Uuuuhhh! La IA fa fakes

Uuuuhhh! Haurem de prohibir la IA perquè crea fake news. I per això, ja tenim persones, no els ha de llevar la feina i el mèrit! 

Hem fet ràpida escalada de preocupar-nos de la seva repercussió en el sistema educatiu a voler prohibir-la, sobretot perquè genera fakes... Fent la competència a tots els humans que generen fakes. Ara exigirem més ètica a la IA que a la gent?

Educació i tecnologies

 L'educació ja no ha de ser tan de continguts, que no ens els acabarem, sinó que s'ha d'enfocar, per una banda a desenvolupar un bon raonament crític per poder gestionar la informació existent i cercar els continguts adients. Per una altra a gestionar les emocions, i desenvolupar una bona connexió cos-cervell (o més encara, enfocament holístic i abraçar el cervell com a part del cos). D'una altra desenvolupar habilitats socials, i d'una altra, habilitats físiques. 

I afegiria: i sobre aquests fonaments, hem d'ensenyar a que sàpiguen i vulguin aprendre continguts.

Kate Arthur: «ChatGPT força el sistema educatiu a reaccionar»

https://www.naciodigital.cat/noticia/252207/kate-arthur-chat-gpt-sistema-educatiu-reaccionar

Kate Arthur: «ChatGPT força el sistema educatiu a reaccionar»

https://www.naciodigital.cat/noticia/252207/kate-arthur-chat-gpt-sistema-educatiu-reaccionar

Corinna, el podcast i la "democràcia plena que és Espanya"

Sobre Corinna, al podcast sobre Joan Carles I: "La gent no és conscient que l'esperit de Franco continua ben viu" (arabalears.cat): Corinna, es protegeix amb el podcast (ja que potser a la justícia no hi pugui fer res, al menys ho esbomba, i amb tot aquest rebombori, si ara "morís misteriosament" seria molt-massa sospitós). Però a més, ens fa una feina profitosa: descobrir al món que Espanya NO és la democràcia que tot aquest món havia cregut. Ens és un molt bon altaveu internacional, ja que a bona part del món, als que deim això se'ns considera un poc sonats, exagerats etc... Ara, amb tot el que diu ella, resulta que no sóm només noltros que ho veim. Farà plantejar-se al món la qualitat democràtica d'Espanya molt més del que fins ara s'ho havien plantejat. Ho veuran més clar. Això ens va bé.

Cultura catalana... o mallorquina, o eivissenca, o...

Veig uns articles aquí: https://www.naciodigital.cat/opinio/25074/cultura-catalana-canco-txarango

i aquest altra:

Per què en diuen diversitat quan volen dir castellà? https://www.nuvol.com/llengua/per-que-en-diuen-diversitat-quan-volen-dir-castella-276540

I pens també: "cultura catalana" -del tipus que implica lletra escrita-, si és en castellà, es pot dir "catalana"?. O i fos el cas, cultura mallorquina, o eivissenca en castellà, seria mallorquina o eivissenca?

Quan estudiava a Nova York, a vegades fèiem festes on tothom duia menjar típic del seu lloc d'origen. Jo feia rubiols amb la recepta de la meva padrina, estarem d'acord que era cuina mallorquina, encara que usava ingredients d'allà i per tant no tenien exactament el mateix gust que fets aquí. 

Si fas Tonyina Teriyaki a Catalunya, fas cuina catalana? Jo diria que no. O com a molt, per allò d'estar usant ingredients catalans (si és que els uses) fas fusió. 

Per tant, no crec que, en el cas de que sigui del tipus de cultura que té com a protagonista la lletra, si és en castellà, no és catalana. Com si algú català viu a Londres i fa lletres de cançons, llibres o poesia en castellà. Quina cultura fa? 

Trob que si el focus és en la lletra, l'idioma de la lletra és definitori del tipus de cultura que es fa.

COMBREGAR AMB RODES DE CARRO

Llegesc aquest article a l'ARA  "Una escola amb cinc noies entre un miler d’alumnes nois"  https://www.ara.cat/societat/escola-cinc-noies-miler-d-alumnes-nois_1_4491254.html on parla de l'escola Bell Lloc, que ha renunciat a model educatiu segregador (ells diuen "diferenciat") per sexes per tal de coservar la subvenció. Sembla que alguns pares es queixen, i que diuen que s'ha de respectar la llibertat si volen educar els fills així. Posen com exemple les categories esportives. 

En la meva opinió, fins i tot els criteris amb els que es fan les categories esportives s'hauria de modificar, i s'hauria de fer amb paràmetres físics (força, pes..) i hormonals però no de fenotip sexual! Ho poden disfressar com vulguin i usar nou vocabulari com "diferenciada" per "segregada", però no s'ha de subvencionar amb doblers públics una educació que no respecta models igualitaris i te un potent currículum ocult basat en dogma religiós.

La llibertat dels que vulguin triar aquest tipus d'educació la tenen tota, però pagant amb les butxaques dels que la vulguin triar. Que es facin una fundació, la dotin de fons entre tots els que ho volen així, i donin subvencions a les persones amb menys recursos, si aquest és el motiu pel qual l'escola no ha renunciat a la subvenció.

Amb doblers públics no s'han de subvencionar creences particulars, perquè o no en subvenciones cap, o les subvenciones totes. I si les subvenciones totes, també has de trobar la forma de recaptar impostos per tal que les paguin els interessats, 

Ara que es podrien cercar solucions. Per exemple, que es pugui triar on destines la teva part proporcional d'IRPF que va a educació a la declaració de la renda, i així com hi ha una casella per marcar si vols donar a l'església catòlica (que per cert, hauria de ser per donar a "creences en general", ja que si no dona la impressió de que l'estat no és molt laic) o a ONGs, es podria posar una altra casella extra on es pogués marcar "la meva part proporcional d'educació va a escola laica" o "la meva part proporcional d'educació va a subvencionar escoles religioses". I així, tothom content.

Galls

L'altra dia em vaig despertar amb el cant d'un gall.

Si, juny 2022. Era a La Laguna (Tenerife) i sobre les 5-6 de la matinada vaig començar a sentir galls.

El so em va transportar immediatament en el temps i espai, a ca meva més de 40 anys enrere, quan a vegades em despertava algun gall. La majoria de dies dormia massa profund per sentir-los, però si un dia tenia la son més lleugera, els sentia.

Record que n'hi havia un que sonava escanyat, i em feia molta por. Em semblava que devia ser el dimoni o alguna cosa molt dolenta que me venia a cercar perquè potser no m'havia portat prou bé. Coses de quan tens entre 3 i 7 anys (i creus en inferns). 

Curiós com percebem les diferències de la "norma" quan no les entenem. 

Ara ja no em fan por, sonin com sonin. 

El "vot útil" a les generals

I ja tenim la seu plena d'ous. Ja ha tornat a guanyar el "vot útil"... útil per què? Idò per continuar com estam, per engreixar partits estatals, amb obediència a Madrid, que no mouran un dit per millorar la nostra situació econòmica, ans al contrari, tendran interès especial en perpetrar l'espoli al qual estam sotmesos, i aquí seguirem sense doblers ni per xiclets.

Fins i tot a Teruel saben que és millor tenir algú que realment te representi al Congrés. Potser algun dia obrirem els ulls.

Què passa si algun dia canviam la forma de fer les coses i votam partits d'aquí a les generals? Que els partits centrals tanmateix tendran igualment representació al congrés, no els vendrà d'això. VOX i el llop que sigui entrarà igual si ha d'entrar. Però al menys tendrem algú que ens representi i defensi al congrés allò que realment ens afecta: els nostres recursos, i el control que tenguem sobre aquests.

Pensau:

Què voten molts canaris? Partits canaris, i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què voten molts bascs? Partits bascs i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Que voten molts a Terol? Partits que defensin allò que els afecta a Terol.
Què defensen els partits centrals? Interessos centrals. Se'n recorden o els interessen les necessitats de les Balears? No.
Què passarà si votes un partit central? Que tendran potser el mateix nombre de diputats que tendrien sense el teu vot, un amunt, un avall, i defensaran allò que han defensat sempre, i res d'aquí.

Només un partit que no degui obediència a Madrid se'n recordarà dels nostres barracons, de les canalitzacions de l'illa que perden aigua, del clavegueram de Palma, del tren, de les nostres infraestructures, de l'aeroport, del cost de la insularitat i dels preus dels viatges entre illes i illes-península, i del finançament de les illes per pagar tot això.

I al final, que trobes que aquí no hi ha ningú que ho valgui? I fora d'aquí, hi ha algú?

VOTA UTIL: vota partits d'aquí.

Sobre les noves tecnologies i l'educació

Llegesc avui un article de n'Empar Moliner https://www.ara.cat/opinio/empar-moliner-ordinador-classe_0_2339766188.html#_=_. Normalment compartesc les seves idees, però en aquesta vida és normal no sempre estar d'acord en tot, i en aquesta ocasió tenc una opinió diferent que explicaré:

Trob que, teclejar enlloc d'escriure també permet fer el procés cognitiu de retenció i aprenentatge, amb l'avantatge de que a més, a posteriori pots canviar, manejar i reordenar, afegir i llevar dades i continguts, i queda net i organitzat, no com un paper que l'esborres i el tatxes i hi afegeixes escrit entre línies i queda tot brut i incomprensible, i perds molt de temps havent de passar-lo a net. Permet arribar a major velocitat de procesament cognitiu de la informació, igual que passar d'haver d'escriure a martellades a poder fer-ho amb un boli també ho va fer en el seu dia. Només és una qüestió de pràctica, i precisament això han de fer a classe, aprendre-ho i practicar-ho.

Que no mirin google és fàcil: que tenguin ordinadors sense internet, o que als ordinadors dels alumnes estigui ben limitat el que es pot consultar, que això no és problema avui en dia. El control de la professora també és senzill: basta passejar per la classe, o encara millor, tenir una pissarra electrònica al front on surtin totes les pantalles de cadascú i poden tots compartir el treball. Serà per solucions!

Comparar ser net i ordenat amb escriure a ma és com dir que no hem d'usar rentadora ni rentavaixelles a casa perquè només rentant a mà podrem arribar a ser persones netes i ordenades.

El paper hauria de ser per les obres mestres, no pel dia a dia dels esborranys. Estalviem arbres! I espai, que si hem de viure en els pisos de 30 m2 ens hi ha de caber la informació, i en paper no hi cap.

Començ a entendre què vol dir democràcia a Espanya

Obres les notícies, i trobes cada dos per tres atacs contra algú per parlar en català. Cada cop que bades la boca en català en públic t'exposes a tenir-la: https://www.dbalears.cat/balears/2019/06/13/328215/hostessa-vueling-diu-passatgera-catalana-filla-puta.html, https://www.dbalears.cat/balears/2019/06/13/328211/client-denuncia-maltractament-per-parlar-catala-bar-santa-ponca.html, https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2018/05/21/restaurante-deia-niega-atender-catalan/1315220.html, https://www.dbalears.cat/balears/2018/02/14/311847/resposta-dependenta-botiga-nottingham-hablas-espanol-porque-estamos-espana.html, i ja no en vull cercar més. I quantes vegades m'ha passat i no ho he denunciat per pura peresa, i perquè tanmateix les institucions aquí no fan res efectiu per protegir els meus drets. A ningú que vagi xerrant en castellà aquí no li passa això! En canvi, es troba normal que al revés, passi.

A Espanya no s'hi val la plurinacionalitat més enllà de fer la "gràcia" de dir "uep, bon dia", o "cagondena". O "ahivalaostia". Però si vols exercir de parlant de la teva llengua, ja no va bé. La plurinacionalitat de mostrador, de folklore. Conservada, si, però en formol, no viva.

Espanya només és una democràcia pels que se senten "ben espanyols", i part d'una identitat uniformada. La plurinacionalitat que ens han venut és una mentida, si te sents i signifiques com part "d'aquests altres", i a més vols que se't respectin drets "no relatius a identitat espanyola" no tens drets i per tu no hi ha democràcia. Si no ets espanyol segons "aquell" concepte, ets de segona, i tothom et pot dir "xxx de mierda" que a damunt l'aplaudiran. No hi val més identitat nacional que la seva aquí.

Dic això perquè, de petita, me pensava que ser espanyola era només una cosa política-administrativa. O sigui, que jo podia ser jo i espanyola alhora. Però aquesta idea va caure ben aviat, vista la realitat. Vist com soc tractada essent jo.

Així s'entén perquè jo (i totes les persones que voldrien poder fer-ho) no podem viure en la nostra llengua. Ens maltracten per pretendre fer - ho i ens criminalitzen per no sentir - nos espanyols (segons el concepte). I si s'han de passar els nostres drets pel forro, se'ls passen. Si se'ns ha de tancar a presó en circumstàncies en les quals no se tancaria ningú per cap altra cosa, sens hi tanca. Perquè el seu sistema és aquest: si no ets "espanyol dels seus", no tens drets.

L’ASM CELEBRA EL FRACÀS DEL PP I EL 'TRIFATXITO'

L’ASM CELEBRA EL FRACÀS DEL PP I EL 'TRIFATXITO'

Des de l’ASM felicitam els votants de les Balears per haver barrat el pas a l’extrema dreta espanyolista, tot i la propaganda descomunal de la caverna mediàtica i la presència diària com a acusació particular al judici-farsa contra els polítics catalans independentistes.

Pel que fa als resultats dels partits de país a les Balears, consideram que demostren, una vegada més, que només la suma d’esforços en una candidatura conjunta pot plantar cara a la maquinària propagandística dels partits colonitzadors espanyols, que tenen a favor els grans mitjans de comunicació dirigits des de Madrid. Els casos de les Canàries, novament, i del diputat aconseguit pel partit autòcton de Cantàbria, així ho confirmen.

Estam segurs que una llista electoral conjunta de país, que faci bandera de la denúncia de l'espoli fiscal i els seus efectes sobre la qualitat de vida de la ciutadania, i on tothom faci pinya i col·labori per difondre el projecte, per força serà ben rebut per l'electorat, si se li dóna el temps suficient per donar-se a conèixer.

Palma, 29 d’abril de 2019

El vot útil

El vot útil:
Què pot passar si votes un partit d'aquí? Que els partits centrals tenguin igualment representació al congrés (ben segur que la tendran), però que a més, un partit d'aquí TAMBÉ la tengui, i per tant tenguem algú que ens representi i defensi allò que ens afecta al congrés.

Pensa:

Què votaran els canaris? Partits canaris, i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què votaran els bascs? Partits bascs i tendran qui els representi i defensi allò que els afecta al congrés.
Què defensen els partits centrals? Interessos centrals. Se'n recordaran de les necessitats de les Balears? No.
Què passarà si votes un partit central? Que tendran potser el mateix nombre de diputats que tendrien sense el teu vot, un amunt, un avall, i defensaran allò que han defensat sempre, i res d'aquí.

Només un partit que no degui obediència a Madrid se'n recordarà dels nostres barracons, de les canalitzacions de l'illa que perden aigua, del tren, de les nostres infraestructures, de l'aeroport, del cost de la insularitat i dels preus dels viatges entre illes i illes-península, i del finançament de les illes per pagar tot això.

Sigueu conscients de per què El País us exigeix d'apartar a Puigdemont (Vilaweb, Vicent Partal)

He trobat avui aquest article de Vicent Partal a Vilaweb, i he pensat de compartir-lo.  https://www.vilaweb.cat/noticies/apartar-puigdemont-editorial-vicent-partal/


Hem de ser conscients del paper de Puigdemont a Europa. L'1 d'Octubre es va iniciar un procés complicat, molt més complex que simplement anar a votar i llestos, sobretot si es volia fer de la forma més cívica i pacífica possible. Hi ha hagut encerts i errades, però en general on estam ara respecte al país que volem és més a prop del que hi hem estat en molts, molts d'anys.

Puigdemont marca un abans i un després que ens beneficia a tots. Puigdemont és la llavor del reconeixement de la República Catalana davant el món, i marcarà, si entra al parlament europeu, un després quant al reconeixement efectiu dels drets dels pobles que recull la carta de drets humans.

I encara més, també marcarà un després a Espanya: Ja ha deixat en evidència el sistema judicial espanyol passant per un sistema judicial no corrupte com l'alemany -com diu en Partal a l'article- i això podria ser el principi d'haver de forçar una regeneració a Espanya mateix. Al final, tots hi sortirem guanyant, tant els nostres bons veïnats espanyols que estan farts de tenir Espanya com està, com nosaltres.

Les coses que no funcionen, per arreglar-les, primer les has de desmuntar.

Feminisme... o "What's in a name?" (Shakespeare)

Què hi ha en un nom? Duc un temps plantejant-me si el terme "feminisme" fa justícia a allò que defensa. Aquí està la meva conclusió d'avui.

El terme fou encunyat a l'inici per un home, i "feminista" era una dona que lluitava pels drets de la dona, per poder arribar a la igualdat social amb els homes (https://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme). També ho he cercat a altres bandes i he vist la definició de feminisme i de masclisme.

Feminisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0063073, https://dle.rae.es/?id=HjuyHQ5, https://www.merriam-webster.com/dictionary/feminism
Masclisme: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0086580, https://dle.rae.es/?id=NnO8B9D. En anglès no trob equivalent a "masclisme" sinó "masclista" https://www.merriam-webster.com/dictionary/masculinist, tot i que si he trobat equivalent a "feminisme".

Però no em convencien les definicions. Jo el veia com un mal terme per designar un bon concepte, ja que a priori pareix que, lingüísticament pugui significar el mateix que "masclisme" però de signe contrari. Vaig decidir cercar un poc, i aquí està el procés seguit:

He cercat què vol dir -isme com a sufix: Segons https://ca.wiktionary.org/wiki/-isme, indica doctrina, ideologia (comunisme), qualitat, estat constatat (colorisme, analfabetisme), o conducta, malaltia (sonambulisme, raquitisme). Simlar en castellà https://dle.rae.es/?id=MBKXJUu. I en anglès, https://www.merriam-webster.com/dictionary/-ism, com a nom, un "ism" si que té una connotació de ser una actitud o creença opressora o discriminatòria. I també en una de les accepcions, com a sufix. En francès tenim això https://fr.wiktionary.org/wiki/-isme, on també podem veure que la idea de feminisme és la d'un moviment que cerca igualtat mentre que masclisme es té connotació de voler la supremacia masculina.

Ara, el terme es va encunyar a França, Països Baixos i poc després va ser usat a U.K. Aleshores em decant per agafar el significat en francès i en anglès (no conec l'idioma flamenc, per tant no aniré per allà).

Què tenim? Idò que sembla que efectivament, com a concepte i per resumir, feminisme és igualitari i masclisme no, si hem d'acceptar el que vol dir el sufix en francès. Però no oblidem que el moviment feminista es va fer fort sobretot a U.K. com veim a Wikipedia. I per tant no podem descartar la significació que té el sufix en anglès.

On vaig amb tot això? Actualment l'ultradreta utilitza el terme contra la dona, i he de dir que el terme en sí els ho posa massa fàcil. Sobretot tenint en compte que cada dia escoltam com es desnaturalitzen de forma interessada paraules com democràcia, llibertat i dret, amb "feminisme" és que ho posam en palangana! La interpretació com a "moviment que pretén fer el mateix que el masclisme però de part de les dones" està servida, i ho utilitzaran per convèncer molta gent que "és dolent".

Personalment, trob que:
1r - En vista de què: el sufix pot tenir aquest connotació en anglès, d'on el moviment prové, i
2n - En vista que el terme el va encunyar un home... (o és que li farem cas sense ni pensar????)

No seria hora que trobem un terme que expressi de forma lingüística més clara el que es cerca i es pretén assolir? Que és igualtat de drets per a tothom, tractament social no discriminatori etc etc... Que socialment cercam que s'acabi la distinció discriminatòria per gènere. No es podria trobar un terme que transmeti clarament el concepte, amb qual els homes que el comparteixen, que no són pocs, també s'hi puguin sentir identificats? Al cap i a la fi, la lluita per una societat igualitària, o la feim totes i tots, o no serà. Ha de ser transversal quant a gèneres. I estendre la no discriminació per gènere a tothom, sigui de gènere de naixement, gènere sentit, o transgènere.

Personalment, aboliria la diferenciació per gènere... però això serà més complicat!

Tornant a Shakespeare, jo solia pensar, com na Julietta, que "una rosa, amb qualsevol altra nom, tendria la mateixa dolça olor". Però la Programació Neurolingüística i els fets de la vida m'han mostrat que les paraules són potents i influeixen en el pensament.

Animau-vos... s'admeten idees per trobar-li un nom millor. Ara, que consti que mentre no es trobi, jo me seguesc declarant feminista segons el concepte de la paraula.

Tenc un somni

"I have a dream..." deia Martin Luther King al seu discurs de 28 d'agost de 1963 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tinc_un_somni. La realitat que l'envoltava era molt diferent del somni que tenia, si. Però això no el va impedir de tenir un somni.

Jo també tenc un somni. I per més que Mónica Oltra els tracti d'ectoplasma (https://www.esdiario.com/589378447/Monica-Oltra-contesta-a-Juqueras-que-los-Paises-Catalanes-son-un-ectoplasma-.html) o que n'Arrimadas s'esforci amb cartellets a dir que no existeixen (https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2019/01/23/enganxada-darrimadas-torra-aixo-president/522815.html), jo tenc un somni. I es diu Països Catalans. I ara és ja, al manco, ectoplàsmic -segons Oltra-. Quan vaig començar a tenir-lo (fa molts, molts d'anys) no era ni això, així que anam avançant!.

El meu DNI? Pot dir el que vulgui, però no per això me farà sentir que soc allò que diu. No m'ho sent i punt. I ningú no té el perquè ofendre's d'aquest fet, perquè que jo tengui un somni no vol dir que tengui res contra qui no tengui el mateix que jo (sempre que em respecti, clar). Tenc un somni, i en aquest somni si que puc tenir un document d'identitat amb el qual estic d'acord, puc viure en la meva llengua sense problemes i sense patir discriminacions, atacs i menyspreus pel fet de voler una cosa tan normal, i me sent respectada com a ciutadana de ple dret allà on he nascut.

A més, entrant en un terreny més pragmàtic, al meu somni controlam la riquesa que produïm al nostre país i no tenim problemes derivats d'un pressupost fet lluny de casa.

La taula periòdica de les científiques, i altres dones a la història

Avui, encara que no sigui "el dia de la dona" (o potser precisament perquè no ho és, ja que una cosa que té "un dia" és perquè malament està la resta de l'any), vull proposar visitar aquests dos enllaços que m'han impressionat especialment, i els vull compartir per ajudar a fer un món millor en el què els diferents gèneres (siguin entesos a la clàssica o no, siguin evidents o no tant) entenguem que per fer-ho hem de ser tothom a empènyer, i no uns o unes contra els o les altres, precisament.
La taula periòdica de les científiques, oblidades per la història escrita per homes (si, les escriptores també, i les músiques...)
https://naturzientziak.wordpress.com/2018/12/01/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/

Una pàgina amb dones músiques, també oblidades per la història musicada per homes:
http://www.m-arteyculturavisual.com/2015/12/08/compositoras-en-la-historia-la-musica-del-silencio/

I una per escriptores, https://val.levante-emv.com/cultura/2018/03/08/diez-escritoras-influyentes-historia/1688895.html

Aventureres:
https://www.fontpell.com/i-ca/Notícias/Mujeres+aventureras+a+lo+largo+de+la+historia/ia611
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_dones_exploradores_i_viatgeres

Astronautes:
http://www.conec.es/va/historia/astronautes-dones-espacials/

I si se vos ocorre altra cosa, sempre som a temps a afegir-la!

I aquí l'emotiu testimoni d'una persona que ha viscut com home i com a dona, una visió impagable des d'ambdós costats que dona una comprensió molt clara de la problemàtica. Na Paola era abans un pastor, mascle i blanc a la cima de la seva carrera... (en anglès, sempre podeu activar els subtítols!)
https://www.youtube.com/watch?v=lrYx7HaUlMY

I això és tot per avui!

Sobre l'article "El Model Econòmic", vist a l'ARABALEARS

Llegesc aquest article a l'Arabalears:https://www.arabalears.cat/cercador/?text=és+el+model+econòmic
 
Tot això que hi diu és ben cert. Però ara serà tot aquest desgavell culpa dels propietaris que volien llogar alguna habitació a través d'Airbnb per arribar a final de mes? Tornam a castigar al pobre, al mallorquí normal que viu aquí i seguim alimentant promoure el peix gros i autèntic culpable de que l'illa hagi arribat al punt que és, i a més, impedint que es democratitzi la riquesa. Molt malament! 

Airbnb du majoritàriament un turisme diferent, de qualitat, que gasta aquí, que ve perquè vol conèixer la nostra cultura i autenticitat. El que volíem. D'altra banda tenim els pagesos que estan cruixit i no els deixen llogar un bocí de ca seva per poder aprofitar el que tenen perquè no interessa als grans hotelers que, mentrestant els compren els productes (si els hi compren) a preu de rialla. Els pagesos condemnats a ser pobres i a esclafir-se de feina pels rics.

Sempre acaba igual: fotent el petit i afavorint els que realment han provocat tot això que diu a l'article. I no han deixat els governants que es construeixin una mala fi de macro-centres comercials? No seran perquè hi comprin uns pocs residents idò!

El turisme de qualitat i un article al Dbalears

He trobat això https://dbalears.cat/opinio/2018/06/18/316473/turisme-integrador-habtur.html
... i me sap greu, però no hi puc estar d'acord. És un tema de llibertats, hem de poder llogar ca nostra a qui ens doni la gana i n'hem de poder treure benefici.

A més, és el nou model de turisme, democratitzat i de qualitat, el viatger desestacionalitzat, interessat en les nostres peculiaritats, la nostra identitat, cultura, gastronomia, vins... i van i el volen ofegar! Enlloc de trobar vies de consens i gestionar la realitat, idò no, a "prohibir" qual règim totalitari (es veu que està de moda això de minvar les llibertats dels ciutadans). I a qui prohibeixen? Als petits. I qui es beneficia? Els del turisme de sempre, de "pulsereta", de baixa qualitat, del que no gasta a les nostres illes ni li importa un pebre què som, la nostra identitat, ni la nostra cultura, ni la nostra gastronomia...

Altra cosa seria regular quanta terra nostra es pot o no vendre a l'estranger, com fan altres països, cosa que automàticament faria que els preus de venda no fossin tan desorbitats i regularia, de retruc, tota la situació. No venguem la terra a fora, que si ho feim ja no serà nostra.

A en Rajoy no li agrada la independència, ni informativa, ni de Catalunya...

Vos deix l'enllaç d'aquest article d'un diari alemany sobre aquest tema, i la traducció. Me sembla interessant observar les opinions internacionals sobre qüestions que ens afecten degut al país al qual estam.

https://www.derstandard.de/story/2000079590471/die-unabhaengigkeit-traegt-trauer-in-spaniens-staatsfernsehen?ref=article

TRADUCCIÓ (feta al google, disculpau si se m'ha passat alguna animalada)

"Manipulació"
La independència porta tristesa a la televisió estatal espanyola

A #SoManipuliertMan (#AixiEsManipula) periodistes publiquen com intervé el govern conservador en els informes.

Els que encenen la televisió pública TVE a Espanya els divendres gairebé sempre veuen a les persones amb vestits negres a la pantalla. "Estem protestant contra la direcció actual, que és poc probable que estigui a l'oficina", va dir Lara Prieto, redactora de negocis i portaveu de la redacció de TVE.

Quan el primer ministre conservador, Mariano Rajoy, va perdre la majoria absoluta en les eleccions de 2016, el parlament va aprovar per unanimitat les noves normes que regulen l'elecció de la gestió de la ràdio i la televisió pública (RTVE). En lloc de la majoria al Parlament i al Senat, ara es necessita una convocatòria pública en què els candidats es presenten amb un projecte. Durant mesos va bloquejar el Partit Popular de Rajoy a la implementació del Parlament. El Director actual i el Consell romandran al seu càrrec.

Per què els editors protesten, mostra l'hashtag #AsíSeManipula ("SoManipuliertMan"), a principis de maig a Espanya el determinat servei de missatges Twitter determinat. Dotzenes de periodistes informen obertament sobre les seves experiències en la trista rutina diària d'una redacció conservadora del govern. Els periodistes de RTVE van demanar això.

"Independència sufocant"
"Volem acusar al públic de pràctiques que frenen la qualitat i la independència de la informació", truqueu a @MujeresRTVE. L'associació solta dels empleats de Funk i TV va sorgir durant l'execució de l'èxit de la vaga general feminista el 8 de març a Espanya contra un tracte desigual en el treball.



PEU DE FOTO
El primer ministre conservador d'Espanya, Mariano Rajoy, té idees molt concretes sobre com RTVE hauria d'informar sobre ell. Els empleats de RTVE protesten contra la "manipulació" i el reemplaçament dels administradors i magatzems de Rajoy.

Sobre la meva carta oberta a l'hipotètic sanitari que no me vol entendre

Els de "mos movem" en el seu desvari d'odi cap a tot el que sona català, s'han posat a voler representar el sector metge de la sanitat pública de les illes (justament! amb la pinta que tenen d'anar tots a la privada!), i el que han fet és, d'entrada, insultar la intel·ligència dels metges: primer suposant que aprendre català els ha de ser un escull insalvable. I segon, insultant el seu bon fer i la seva voluntat d'arribar i guarir el pacient, i pressuposant que no voldran fer el millor per poder-lo entendre i que es senti còmode.

Perquè per sort, la gran majoria dels nostres metges son persones intel·ligents, empàtiques, i que tenen una vocació clara d'ajudar i guarir les persones que és totalment incompatible amb suposar que no ens vulguin entendre, i només una petita minoria es pot enquadrar dins els que descriuen els de "mos movem" (que haver-ne, n'hi ha, algun si que n'he trobat).

Supòs que ha quedat clar que la meva carta anava dirigida al model de sanitari que els de "mos movem" (na Mascaró de les sabates i companyia) ens han pintat, i no a la gran majoria de sanitaris de les illes que fan molt be la seva feina i me mereixen un gran respecte.

Identitat

Veig el vídeo d'Ursula Mascaró i m'entra la rialla fluixa (https://www.ara.cat/societat/Ursula_Mascaro-Pretty_Ballerinas-Sabates_3_968933106.html). Si no fos que és ella hauria pensat que era una conya sobre aquells que, volent ser tant especials, exhibeixen sense voler una mentalitat extremadament provinciana, renegant del que són -i tanmateix sempre seran- perquè es troben poca cosa, i expliquen com somien ser alguna altra cosa que tenen idealitzada i consideren millor i, tanmateix, mai seran. Per xapar-se! O per tenir-ne llastima en el seu cas, ja que lo seu no és teatre. Pobreta! Infeliç per sempre dins la seva gàbia daurada de sabates de luxe perquè amb tots els doblers del món mai deixarà de ser qui és i mai s'acceptarà!

Record quan jo era joveneta i patia d'aquesta malaltia de sentir -me poca cosa per ser mallorquina i per tenir aquesta llengua de segona categoria com a pròpia. Ho patia perquè era el que em feien saber pel carrer, però alhora me rebel.lava perquè alguna cosa dins jo me deia que això no tenia ni cap ni peus.

Fins als 14 o 15 jo també "hablaba castellano porque era más fino". Alhora record com, quan als 10 anys per primera vegada vaig veure l'assignatura (optativa) "català", vaig pensar "home, a la fi m'ensenyen a escriure això que jo xerr". Però tot i tenir l'assignatura, moltes mestres de ca les monges franciscanes d'aquell temps s'encarregaven de fer-me entendre que "el catalán no servía para nada" i no donaven gaire importància a l'assignatura. D'adolescent ja notava cert conflicte: tot i sentir cert incòmode empegueïment de xerrar la meva llengua, també girant-la notava una dissonància cognitiva: perquè tenia aquella sensació de traïció cap a jo mateixa cada vegada que ho feia per poder ser més "fina i educada"? I perquè no podia simplement parlar la meva llengua i punt? Perquè me sentia empegueïda i alhora incoherent i traïdora a jo mateixa?

Ara ja sé el nom del que em passava: autoodi.

I llavors, ja d'adolescent-jove adulta, com que també se'm quedava l'illa petita (i això que no la coneixia ni a mitges, ni l'illa, ni les altres illes ni la seva història que és la meva) i volia sortir perquè "aquí no hi havia res", i vaig anar a estudiar fora.

I me'n vaig anar a Manhattan, però no com aquells de "papà paga", si no amb una mà davant, una darrera, un parell de subvencionetes que no bastaven ni pel 10% del primer any de matricula a "The Juilliard School" on m'havien acceptat després d'una prova de cant, un préstec de Sa Nostra per començar a tirar. Això, i la certesa de que jo ja m'arreglaria.

I si, me vaig arreglar: començar amb viure gratis a canvi de cuidar infants, combinar estudiar amb feinetes de (quasi) qualsevol cosa, incloent cantar davall un pont amb una gorra a terra (tota una experiència de comunicació improvisada!)... poder entrar el segon any a donar classes d'educació de l'oïda dins la mateixa Juilliard ja va millorar la situació (i els dos darrers anys, la beca de màster de Sa Nostra també va ajudar molt).

Allà, a més d'estudiar i fer feina, vaig descobrir aviat un parell de coses importants: que quan plovia també queia l'aigua per avall, com per tot, que quan caminava trepitjava en terra, com per tot, i que jo era jo i la gent era gent, allà, aquí i a la Xina.

I sobretot, a la Juilliard vaig aprendre una cosa molt important:Viure aquells 6 anys a Manhattan me va servir per adonar-me'n de com era d'important la pròpia identitat, apreciar allò que un és i no rebutjar-jo, fer-ne de la teva forma de ser i de les teves característiques la teva bandera de presentació, sense demanar perdó.

Allà, l'exòtica que venia d'una preciosa illa enmig del mediterrani, ves per on, era jo. Sempre vaig mostrar orgull del meu origen, la meva llengua i identitat. Vaig aprendre la importància que hi ha en la pròpia acceptació, la de la pròpia identitat, sense la qual et quedes en no res per més que puguis tenir. A valorar el que som i les meves arrels, el lloc d'on venc i la meva història completa, tal com és. A entendre que ser el que som és el que em fa única, i que al final nosaltres mateixos és l'únic que tenim. A valorar, per extensió, la meva llengua, compartir - la amb orgull i pus mai més sentir - me inferior (ni superior) a res. Simplement humana de plè dret. Com tothom arreu del món.

Hi havia gent de tot el món. .. Però és igual d'on venguin, la gent és gent. Amb les seves peculiaritats, les seves diferents llengües i cultures, totes igual d'importants. Perquè el que fa la meva (o d'altri) llengua (i cultura) important no és si la parlen 10 o 10 mil, és que és meva, com passa amb la rosa del Petit Príncep, i per tant és important per jo.

No va ser d'avui per demà, va ser un viatge progressiu i molt interessant. Va ser aprendre a ser més coherent amb el que sent, simplement per no trair-me a jo mateixa, cosa que durant la meva vida he fet potser massa sovint.

És normal que a una adolescent se li quedi petita l'illa... aquesta, o una altra, o la part del mon que sigui on viu, que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí i aquí en venen molts d'altres indrets. Però de res haurà servit el periple si no entén que part del viatge és trobar-se un mateix, i que a vegades aquest "cul inquiet" és perquè cercam defora allò que si tanmateix no trobam dins, no trobarem enlloc. Una cosa no treu l'altra, i l'altra part del viatge és entendre el mon d'una forma més ample, i quan més en vegis millor... sempre des de la solidesa i "uniqueness" (ui! també a jo se m'escapen expressions en anglès, com a la "pija" aquella) d'un mateix i sense oblidar que a tot el mon, i això inclou aquí mateix, hi ha indrets idíl·lics.