que devia voler dir "la caballerosidad", si de cas.

Però després he pensat que potser no, que potser ha estat una d'aquestes patinades “froidianes”. I que en realitat el que se li ha escapat és la cavalleria, o sigui, el cavallet desbocat del desig cap a la dona en qüestió, desig expressat en format controlat, això sí (possiblement li havia fet un compliment?).

Res, coses que una pensa i imagina.

I això, no sé per què, m'ha fet pensar en unes noces de pinyol vermell en les que vaig cantar ara fa anys. La núvia lluïa embaràs d'uns 8 mesos, i el capellà va fer un sermó basat en un fragment del "Cantar de los cantares", recitant una cosa similar a "mi hombre es un corcel..."... "Sí, el corcel semental", vaig pensar jo. Què adient el sermó!

Quines coses que tenen els trens del pensament.

De la nostra llengua i acreditacions de "qualitat" i altres herbes

Per cert, i xerrant de la situació del català... 

Ahir vaig detectar una cosa que em va deixar aborronada! L'AQUIB (òrgan de qualitat de la UIB  https://www.aquib.es/ca) fa que se li enviïn des de L'ESADIB documents en castellà per fer les memòries!!! Que és, que la qualitat només pot ser en castellà? 

En l'àmbit sanitari, està passant tres quarts del mateix. Vaig publicar una entrada sobre això: les memòries científiques de l'Hospital de Son Espases només tenen en català la portada, són únicament en castellà. Les de Son Llàtzer eren en català fins 2012, la de 2018 és en 2 idiomes, i les posteriors no les he pogut trobar. Tota una involució en normalització lingüística, una normalització que mai ha arribat a ser "normal".

L'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA ) per part seva, presenta la memòria del 2019 en català, però des del 2020 només fa les memòries en castellà (com me varen dir per correu quan els vaig demanar si tenien en català la del 2023). 

Segons això, deduesc que la nostra llengua és només d'ornament. I pitjor, que ens fan un favor permetent que la parlem, però a l'hora de les "coses serioses" s'ha de fer tot en castellà? Això no té nom. Bé, sí, és humiliant i no entenc com ens ho deixam fer. Protegir la llengua i mantenir-la viva no és només fer-ho de cara a la galeria, fer veure "com que l'usam". És usar-la de forma normal per fer... qualsevol cosa, no haver de pensar mem si serà adequada per tal o qual situació. Això fa pep!

I m'és igual que siguin documents per enviar a Madrid o on sigui. Poc favor ens feim a noltros mateixos si permetem aquesta humiliació. Allà, i on sigui, els hauríem de poder enviar en català. Ja se'ls traduiran si ho necessiten, que està ple d'IA's i bons traductors en línia que poden ajudar a fer la feina. La qualitat ha de poder ser en la nostra llengua. 

Se suposa que estam dins un estat amb diferents llengües oficials, cooficials o com els diguin. Idò que les acullin i tractin totes amb respecte i igualtat, a tot l'estat! I si han de publicar el document no sé on, que ho facin en totes les llengües que se suposa tenen. Que s'han fet passes petites per usar les llengües co-oficials al congrés, però no passa de ser un gest.

Amb documentació cap a Europa passa igual. Per exemple, per enviar les memòries de projectes Erasmus, ens veim forçats a enviar-la en castellà (i algun bocí també en anglès) a través de les agències nacionals, que no contemplen l'existència d'altres llengües. Evidentment, si l'estat membre no les té plenament reconegudes en plànol d'igualtat a la seva constitució, Europa no els pot fer la feina. 

Queda clar que dins Espanya, encara ara unes llengües són "més oficials" que d'altres (basta veure l'article 3 del títol preliminar de la Constitució Espanyola per entendre que el castellà és un deure, i les altres, un favor que ens fan). 

Jo diria que, si en 40 anys això no només no s'ha arreglat, sinó que va endarrere com els crancs, l'única solució és la independència, i poder tenir un estat propi amb la nostra llengua com a oficial.

"E pur si muove"... Demonitzar les pantalles o aprendre a educar per la realitat que es trobaran?

"E pur si muove" es diu que va dir Galileu, tot i que davant la Inquisició va dir el que volien sentir per salvar la pell.

L'evolució, la ciència, els descobriments, simplement són. Podem negar-los i ser negacionistes, o pujar al carro i anar amb la ciència. N'hi ha molts graus de negacionistes, alguns passen per ultracientífics i tot Tothom que s'aferra a la ciència com si fos un dogma de fe ja és, en certa forma, negacionista. La ciència mai dogmatitza, i els coneixements són certs fins que surt una nova evidència que provi altra cosa. El científic no s'aferra a dogmes de fe, segueix les evidències encara que contradiguin allò que ahir mateix tenia per cert.

Negar l'evolució és això, negacionisme. I negar "les pantalles" als fills també. Llegesc això:

"La prohibició dels mòbils marcarà l'inici de curs a Catalunya i a les Illes" https://www.vilaweb.cat/noticies/prohibicio-mobils-inici-curs-catalunya-illes/

I això:

La pissarra del futur vs. el llibre de tota la vida: així és la "classe connectada" que defensen les tecnològiques https://www.rac1.cat/tecnologia/20250204/231903/industria-aposta-classe-connectada-entorn-educatiu-vol-tornar-llibre-impres.html

No estam fent com si, quan va sortir el llàpis i el paper, ens entestàssim a fer escriure a martellades damunt una pedra?

Ara, el que em preocupa, és això:

"El 39% de les empreses de la UE patixen robatori de dades" https://www.csirtcv.gva.es/va/noticies/el-39-de-les-empreses-de-la-ue-patixen-robatori-de-dades.html

Enlloc d'estar treballant per prohibir tecnologia i pantalles als infants i adolescents, ens hauríem d'estar formant per educar-los en donar importància a les seves dades, la seva privacitat, i saber defensar-se de la ciber-delinqüència. I per fer això, no els podem allunyar de les pantalles. Els volem educar pel seu món, o per un que ja no existeix?

No és l'eina el problema, és el seu mal ús. Ara, és més còmode prohibir les pantalles que formar-nos noltros, com a educadors, a entendre tot això nou que ens ha caigut a damunt i poder formar d'acord amb el món tal com és, no tal com era.

Òbviament no els podem deixar fer qualsevol cosa amb les pantalles. Però prohibir-les és... una "santainquisicionada".

Així es "protegeix" la llengua pròpia a les illes... la tenim com a "llengua de bromes"

 IDISBA és l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears. En la nostra llengua només tenen el nom a la seva web, i quasi ni això, quan fas cerca al google per IDISBA surt en castellà el que pareix el nom legal "Fundación Instituto de Investigación Sanitaria Islas Baleares (IdISBa)" https://www.idisba.es/es/Inicio/no_link/1

Per una feina que havia de fer, vaig trobar la seva memòria anual (que és la memòria de Son Espases) en castellà per internet, els he demanat avui per correu on la podia trobar en català, i m'han contestat que només la fan en castellà. 

Aquí podeu veure la memòria de l'IDISBA del 2023 https://www.idisba.es/es/Portals/0/Documentos/Memorias%20cient%EDficas/Memoria%20IdISBa%202023.pdf

O sigui, un organisme de les illes que es passa la nostra llengua pel forro. No pot ser aquesta deixadesa de part de les institucions. Crear fundacions autònomes que a la pràctica no funcionen en la nostra llengua no hauria de passar. No val que la web estigui en català, a mode de rentada de cara, i tota la resta funcioni en castellà.

Pareix que aquí el català només està per "fer guapo", però és una llengua "de bromes". De pura vergonya.

El retrocés del català... que Espanya obliga a saber castellà no hi té res a veure, vols dir?

Voleu analitzar les causes? I perquè no parlau del problema principal? Espanya fa 300 anys que lluita perquè el català desaparegui, o no heu llegit història? I sense tanta història, a la constitució espanyola, article 3, S'OBLIGA a tothom dins Espanya a saber castellà, mentre que la resta de llengües dins l'estat són voluntàries.

De veritat no veim que el problema és aquesta obligatorietat? O voleu dir que els arbres vos tapen el bosc? El problema gros és que el castellà és obligatori (article 3 de la constitució espanyola) i el català és voluntari. I que Espanya du més de 300 anys esforçant-se per esborrar el català. La resta, romanços i menudeses, conseqüències del problema, però no "el problema" en sí. El català necessita tenir la categoria de llengua pròpia única a la mateixa alçada que el castellà. O les dues obligatòries, o cap. O tenir un estat propi, evidentment.

Així com estan ara les coses, aquí tot nouvingut es troba que HA d'aprendre castellà sí o sí, i després a damunt se li demana que aprengui una llengua que és voluntària i sense la qual pot passar perfectament encara que no estigui "plenament integrat". Com voleu que reaccioni? En molts de casos ho viurà com una nosa, ja que té altres necessitats més primàries i no té temps d'aprendre'n dues, sobretot perquè li serà molt difícil aprendre una llengua que gairebé ningú li xerra. I per altra banda tenim els expats que venen a viure la bona vida i tanmateix no necessiten aprendre'n cap. I per acabar, la normativa i lleis existent per protegir o normalitzar el català, pareixen lleis de bromes, ja que ningú en fa ni cas i no passa res. Ja podeu analitzar causes, ja. Això és al principat, però crec que a les Illes Balears i al País Valencià no és gaire diferen. Article que vos regal, el podeu llegir sense subscripció "El català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població"

"

Competències... o incompetències? Sabem de què xerram?

 Dos articles de Damià Bardera per pensar:

- Article 1: Primer farem que siguin uns analfabets. Després els donarem la renda bàsica https://www.vilaweb.cat/noticies/analfabets-renda-basica/ 

Estic completament d'acord amb el que diu. S'està "desformant" la gent perquè les èlits tenguin "servei".

Article 2: “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice”

https://www.vilaweb.cat/noticies/damia-bardera-educacio-entrevista-professor-secundaria/ 

Sobre això, totalment d'acord amb que el sistema educatiu és una enganyifa ara mateix, sobretot pel que diu el primer article. Ara, estam demonitzant "aprendre per competències" i no hem d'oblidar que "tenir competència en alguna cosa" és saber fer-la bé. Si aprenèssim "per competència" tendrien "competència" en lectura i escriptura, i no la tenen. Crec que no s'ha entès bé què vol dir això d'aprendre per competències, ja que no ha de ser incompatible amb tenir, literalment, "la competència". No sé si m'explic.

El que hem de definir bé és l'ordre de les comopetències a adquirir, i la de lectura-escriptura-discurs és a la base de la piràmide i no es pot descuidar.

Trob que és ben cert el que diu l'article, però sobretot si es segueix el plantejament de les etapes educatives tal com són ara. El dubte és, estan mal plantejades i s'han de canviar? O hem de tornar-ho tot a com estava abans?

Per resumir-ho molt simplificat: abans, el batxiller era el "tope" de l'educació. Les persones amb prou motivació estudiaven i les altres no. Ara és considerat un dret i tothom ha de fer una formació obligatòria fins als 16, cosa que està molt bé, evidentment, però que fa que el panorama sigui diferent.

S'ha de considerar com evoluciona el cervell en relació a l'aprenentatge, diferents situacions, motivacions. En fi, que potser fins als 14-15 sigui una etapa en què les expectatives haurien de ser: que les persones adquireixin competències bàsiques (lectoescriptura per suposat, discurs, gestió emocional i cura personal, etc) per la vida i els continguts justos, i aprendre a MOTIVAR-SE per cercar els continguts més endavant. Tanmateix, la quantitat de continguts actualment és tan immensa que no hi cap a l'educació. Sobre els continguts, val que aprenguin a aprendre'ls, que aprenguin a voler aprendre. I evidentment, necessitaran una BONA base de lectoescriptura per poder fer això.

Aquí hi caben diverses metodologies, incloent els projectes... sempre i quan la persona tengui unes pre-habilitats suficients per dur-los a terme, si no serà fer retxes dins aigua!. La piràmide de quines habilitats/competències-coneixements i per quin ordre hauria d'estar clara. 

Així, fins als 14-15 seria un poc com l'antiga primària "enriquida". Evidentment s'han d'atendre les poblacions que surten de la normalitat, tan si és reforç per persones que estan per sota les expectatives, com si és per sobre les expectatives. Després, si l'objectiu és estudis superiors de grau, uns 2 anys pont (ull, PONT, no un canvi radical!), amb més continguts, en nivell 5 d'ISCED -una altra cosa que cal entendre-, per passar després al grau (nivell 6 d'ISCED, que hauria de ser gairebé com l'antic batxillerat però més especialitzat, amb expectatives similars a les de l'antiga secundària "enriquida" i amb més especialització, després el Màster (nivell 7 d'ISCED) l'especialització i com l'antiga llicenciatura -que era de nivell 7-, i finalment doctorat (nivell 8 d'ISCED) si escau. Això seria un tipus de línia. Però vist així, al grau es podrien incloure estudis més "professionals" també.

Ara, seria un detall que els governs no aprofitin la paraula "Màster" per no subvencionar l'educació fins al final del nivell 7 com estava abans, ja que les llicenciatures antigues eren d'aquest nivell, i els màsters antics no eren necessaris per tenir la titulació de nivell 7 completa. Amb això, ens han fet la clau del lloro aprofitant la nomenclatura i la ignorància general.

La torre de Babel

 Del fet bíblic que esmenta aquest article se'n pot fer una altra lectura: la bíblia reconeix així que una llengua fa un poble, que a més pot desafiar el poder - diví, pel cas-, i per això Déu (= el poder) el destrueix desfent la seva llengua en moltes, com volen fer amb el català. Amb això no vull negar el que diu l'autor, estic totalment a favor de la diversitat i la convivència, lingüística i de pobles (que s'han de reconèixer com a tals), només dic que una defineix l'altra. I han d'existir, perquè el pensament únic i el monolingüisme estan, efectivament, relacionats. En canvi la visió ampla es relaciona amb la diversitat lingüística. 

https://www.ara.cat/llengua/joan-lluis-lluis-democracies-matar-llengues-evident-desitja-espanya_1_4985111.html?giveAway=txmbwNzC9Kad8GiH

Odiï la idea de guerra... però...

Llegesc a l'Ara que Europa es rearma a marxes forçades. I no tenc més remei que pensar. Quina por!

La guerra no m'agrada. Gens. No puc matar ni una mosca, no m'interessa el poder, trob que és absolutament oiós i hipòcrita. No hi hauria d'haver guerres. Però la realitat me va pegant d'hòsties.

I vaig per passes: què faria jo si me volen treure de casa perquè sí? Fins on em defensaria? Fins on defensaria ca meva i la gent que hi ha dins? No tenc ni idea, però segur que ho defensaria. O això crec.

I per tenir una casa, he de tenir un lloc on tenir-la (país? estat?). Actualment la tenc en un estat que no sent com a propi, amb el qual no hi tenc sentiment de pertinença, no m'hi identific, per tant aquest problema no el tenc: en això m'és fàcil dir "no a la guerra" perquè mai defensaria Espanya (tot i que sé que ca meva legalment hi és dins) perquè no me sent espanyola, i tan me fa on vagi a parar, qui la "compri", o la "conquereixi".

I això me du a una altra idea: és viable independitzar-nos sense sang? Tampoc ho sé. Però aquí vos deix una opinió de Bernat Dedeu.

Ens volen treure de casa? I així ja no molestarem.

Què està passant? Els pagesos ho deixen encara més clar aquests dies, per si algú no ho havia vist. L'economia de les illes està orientada al sector turístic, tot per als turistes, res per als "locals", que cada cop més empobrits, no podem ni comprar una casa condreta a les illes perquè estan a preus que només pot pagar qui vengui de països amb salaris de veritat.

Les nostres illes son un paradís, un caramel per a viure-hi. I és clar, si estan al mercat internacional, amb els nostres sous de bromes duim les de perdre.

A la península hi ha molts de territoris on comprar una casa per quatre reals, i a més necessiten que hi vagi gent perquè estan despoblats. Molta gent de les illes es planteja comprar on siguin barates i mudar-se a algun d'aquests indrets, no perquè siguin idíl·lics, sinó per poder sobreviure.

Viure a llocs idíl·lics és només privilegi de qui els pot pagar, no dret de qui hi ha nascut. Al menys, aquesta és aquí la política. La política que ens fan, o que ens hem deixat fer. La responsabilitat de vendre o no és un poc de tothom, cert, però si políticament interessàs, ja haurien trobat la forma de posar fre a la venda del territori a l'exterior.

El pla perfecte per despoblar les illes de "locals" i deixar-les només per al negoci de l'estat, que és el que necessiten. I noltros, tots solets ens n'anirem, facilitant-los el camí, que tanmateix només els feim nosa amb les nostres pretensions: que si la identitat, la cultura, la llengua, el territori, la sobirania... Podrem dir bona nit a tot això, i els interessats en explotar les illes, diran bona nit al problema.

Primer injectaren les illes amb migracions castellanoparlants que "hablan la lengua de su tierra" i noltros "por educasíón" també. Després comencen a eliminar la llengua com a requisit de les administracions i organismes on ens atenen, i finalment serem noltros qui partirem fora a integrar-nos. I no passis pena, que si ens sabem adaptar als que venen de fora estant a casa, quan som noltros els que partim som uns cracks integrant-nos.

I ja estarem assimilats, i al cel ens veurem tots plegats.