I ja tenim la seu plena d'ous. Ja ha tornat a guanyar el "vot útil"... útil per què? Idò per continuar com estam, per engreixar partits estatals, amb obediència a Madrid, que no mouran un dit per millorar la nostra situació econòmica, ans al contrari, tendran interès especial en perpetrar l'espoli al qual estam sotmesos, i aquí seguirem sense doblers ni per xiclets.
Fins i tot a Teruel saben que és millor tenir algú que realment te representi al Congrés. Potser algun dia obrirem els ulls.
Què passa si algun dia canviam la forma de fer les coses i votam partits d'aquí a les generals? Que els partits centrals tanmateix tendran igualment representació al congrés, no els vendrà d'això. VOX i el llop que sigui entrarà igual si ha d'entrar. Però al menys tendrem algú que ens representi i defensi al congrés allò que realment ens afecta: els nostres recursos, i el control que tenguem sobre aquests.
Pensau:
Què voten molts canaris? Partits canaris, i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què voten molts bascs? Partits bascs i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Que voten molts a Terol? Partits que defensin allò que els afecta a Terol.
Què defensen els partits centrals? Interessos centrals. Se'n recorden o els interessen les necessitats de les Balears? No.
Què passarà si votes un partit central? Que tendran potser el mateix nombre de diputats que tendrien sense el teu vot, un amunt, un avall, i defensaran allò que han defensat sempre, i res d'aquí.
Només un partit que no degui obediència a Madrid se'n recordarà dels nostres barracons, de les canalitzacions de l'illa que perden aigua, del clavegueram de Palma, del tren, de les nostres infraestructures, de l'aeroport, del cost de la insularitat i dels preus dels viatges entre illes i illes-península, i del finançament de les illes per pagar tot això.
I al final, que trobes que aquí no hi ha ningú que ho valgui? I fora d'aquí, hi ha algú?
VOTA UTIL: vota partits d'aquí.
dilluns, de novembre 11, 2019
divendres, de novembre 08, 2019
Sobre les noves tecnologies i l'educació
Llegesc avui un article de n'Empar Moliner https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-ordinador-classe_0_2339766188.html#_=_. Normalment compartesc les seves idees, però en aquesta vida és normal no sempre estar d'acord en tot, i en aquesta ocasió tenc una opinió diferent que explicaré:
Trob que, teclejar enlloc d'escriure també permet fer el procés cognitiu de retenció i aprenentatge, amb l'avantatge de que a més, a posteriori pots canviar, manejar i reordenar, afegir i llevar dades i continguts, i queda net i organitzat, no com un paper que l'esborres i el tatxes i hi afegeixes escrit entre línies i queda tot brut i incomprensible, i perds molt de temps havent de passar-lo a net. Permet arribar a major velocitat de procesament cognitiu de la informació, igual que passar d'haver d'escriure a martellades a poder fer-ho amb un boli també ho va fer en el seu dia. Només és una qüestió de pràctica, i precisament això han de fer a classe, aprendre-ho i practicar-ho.
Que no mirin google és fàcil: que tenguin ordinadors sense internet, o que als ordinadors dels alumnes estigui ben limitat el que es pot consultar, que això no és problema avui en dia. El control de la professora també és senzill: basta passejar per la classe, o encara millor, tenir una pissarra electrònica al front on surtin totes les pantalles de cadascú i poden tots compartir el treball. Serà per solucions!
Comparar ser net i ordenat amb escriure a ma és com dir que no hem d'usar rentadora ni rentavaixelles a casa perquè només rentant a mà podrem arribar a ser persones netes i ordenades.
El paper hauria de ser per les obres mestres, no pel dia a dia dels esborranys. Estalviem arbres! I espai, que si hem de viure en els pisos de 30 m2 ens hi ha de caber la informació, i en paper no hi cap.
Trob que, teclejar enlloc d'escriure també permet fer el procés cognitiu de retenció i aprenentatge, amb l'avantatge de que a més, a posteriori pots canviar, manejar i reordenar, afegir i llevar dades i continguts, i queda net i organitzat, no com un paper que l'esborres i el tatxes i hi afegeixes escrit entre línies i queda tot brut i incomprensible, i perds molt de temps havent de passar-lo a net. Permet arribar a major velocitat de procesament cognitiu de la informació, igual que passar d'haver d'escriure a martellades a poder fer-ho amb un boli també ho va fer en el seu dia. Només és una qüestió de pràctica, i precisament això han de fer a classe, aprendre-ho i practicar-ho.
Que no mirin google és fàcil: que tenguin ordinadors sense internet, o que als ordinadors dels alumnes estigui ben limitat el que es pot consultar, que això no és problema avui en dia. El control de la professora també és senzill: basta passejar per la classe, o encara millor, tenir una pissarra electrònica al front on surtin totes les pantalles de cadascú i poden tots compartir el treball. Serà per solucions!
Comparar ser net i ordenat amb escriure a ma és com dir que no hem d'usar rentadora ni rentavaixelles a casa perquè només rentant a mà podrem arribar a ser persones netes i ordenades.
El paper hauria de ser per les obres mestres, no pel dia a dia dels esborranys. Estalviem arbres! I espai, que si hem de viure en els pisos de 30 m2 ens hi ha de caber la informació, i en paper no hi cap.
diumenge, de juny 23, 2019
Començ a entendre què vol dir democràcia a Espanya
Obres les notícies, i trobes cada dos per tres atacs contra algú per parlar en català. Cada cop que bades la boca en català en públic t'exposes a tenir-la: https://www.dbalears.cat/balears/2019/06/13/328215/hostessa-vueling-diu-passatgera-catalana-filla-puta.html, https://www.dbalears.cat/balears/2019/06/13/328211/client-denuncia-maltractament-per-parlar-catala-bar-santa-ponca.html, https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2018/05/21/restaurante-deia-niega-atender-catalan/1315220.html, https://www.dbalears.cat/balears/2018/02/14/311847/resposta-dependenta-botiga-nottingham-hablas-espanol-porque-estamos-espana.html, i ja no en vull cercar més. I quantes vegades m'ha passat i no ho he denunciat per pura peresa, i perquè tanmateix les institucions aquí no fan res efectiu per protegir els meus drets. A ningú que vagi xerrant en castellà aquí no li passa això! En canvi, es troba normal que al revés, passi.
A Espanya no s'hi val la plurinacionalitat més enllà de fer la "gràcia" de dir "uep, bon dia", o "cagondena". O "ahivalaostia". Però si vols exercir de parlant de la teva llengua, ja no va bé. La plurinacionalitat de mostrador, de folklore. Conservada, si, però en formol, no viva.
Espanya només és una democràcia pels que se senten "ben espanyols", i part d'una identitat uniformada. La plurinacionalitat que ens han venut és una mentida, si te sents i signifiques com part "d'aquests altres", i a més vols que se't respectin drets "no relatius a identitat espanyola" no tens drets i per tu no hi ha democràcia. Si no ets espanyol segons "aquell" concepte, ets de segona, i tothom et pot dir "xxx de mierda" que a damunt l'aplaudiran. No hi val més identitat nacional que la seva aquí.
Dic això perquè, de petita, me pensava que ser espanyola era només una cosa política-administrativa. O sigui, que jo podia ser jo i espanyola alhora. Però aquesta idea va caure ben aviat, vista la realitat. Vist com soc tractada essent jo.
Així s'entén perquè jo (i totes les persones que voldrien poder fer-ho) no podem viure en la nostra llengua. Ens maltracten per pretendre fer - ho i ens criminalitzen per no sentir - nos espanyols (segons el concepte). I si s'han de passar els nostres drets pel forro, se'ls passen. Si se'ns ha de tancar a presó en circumstàncies en les quals no se tancaria ningú per cap altra cosa, sens hi tanca. Perquè el seu sistema és aquest: si no ets "espanyol dels seus", no tens drets.
A Espanya no s'hi val la plurinacionalitat més enllà de fer la "gràcia" de dir "uep, bon dia", o "cagondena". O "ahivalaostia". Però si vols exercir de parlant de la teva llengua, ja no va bé. La plurinacionalitat de mostrador, de folklore. Conservada, si, però en formol, no viva.
Espanya només és una democràcia pels que se senten "ben espanyols", i part d'una identitat uniformada. La plurinacionalitat que ens han venut és una mentida, si te sents i signifiques com part "d'aquests altres", i a més vols que se't respectin drets "no relatius a identitat espanyola" no tens drets i per tu no hi ha democràcia. Si no ets espanyol segons "aquell" concepte, ets de segona, i tothom et pot dir "xxx de mierda" que a damunt l'aplaudiran. No hi val més identitat nacional que la seva aquí.
Dic això perquè, de petita, me pensava que ser espanyola era només una cosa política-administrativa. O sigui, que jo podia ser jo i espanyola alhora. Però aquesta idea va caure ben aviat, vista la realitat. Vist com soc tractada essent jo.
Així s'entén perquè jo (i totes les persones que voldrien poder fer-ho) no podem viure en la nostra llengua. Ens maltracten per pretendre fer - ho i ens criminalitzen per no sentir - nos espanyols (segons el concepte). I si s'han de passar els nostres drets pel forro, se'ls passen. Si se'ns ha de tancar a presó en circumstàncies en les quals no se tancaria ningú per cap altra cosa, sens hi tanca. Perquè el seu sistema és aquest: si no ets "espanyol dels seus", no tens drets.
dilluns, d’abril 29, 2019
L’ASM CELEBRA EL FRACÀS DEL PP I EL 'TRIFATXITO'
L’ASM CELEBRA EL FRACÀS DEL PP I EL 'TRIFATXITO'
Des de l’ASM felicitam els votants de les Balears per haver barrat el pas a l’extrema dreta espanyolista, tot i la propaganda descomunal de la caverna mediàtica i la presència diària com a acusació particular al judici-farsa contra els polítics catalans independentistes.
Pel que fa als resultats dels partits de país a les Balears, consideram que demostren, una vegada més, que només la suma d’esforços en una candidatura conjunta pot plantar cara a la maquinària propagandística dels partits colonitzadors espanyols, que tenen a favor els grans mitjans de comunicació dirigits des de Madrid. Els casos de les Canàries, novament, i del diputat aconseguit pel partit autòcton de Cantàbria, així ho confirmen.
Estam segurs que una llista electoral conjunta de país, que faci bandera de la denúncia de l'espoli fiscal i els seus efectes sobre la qualitat de vida de la ciutadania, i on tothom faci pinya i col·labori per difondre el projecte, per força serà ben rebut per l'electorat, si se li dóna el temps suficient per donar-se a conèixer.
Palma, 29 d’abril de 2019
dimecres, d’abril 24, 2019
El vot útil
El vot útil:
Què pot passar si votes un partit d'aquí? Que els partits centrals tenguin igualment representació al congrés (ben segur que la tendran), però que a més, un partit d'aquí TAMBÉ la tengui, i per tant tenguem algú que ens representi i defensi allò que ens afecta al congrés.
Pensa:
Què votaran els canaris? Partits canaris, i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què votaran els bascs? Partits bascs i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què defensen els partits centrals? Interessos centrals. Se'n recordaran de les necessitats de les Balears? No.
Què passarà si votes un partit central? Que tendran potser el mateix nombre de diputats que tendrien sense el teu vot, un amunt, un avall, i defensaran allò que han defensat sempre, i res d'aquí.
Només un partit que no degui obediència a Madrid se'n recordarà dels nostres barracons, de les canalitzacions de l'illa que perden aigua, del tren, de les nostres infraestructures, de l'aeroport, del cost de la insularitat i dels preus dels viatges entre illes i illes-península, i del finançament de les illes per pagar tot això.
Què pot passar si votes un partit d'aquí? Que els partits centrals tenguin igualment representació al congrés (ben segur que la tendran), però que a més, un partit d'aquí TAMBÉ la tengui, i per tant tenguem algú que ens representi i defensi allò que ens afecta al congrés.
Pensa:
Què votaran els canaris? Partits canaris, i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què votaran els bascs? Partits bascs i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què defensen els partits centrals? Interessos centrals. Se'n recordaran de les necessitats de les Balears? No.
Què passarà si votes un partit central? Que tendran potser el mateix nombre de diputats que tendrien sense el teu vot, un amunt, un avall, i defensaran allò que han defensat sempre, i res d'aquí.
Només un partit que no degui obediència a Madrid se'n recordarà dels nostres barracons, de les canalitzacions de l'illa que perden aigua, del tren, de les nostres infraestructures, de l'aeroport, del cost de la insularitat i dels preus dels viatges entre illes i illes-península, i del finançament de les illes per pagar tot això.
dilluns, d’abril 15, 2019
Sigueu conscients de per què El País us exigeix d'apartar a Puigdemont (Vilaweb, Vicent Partal)
He trobat avui aquest article de Vicent Partal a Vilaweb, i he pensat de compartir-lo. https://www.vilaweb.cat/noticies/apartar-puigdemont-editorial-vicent-partal/
Hem de ser conscients del paper de Puigdemont a Europa. L'1 d'Octubre es va iniciar un procés complicat, molt més complex que simplement anar a votar i llestos, sobretot si es volia fer de la forma més cívica i pacífica possible. Hi ha hagut encerts i errades, però en general on estam ara respecte al país que volem és més a prop del que hi hem estat en molts, molts d'anys.
Puigdemont marca un abans i un després que ens beneficia a tots. Puigdemont és la llavor del reconeixement de la República Catalana davant el món, i marcarà, si entra al parlament europeu, un després quant al reconeixement efectiu dels drets dels pobles que recull la carta de drets humans.
I encara més, també marcarà un després a Espanya: Ja ha deixat en evidència el sistema judicial espanyol passant per un sistema judicial no corrupte com l'alemany -com diu en Partal a l'article- i això podria ser el principi d'haver de forçar una regeneració a Espanya mateix. Al final, tots hi sortirem guanyant, tant els nostres bons veïnats espanyols que estan farts de tenir Espanya com està, com nosaltres.
Les coses que no funcionen, per arreglar-les, primer les has de desmuntar.
Hem de ser conscients del paper de Puigdemont a Europa. L'1 d'Octubre es va iniciar un procés complicat, molt més complex que simplement anar a votar i llestos, sobretot si es volia fer de la forma més cívica i pacífica possible. Hi ha hagut encerts i errades, però en general on estam ara respecte al país que volem és més a prop del que hi hem estat en molts, molts d'anys.
Puigdemont marca un abans i un després que ens beneficia a tots. Puigdemont és la llavor del reconeixement de la República Catalana davant el món, i marcarà, si entra al parlament europeu, un després quant al reconeixement efectiu dels drets dels pobles que recull la carta de drets humans.
I encara més, també marcarà un després a Espanya: Ja ha deixat en evidència el sistema judicial espanyol passant per un sistema judicial no corrupte com l'alemany -com diu en Partal a l'article- i això podria ser el principi d'haver de forçar una regeneració a Espanya mateix. Al final, tots hi sortirem guanyant, tant els nostres bons veïnats espanyols que estan farts de tenir Espanya com està, com nosaltres.
Les coses que no funcionen, per arreglar-les, primer les has de desmuntar.
dilluns, de febrer 11, 2019
Feminisme... o "What's in a name?" (Shakespeare)
Què hi ha en un nom? Duc un temps plantejant-me si el terme "feminisme" fa justícia a allò que defensa. Aquí està la meva conclusió d'avui.
El terme fou encunyat a l'inici per un home, i "feminista" era una dona que lluitava pels drets de la dona, per poder arribar a la igualdat social amb els homes (https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme). També ho he cercat a altres bandes i he vist la definició de feminisme i de masclisme.
Feminisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0063073, https://dle.rae.es/?id=HjuyHQ5, https://www.merriam-webster.com/dictionary/feminism
Masclisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086580, https://dle.rae.es/?id=NnO8B9D. En anglès no trob equivalent a "masclisme" sinó "masclista" https://www.merriam-webster.com/dictionary/masculinist, tot i que si he trobat equivalent a "feminisme".
Però no em convencien les definicions. Jo el veia com un mal terme per designar un bon concepte, ja que a priori pareix que, lingüísticament pugui significar el mateix que "masclisme" però de signe contrari. Vaig decidir cercar un poc, i aquí està el procés seguit:
He cercat què vol dir -isme com a sufix: Segons https://ca.wiktionary.org/wiki/-isme, indica doctrina, ideologia (comunisme), qualitat, estat constatat (colorisme, analfabetisme), o conducta, malaltia (sonambulisme, raquitisme). Simlar en castellà https://dle.rae.es/?id=MBKXJUu. I en anglès, https://www.merriam-webster.com/dictionary/-ism, com a nom, un "ism" si que té una connotació de ser una actitud o creença opressora o discriminatòria. I també en una de les accepcions, com a sufix. En francès tenim això https://fr.wiktionary.org/wiki/-isme, on també podem veure que la idea de feminisme és la d'un moviment que cerca igualtat mentre que masclisme es té connotació de voler la supremacia masculina.
Ara, el terme es va encunyar a França, Països Baixos i poc després va ser usat a U.K. Aleshores em decant per agafar el significat en francès i en anglès (no conec l'idioma flamenc, per tant no aniré per allà).
Què tenim? Idò que sembla que efectivament, com a concepte i per resumir, feminisme és igualitari i masclisme no, si hem d'acceptar el que vol dir el sufix en francès. Però no oblidem que el moviment feminista es va fer fort sobretot a U.K. com veim a Wikipedia. I per tant no podem descartar la significació que té el sufix en anglès.
On vaig amb tot això? Actualment l'ultradreta utilitza el terme contra la dona, i he de dir que el terme en sí els ho posa massa fàcil. Sobretot tenint en compte que cada dia escoltam com es desnaturalitzen de forma interessada paraules com democràcia, llibertat i dret, amb "feminisme" és que ho posam en palangana! La interpretació com a "moviment que pretén fer el mateix que el masclisme però de part de les dones" està servida, i ho utilitzaran per convèncer molta gent que "és dolent".
Personalment, trob que:
1r - En vista de què: el sufix pot tenir aquest connotació en anglès, d'on el moviment prové, i
2n - En vista que el terme el va encunyar un home... (o és que li farem cas sense ni pensar????)
No seria hora que trobem un terme que expressi de forma lingüística més clara el que es cerca i es pretén assolir? Que és igualtat de drets per a tothom, tractament social no discriminatori etc etc... Que socialment cercam que s'acabi la distinció discriminatòria per gènere. No es podria trobar un terme que transmeti clarament el concepte, amb qual els homes que el comparteixen, que no són pocs, també s'hi puguin sentir identificats? Al cap i a la fi, la lluita per una societat igualitària, o la feim totes i tots, o no serà. Ha de ser transversal quant a gèneres. I estendre la no discriminació per gènere a tothom, sigui de gènere de naixement, gènere sentit, o transgènere.
Personalment, aboliria la diferenciació per gènere... però això serà més complicat!
Tornant a Shakespeare, jo solia pensar, com na Julietta, que "una rosa, amb qualsevol altra nom, tendria la mateixa dolça olor". Però la Programació Neurolingüística i els fets de la vida m'han mostrat que les paraules són potents i influeixen en el pensament.
Animau-vos... s'admeten idees per trobar-li un nom millor. Ara, que consti que mentre no es trobi, jo me seguesc declarant feminista segons el concepte de la paraula.
El terme fou encunyat a l'inici per un home, i "feminista" era una dona que lluitava pels drets de la dona, per poder arribar a la igualdat social amb els homes (https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme). També ho he cercat a altres bandes i he vist la definició de feminisme i de masclisme.
Feminisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0063073, https://dle.rae.es/?id=HjuyHQ5, https://www.merriam-webster.com/dictionary/feminism
Masclisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086580, https://dle.rae.es/?id=NnO8B9D. En anglès no trob equivalent a "masclisme" sinó "masclista" https://www.merriam-webster.com/dictionary/masculinist, tot i que si he trobat equivalent a "feminisme".
Però no em convencien les definicions. Jo el veia com un mal terme per designar un bon concepte, ja que a priori pareix que, lingüísticament pugui significar el mateix que "masclisme" però de signe contrari. Vaig decidir cercar un poc, i aquí està el procés seguit:
He cercat què vol dir -isme com a sufix: Segons https://ca.wiktionary.org/wiki/-isme, indica doctrina, ideologia (comunisme), qualitat, estat constatat (colorisme, analfabetisme), o conducta, malaltia (sonambulisme, raquitisme). Simlar en castellà https://dle.rae.es/?id=MBKXJUu. I en anglès, https://www.merriam-webster.com/dictionary/-ism, com a nom, un "ism" si que té una connotació de ser una actitud o creença opressora o discriminatòria. I també en una de les accepcions, com a sufix. En francès tenim això https://fr.wiktionary.org/wiki/-isme, on també podem veure que la idea de feminisme és la d'un moviment que cerca igualtat mentre que masclisme es té connotació de voler la supremacia masculina.
Ara, el terme es va encunyar a França, Països Baixos i poc després va ser usat a U.K. Aleshores em decant per agafar el significat en francès i en anglès (no conec l'idioma flamenc, per tant no aniré per allà).
Què tenim? Idò que sembla que efectivament, com a concepte i per resumir, feminisme és igualitari i masclisme no, si hem d'acceptar el que vol dir el sufix en francès. Però no oblidem que el moviment feminista es va fer fort sobretot a U.K. com veim a Wikipedia. I per tant no podem descartar la significació que té el sufix en anglès.
On vaig amb tot això? Actualment l'ultradreta utilitza el terme contra la dona, i he de dir que el terme en sí els ho posa massa fàcil. Sobretot tenint en compte que cada dia escoltam com es desnaturalitzen de forma interessada paraules com democràcia, llibertat i dret, amb "feminisme" és que ho posam en palangana! La interpretació com a "moviment que pretén fer el mateix que el masclisme però de part de les dones" està servida, i ho utilitzaran per convèncer molta gent que "és dolent".
Personalment, trob que:
1r - En vista de què: el sufix pot tenir aquest connotació en anglès, d'on el moviment prové, i
2n - En vista que el terme el va encunyar un home... (o és que li farem cas sense ni pensar????)
No seria hora que trobem un terme que expressi de forma lingüística més clara el que es cerca i es pretén assolir? Que és igualtat de drets per a tothom, tractament social no discriminatori etc etc... Que socialment cercam que s'acabi la distinció discriminatòria per gènere. No es podria trobar un terme que transmeti clarament el concepte, amb qual els homes que el comparteixen, que no són pocs, també s'hi puguin sentir identificats? Al cap i a la fi, la lluita per una societat igualitària, o la feim totes i tots, o no serà. Ha de ser transversal quant a gèneres. I estendre la no discriminació per gènere a tothom, sigui de gènere de naixement, gènere sentit, o transgènere.
Personalment, aboliria la diferenciació per gènere... però això serà més complicat!
Tornant a Shakespeare, jo solia pensar, com na Julietta, que "una rosa, amb qualsevol altra nom, tendria la mateixa dolça olor". Però la Programació Neurolingüística i els fets de la vida m'han mostrat que les paraules són potents i influeixen en el pensament.
Animau-vos... s'admeten idees per trobar-li un nom millor. Ara, que consti que mentre no es trobi, jo me seguesc declarant feminista segons el concepte de la paraula.
dissabte, de gener 26, 2019
Tenc un somni
"I have a dream..." deia Martin Luther King al seu discurs de 28 d'agost de 1963 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tinc_un_somni. La realitat que l'envoltava era molt diferent del somni que tenia, si. Però això no el va impedir de tenir un somni.
Jo també tenc un somni. I per més que Mónica Oltra els tracti d'ectoplasma (https://www.esdiario.com/589378447/Monica-Oltra-contesta-a-Juqueras-que-los-Paises-Catalanes-son-un-ectoplasma-.html) o que n'Arrimadas s'esforci amb cartellets a dir que no existeixen (https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/01/23/enganxada-darrimadas-torra-aixo-president/522815.html), jo tenc un somni. I es diu Països Catalans. I ara és ja, al manco, ectoplàsmic -segons Oltra-. Quan vaig començar a tenir-lo (fa molts, molts d'anys) no era ni això, així que anam avançant!.
El meu DNI? Pot dir el que vulgui, però no per això me farà sentir que soc allò que diu. No m'ho sent i punt. I ningú no té el perquè ofendre's d'aquest fet, perquè que jo tengui un somni no vol dir que tengui res contra qui no tengui el mateix que jo (sempre que em respecti, clar). Tenc un somni, i en aquest somni si que puc tenir un document d'identitat amb el qual estic d'acord, puc viure en la meva llengua sense problemes i sense patir discriminacions, atacs i menyspreus pel fet de voler una cosa tan normal, i me sent respectada com a ciutadana de ple dret allà on he nascut.
A més, entrant en un terreny més pragmàtic, al meu somni controlam la riquesa que produïm al nostre país i no tenim problemes derivats d'un pressupost fet lluny de casa.
Jo també tenc un somni. I per més que Mónica Oltra els tracti d'ectoplasma (https://www.esdiario.com/589378447/Monica-Oltra-contesta-a-Juqueras-que-los-Paises-Catalanes-son-un-ectoplasma-.html) o que n'Arrimadas s'esforci amb cartellets a dir que no existeixen (https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/01/23/enganxada-darrimadas-torra-aixo-president/522815.html), jo tenc un somni. I es diu Països Catalans. I ara és ja, al manco, ectoplàsmic -segons Oltra-. Quan vaig començar a tenir-lo (fa molts, molts d'anys) no era ni això, així que anam avançant!.
El meu DNI? Pot dir el que vulgui, però no per això me farà sentir que soc allò que diu. No m'ho sent i punt. I ningú no té el perquè ofendre's d'aquest fet, perquè que jo tengui un somni no vol dir que tengui res contra qui no tengui el mateix que jo (sempre que em respecti, clar). Tenc un somni, i en aquest somni si que puc tenir un document d'identitat amb el qual estic d'acord, puc viure en la meva llengua sense problemes i sense patir discriminacions, atacs i menyspreus pel fet de voler una cosa tan normal, i me sent respectada com a ciutadana de ple dret allà on he nascut.
A més, entrant en un terreny més pragmàtic, al meu somni controlam la riquesa que produïm al nostre país i no tenim problemes derivats d'un pressupost fet lluny de casa.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)