Usar i compartir la meva llengua no és de mala educació

Usar la meva llengua no és de mala educació. És compartir qui soc jo amb la resta del món. Ara, que algú me digui quina llengua he d'usar, això si que és ja no una falta d'educació si no de respecte, un atac en tota regla als meus drets.

L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic

Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.

Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.

Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.

Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".

Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".

Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).

Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.

Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.

Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.

Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.

L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.

Està la nostra cultura quant a ball prou present als conservatoris?

Avui matí, amb el canvi d'hora m'he aixecat més prest segons el rellotge. I m'he trobat això:
https://www.arabalears.cat/opinio/flamenc-cultura-mallorquina_0_1895810666.html, titulat "El flamenc és cultura mallorquina".

Ja me perdonareu, però no entenc com és el flamenc mallorquí...  potser hi hagi molta gent aquí, mallorquina (la gent), que el tengui en la cultura de les seves arrels... arrels que evidentment deuen ser d'altra banda que d'aquí però. També hi ha aquí molta gent que té el ball tradicional xinès en les seves arrels, i això, per enriquidor que sigui, mai el farà tampoc mallorquí de tradició. No mesclem conceptes!. I -tot i que supòs que no caldria dir-ho- vagi per davant que tampoc vull dir que ser d'aquí o d'allà sigui millor o no. Simplement, és.

No veig on és l'atac al text de la UOB que cita l'autor de l'article. Trob que no hi ha d'haver cap problema amb que es doni TAMBÉ flamenc al conservatori, però com a màxim s'hauria de donar tant de temps i tan cuidat com  es faci l'ensenyament dels balls de les nostres tradicions.

La comparació que fa al comunicat la UOB me sembla clara i adient: com s'ho prendrien allà on el flamenc és propi, si els fessin igual amb el seu, efectivament?

Llavors hi ha una altra consideració que algú un dia em va fer pensar, i és la investigació de les nostres tradicions en ball. Un dia, parlant amb algú que es veia (o al manco es deia) assabentat en el tema me va dir que en realitat tots aquests balls que tenim aquí ara com a tradicionals venen de no se on... tampoc va entrar molt en explicacions després d'amollar-ho. Bé, jo deix als investigadors en la matèria tot aquest tema, però mentrestant, deman que donin més dansa tradicional d'aquí als conservatoris. Per cert, i d'on ve, exactament en els seus inicis, el flamenc? Era en els seus orígens tal com es veu ara? Què si hem de ser tiquis-miquis amb uns balls i tradicions, també ho podem ser amb altres.

Segons què un no s'ho ha de comportar

Que pensis diferent del que jo pens ho respect i no em molesta. Però si que me molesta que no me deixis expressar-me: Si ets dels que troba que no hem de poder votar tots (tu inclòs) allò que TU no vols que es voti, no tenim res més que parlar. Adéu.

Que manipulis les teves xifres d'adeptes me sembla infantil però bé... Ara, si "me tienes mucho cariño" i m'ho demostres a hòsties i volent-me fer callar, no tenim res més que parlar. Adéu.

Primer, adéu. Més endavant, ja veurem si podem parlar, ja que sóm veïnats.

Llegint en Jaume Sastre sobre la turismofòbia, la meva opinió

Avui he trobat això: https://dbalears.cat/opinio/2017/08/09/304743/diario-mallorca-principal-instigador-turismofobia-odi-del-guiri-balears-ara-exigeix-maxim-rigor-repressio-contra-els-membres-arran.html

Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.

A l'altra cara del problema, es troba el problema d'habitatge: evidentment està molt malament que els interins educadors no puguin trobar allotjament, és ben cert. Falta professorat a altres illes i és necessari que n'hi hagi de desplaçats, per tant el que també és ben cert és que els interins desplaçats no s'haurien d'haver de pagar l'habitatge. La Conselleria hauria de tenir residències, -pisos, o el que sigui- per ubicar els seus interins desplaçats de la seva illa, ja que necessita moure gent d'illa a illa. O pagar-los un bon plus perquè es puguin llogar alguna cosa. La situació actual de que es desplacin per unes setmanes... mesos... anys... i a sobre els caigui el cost de l'habitatge a damunt és de vergonya, ja que es veuen obligats  a mantenir dos habitatges, el que tenien i un altra al lloc on van per un temps!

També està fatal que la gent que ve a fer feina a l'estiu no pugui pagar-se el lloguer... doncs que els paguin millor salari! O que les empreses que necessiten dur gent de fora perquè a l'illa on estan no troben personal per contractar ja que tothom que hi resideix ja deu tenir feina (ironia-on), els hi posin també un lloc de residència a la disposició. O és que les empreses aquestes duen el personal de fora per poder llogar mà d'obra a preu de patató, i volen que els propietaris de pisos a sobre els hi subvencionin? No hi ha gent aquí aturada per cobrir els llocs de feina?

Tal vegada el problema és que els salaris són massa baixos pel nivell de vida de la ciutat. Palma és a hores d'ara una ciutat internacional, multicultural, i agradi o no, no és una ciutat barata. Que es revisin els convenis laborals i s'apugin els salaris d'acord amb el cost de vida.

Ara, els propietaris de pisos que no són de protecció oficial si no provinents de lliure mercat han de poder fer el que vulguin amb els seus bens. Lliure mercat? D'acord, però si ha de ser, ha de ser per tots igual, no només per segons qui. 

L'habitatge ha de ser accessible? I tant, i és un dret. Però és cosa de les institucions, que inverteixin en habitatge protegit, o com sigui. Els propietaris de pisos comprats a lliure mercat no són ONGs al servei de les mancances pressupostàries d'un govern, que encara que volgués arreglar la situació no té prou recursos ja que estam essent continuament espoliats per l'estat on ens trobam.

Sobretot, una habitació dins ca qui sigui no esdevindrà l'habitatge permanent de ningú per tant no afectarà el problema d'habitatge si es lloga de tant en tant, i dins ca seva tothom ha de poder fer el que vulgui, que per això pagam imposts. I si un propietari té un pis i es pretén promoure que el llogui a preus assequibles, doncs que a canvi de fer-ho se li bonifiqui l'IBI, la taxa de residus, un % a l'IRPF i tengui subvencions per rehabilitar-lo i mantenir-lo.

És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.

Perquè el que no es pot fer és prohibir a la gent que viatgi, o és que a nosaltres no ens agrada viatjar i conèixer nous indrets? Tenim una illa (unes illes) precioses (el que encara en queda), i tothom les voldrà veure i gaudir, normal, per tant el turisme sempre serà una de les nostres fonts d'ingressos, indiscutiblement. I a qui no li agradi, doncs que primer posi alternatives.

RAONS LEGÍTIMES DE SECESSIÓ PER PART D'UN TERRITORI D'UN ESTAT

TRES RAONS PER LES QUALS ES POT CONSIDERAR LEGÍTIMA LA SECESSIÓ PER PART D’UN TERRITORI D’UN ESTAT (TAL COM CONSIDEREN LES TEORIES POLÍTIQUES ACTUALS)

-          RAONS NACIONALS

o   Parts de l’estat que es consideren una nació, pel fet que hi hagi un conjunt de persones que així s’ho senti, i pel fet més objectiu de tenir una llengua, una cultura pròpies

-          RAONS DEMOCRÀTIQUES

o   Que un conjunt de persones, sense necessàriament ser una nació diferenciada, per raons democràtiques i a partir de procediments democràtics (votació) així ho decideixi

-          RAONS DE CAUSA JUSTA

o   Que una part d’un estat es consideri maltractada per una altra part del mateix estat, encara que siguin nacions iguals (com cas Amèrica en el seu procés d’independència d’Anglaterra)

CATALUNYA REUNEIX LES TRES RAONS


El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix. 

Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440

XIV Tast de Vins de D.O. Pla i Llevant a Manacor

Dissabte vaig ser al Tast de Vins D.O. Pla i Llevant al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Quina delícia!! No espereu que vos faci notes de cata expertes, perquè no en tenc ni idea. Només puc dir si m'agraden o no i poca cosa més sobre les moltíssimes sensacions que not a l'olfacte i al gust però que no tenc vocabulari per descriure, així que si voleu saber més sobre els vins haureu de visitar les planes web dels vinaters.

 Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!

Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció  que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!

Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.

I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.

I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!

Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...

Compartesc aquí l'entrada de Jordi Colomines:

Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres  Ortega  i Rigau  al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...

COMENTARI A LES PATINADES DE RAJOY

://www.arabalears.cat/politica/Rajoy_0_1729627168.html

Nou lapsus de Rajoy (ara davant l'elit madrilenya) Dona per fet que Puigdemont ha fet la conferència a Brussel·les abans que s'hagi fet. També fica la pota amb la web de la Generalitat: denuncia que no té versió en castellà

I venga patinar, en Rajoy! Per tots aquells que veuen en la "constitució" una llei intocable, doncs no: la carta magna de drets humans n'està per sobre, l'autodeterminació i dret a decidir unilateralment dels pobles són un d'aquests drets (en unes determinades condicions que SI es donen en el cas del poble català), i com diu la mateixa constitució d'un país que ha signat certs tractats (com ha fet Espanya) s'ha d'interpretar sempre a llum del que diu aquesta altra llei de rang superior. Això vol dir que, en cas d'estar mal feta i no contemplar aquests drets, el que s'ha de fer és canviar-la en aquest sentit, no aferrar-s'hi com si fos llei de pedra. Les lleis no poden estar fetes per oprimir els pobles, i Espanya no te cap legitimitat en fer tal cosa

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU

DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU: Sovint passa que l'esclau de tal condició nascut, pensa que quant succeïx en la seua vida obeïx a l'orde natural de les coses i p...

ELS DRETS LINGÜÍSTICS DEL SR. MATAS

Acab d'assebentarme de que el Sr. Matas a la fi defensa el meu dret al monolingüisme. Gràcies, Sr. Matas, ja era hora de que pogués triar la meva llengua, i el dret a ser monolingüe. És fantàstic! M'encanta!... A partir d'ara, quan l'empleat del bar em digui "en castellano, que no la entiendo" li contestaré: "Ho sento, però és que soc monolingüe, i el Sr. Matas defensa la meva lliure elecció" Què be, què bé... Però... ara que ho pens: Sr. Matas, haurà de crear un nou pressupost, el de traductors simultanis de barri, (igual que hi ha policia de barri), ja que si no, no ens entendrem molt be els monolingües en català amb els monolingües en castellà. Be, sempre podem no parlar entre noltros, i llestos! No? Tanmateix...

Tot i que, ara que ho pens: què es pot fer això de ser monolingüe en català? (constitucionalment parlant, vull dir: em sembla que, encara que sigui en contra dels drets humans, estam obligats a parlar una determinada llengua).

O és que el dret al monolingüisme que vos defensau exclou "per suposat" el monolingüisme en català? (perquè segur que el considerau un desbarat, i ni se vos passa pel cap). O sigui que els drets dels castellanoparlants valen més que els dels catalanoparlants. Això és un atemptat cultural, i ganes de crear mal ambient, i lo demés son punyetes!

Estic cansada de no poder "passejar" en la meva llengua, i haver de veure

com els drets a "passejar" només en la seva d'altres es defensen amb tanta insistència, a costa dels meus drets, i des d'aquí mateix. No és just.

 

Ai ai ai, Sr. Matas, que si tot el que vareu dir al vostro discurs era igual que això, que em sembla que sí, (REB, turisme), fa aigua per tots els costats.

 

Fanny Marí (soprano)

Palma