Avui he volgut fer un tràmit per telèfon: havia de telefonar el 060 per comprovar el domicili que te tràfic de la meva persona, ja que certes coses no estic segura de si arriben. Una cosa ben normal.
Vaig a fer-la en el meu idioma, aquell que tenc dret a utilitzar segons la constitució i l'estatut d'autonomia.
Marc el número. Me surt una resposta automatitzada per triar opcions. Només en castellà, tot i que estam en un estat plurinacional on som tots ben iguals. La maquineta no m'entén perquè jo exercesc el meu dret de parlar el meu idioma (idoma que ja era el de les meves recontra-re-padrines per aquestes terres) per fer les gestions del dia a dia (cosa ben normal en aquest mon). Me passa amb una persona.
- Si, digame (o locució similar de salutació).
- Volia saber si el meu domicili a tràfic és correcte o no
- Cómo?
- Volia saber... (repetesc)
- No la entiendo... me puede hablar en español?
- Res, res.
I he penjat. Tanmateix! O abandon l'exercici del meu dret, o no ens entendrem. Idò a fer punyetes, que tenguin el domicili que vulguin. El carnet de conduir si que m'ha arribat, així que ja va bé.
Una cosa que toca ser ben normal... aquí és impossible.
I això m'ha fet pensar que, quan era petita, ja m'ho deien. "En español!". I no tan petita. I ara encara, perquè com que vaig pel carrer exercint el meu dret, escolt "en español que estamos en espanya" amb certa freqüència.
I ja de petit pensava: Ah, idò i això que jo xerr no és "espayol"? Però no estam a Espanya tal com me diuen? Jo xerr això... que deu ser d'Espanya si jo també ho som! Què deu voler dir: que això que jo xerr a Espanya on me diuen que he nascut, i on me diuen que som espanyola, no és espanyol?
Conclusió: Idò jo tampoc ho dec ser, d'espanyola.
Això vaig concloure ja des del bressol, adoctrinada per tot arreu de que aquella llengua meva no era espanyol, i per tant de que la meva identitat no era espanyola. Llengua i identitat són coses molt lligades. Amb tals premisses, no era gaire difícil arribar a tal conclusió.
Au, ja teniu els culpables del meu adoctrinament. Ja els podeu posar a tots a la presó.
dilluns, de novembre 27, 2017
dilluns, de novembre 06, 2017
Dreta vs esquerra... Paradigma obsolet?
Avui pensava en el paradigma segons el qual solem votar aquí: estam instal·lats (i bé que els hi convé)
en "dreta versus esquerra". La dreta és el dimoni corrupte i l'esquerra
la gent "guai" progressista i oberta. Noooo!! A Espanya en concret
resulta que és així, però mirau nomenclatures a altres llocs, per
exemple a EEUU: es diuen demòcrates i republicans. I els republicans
representen la dreta recontraconservadora i els demòcrates els més
lliberals i progressistes... ara, tots són bàsicament capitalistes, amb
una diferència de tenir més o menys miraments socials. I allò és una
mena de república democràtica com a sistema.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
El cas Fachín: què han de ser els partits?
Llegesc al DBalears fa uns dies que Podemos prepara cop contra Fachín https://dbalears.cat/politica/2017/11/03/307933/podemos-prepara-cop-contra-fachin.html.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
diumenge, d’octubre 29, 2017
Usar i compartir la meva llengua no és de mala educació
Usar la meva llengua no és de mala educació. És compartir qui soc jo amb
la resta del món. Ara, que algú me digui quina llengua he d'usar, això
si que és ja no una falta d'educació si no de respecte, un atac en tota
regla als meus drets.
L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic
Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.
Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.
Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.
Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".
Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".
Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).
Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.
Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.
Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.
Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.
L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.
L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic
Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.
Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.
Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.
Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".
Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".
Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).
Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.
Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.
Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.
Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.
L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.
Està la nostra cultura quant a ball prou present als conservatoris?
Avui matí, amb el canvi d'hora m'he aixecat més prest segons el rellotge. I m'he trobat això:
https://www.arabalears.cat/opinio/flamenc-cultura-mallorquina_0_1895810666.html, titulat "El flamenc és cultura mallorquina".
Ja me perdonareu, però no entenc com és el flamenc mallorquí... potser hi hagi molta gent aquí, mallorquina (la gent), que el tengui en la cultura de les seves arrels... arrels que evidentment deuen ser d'altra banda que d'aquí però. També hi ha aquí molta gent que té el ball tradicional xinès en les seves arrels, i això, per enriquidor que sigui, mai el farà tampoc mallorquí de tradició. No mesclem conceptes!. I -tot i que supòs que no caldria dir-ho- vagi per davant que tampoc vull dir que ser d'aquí o d'allà sigui millor o no. Simplement, és.
No veig on és l'atac al text de la UOB que cita l'autor de l'article. Trob que no hi ha d'haver cap problema amb que es doni TAMBÉ flamenc al conservatori, però com a màxim s'hauria de donar tant de temps i tan cuidat com es faci l'ensenyament dels balls de les nostres tradicions.
La comparació que fa al comunicat la UOB me sembla clara i adient: com s'ho prendrien allà on el flamenc és propi, si els fessin igual amb el seu, efectivament?
Llavors hi ha una altra consideració que algú un dia em va fer pensar, i és la investigació de les nostres tradicions en ball. Un dia, parlant amb algú que es veia (o al manco es deia) assabentat en el tema me va dir que en realitat tots aquests balls que tenim aquí ara com a tradicionals venen de no se on... tampoc va entrar molt en explicacions després d'amollar-ho. Bé, jo deix als investigadors en la matèria tot aquest tema, però mentrestant, deman que donin més dansa tradicional d'aquí als conservatoris. Per cert, i d'on ve, exactament en els seus inicis, el flamenc? Era en els seus orígens tal com es veu ara? Què si hem de ser tiquis-miquis amb uns balls i tradicions, també ho podem ser amb altres.
https://www.arabalears.cat/opinio/flamenc-cultura-mallorquina_0_1895810666.html, titulat "El flamenc és cultura mallorquina".
Ja me perdonareu, però no entenc com és el flamenc mallorquí... potser hi hagi molta gent aquí, mallorquina (la gent), que el tengui en la cultura de les seves arrels... arrels que evidentment deuen ser d'altra banda que d'aquí però. També hi ha aquí molta gent que té el ball tradicional xinès en les seves arrels, i això, per enriquidor que sigui, mai el farà tampoc mallorquí de tradició. No mesclem conceptes!. I -tot i que supòs que no caldria dir-ho- vagi per davant que tampoc vull dir que ser d'aquí o d'allà sigui millor o no. Simplement, és.
No veig on és l'atac al text de la UOB que cita l'autor de l'article. Trob que no hi ha d'haver cap problema amb que es doni TAMBÉ flamenc al conservatori, però com a màxim s'hauria de donar tant de temps i tan cuidat com es faci l'ensenyament dels balls de les nostres tradicions.
La comparació que fa al comunicat la UOB me sembla clara i adient: com s'ho prendrien allà on el flamenc és propi, si els fessin igual amb el seu, efectivament?
Llavors hi ha una altra consideració que algú un dia em va fer pensar, i és la investigació de les nostres tradicions en ball. Un dia, parlant amb algú que es veia (o al manco es deia) assabentat en el tema me va dir que en realitat tots aquests balls que tenim aquí ara com a tradicionals venen de no se on... tampoc va entrar molt en explicacions després d'amollar-ho. Bé, jo deix als investigadors en la matèria tot aquest tema, però mentrestant, deman que donin més dansa tradicional d'aquí als conservatoris. Per cert, i d'on ve, exactament en els seus inicis, el flamenc? Era en els seus orígens tal com es veu ara? Què si hem de ser tiquis-miquis amb uns balls i tradicions, també ho podem ser amb altres.
dilluns, d’octubre 09, 2017
Segons què un no s'ho ha de comportar
Que pensis diferent del que jo pens ho respect i no em molesta. Però si que me molesta que no me deixis expressar-me: Si ets dels que troba que no hem de poder votar tots (tu inclòs) allò que TU no vols que es voti, no tenim res més que parlar. Adéu.
Que manipulis les teves xifres d'adeptes me sembla infantil però bé... Ara, si "me tienes mucho cariño" i m'ho demostres a hòsties i volent-me fer callar, no tenim res més que parlar. Adéu.
Primer, adéu. Més endavant, ja veurem si podem parlar, ja que sóm veïnats.
dimecres, d’agost 16, 2017
Llegint en Jaume Sastre sobre la turismofòbia, la meva opinió
Avui he trobat això: https://dbalears.cat/opinio/2017/08/09/304743/diario-mallorca-principal-instigador-turismofobia-odi-del-guiri-balears-ara-exigeix-maxim-rigor-repressio-contra-els-membres-arran.html
Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.
És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.
Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.
A l'altra cara del problema, es troba el problema d'habitatge: evidentment està molt malament que
els interins educadors no puguin trobar allotjament, és ben cert. Falta professorat a altres illes i és necessari que n'hi hagi de desplaçats, per tant el que també és ben cert és que els interins desplaçats no s'haurien d'haver de pagar l'habitatge. La
Conselleria hauria de tenir residències, -pisos, o el que sigui- per ubicar els seus interins desplaçats
de la seva illa, ja que necessita moure gent d'illa a illa. O pagar-los un bon plus
perquè es puguin llogar alguna cosa. La situació actual de que es desplacin per unes setmanes... mesos... anys... i a sobre els caigui el cost de l'habitatge a damunt és de vergonya, ja que es veuen obligats a mantenir dos habitatges, el que tenien i un altra al lloc on van per un temps!
També està fatal que la
gent que ve a fer feina a l'estiu no pugui pagar-se el lloguer... doncs que els
paguin millor salari! O que les empreses que necessiten dur gent de fora perquè
a l'illa on estan no troben personal per contractar ja que tothom que hi resideix ja deu tenir
feina (ironia-on), els hi posin també un lloc de residència a la disposició. O és que les empreses aquestes duen el personal de fora per poder llogar mà d'obra a preu de patató, i volen que els propietaris de pisos a sobre els hi subvencionin? No hi ha gent aquí aturada per cobrir els llocs de feina?
Tal vegada el problema és que els salaris són massa baixos pel nivell de vida de la ciutat. Palma és a hores d'ara una ciutat internacional, multicultural, i agradi o no, no és una ciutat barata. Que es revisin els convenis laborals i s'apugin els salaris d'acord amb el cost de vida.
Ara, els propietaris de
pisos que no són de protecció oficial si no provinents de lliure mercat han de
poder fer el que vulguin amb els seus bens. Lliure mercat? D'acord, però si ha de ser, ha de ser per
tots igual, no només per segons qui.
L'habitatge ha de ser accessible? I tant, i és un dret. Però és cosa
de les institucions, que inverteixin en habitatge protegit, o com sigui. Els
propietaris de pisos comprats a lliure mercat no són ONGs al servei de les mancances
pressupostàries d'un govern, que encara que volgués arreglar la situació no té
prou recursos ja que estam essent continuament espoliats per l'estat on ens trobam.
Sobretot, una habitació dins ca qui sigui no esdevindrà l'habitatge permanent de ningú per tant no afectarà el problema d'habitatge si es lloga de tant en tant, i dins ca seva tothom ha de poder fer el que vulgui, que per això pagam imposts. I si un propietari té un pis i es pretén promoure que el llogui a preus assequibles, doncs que a canvi de fer-ho se li bonifiqui l'IBI, la taxa de residus, un % a l'IRPF i tengui subvencions per rehabilitar-lo i mantenir-lo.
És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.
Perquè el que no es pot fer és prohibir a la gent que viatgi, o és que a nosaltres no ens agrada viatjar i conèixer nous indrets? Tenim una illa (unes illes) precioses (el que encara en queda), i tothom les voldrà veure i gaudir, normal, per tant el turisme sempre serà una de les nostres fonts d'ingressos, indiscutiblement. I a qui no li agradi, doncs que primer posi alternatives.
dijous, de juliol 27, 2017
RAONS LEGÍTIMES DE SECESSIÓ PER PART D'UN TERRITORI D'UN ESTAT
TRES RAONS PER LES QUALS ES POT CONSIDERAR LEGÍTIMA LA
SECESSIÓ PER PART D’UN TERRITORI D’UN ESTAT (TAL COM CONSIDEREN LES TEORIES
POLÍTIQUES ACTUALS)
-
RAONS NACIONALS
o
Parts de l’estat que es consideren una nació,
pel fet que hi hagi un conjunt de persones que així s’ho senti, i pel fet més
objectiu de tenir una llengua, una cultura pròpies
-
RAONS DEMOCRÀTIQUES
o
Que un conjunt de persones, sense necessàriament
ser una nació diferenciada, per raons democràtiques i a partir de procediments
democràtics (votació) així ho decideixi
-
RAONS DE CAUSA JUSTA
o
Que una part d’un estat es consideri maltractada
per una altra part del mateix estat, encara que siguin nacions iguals (com cas
Amèrica en el seu procés d’independència d’Anglaterra)
CATALUNYA REUNEIX LES TRES RAONS
El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix.
Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440
El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix.
Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440
dilluns, de maig 29, 2017
XIV Tast de Vins de D.O. Pla i Llevant a Manacor
Dissabte vaig ser al Tast de Vins D.O. Pla i Llevant al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Quina delícia!! No espereu que vos faci notes de cata expertes, perquè no en tenc ni idea. Només puc dir si m'agraden o no i poca cosa més sobre les moltíssimes sensacions que not a l'olfacte i al gust però que no tenc vocabulari per descriure, així que si voleu saber més sobre els vins haureu de visitar les planes web dels vinaters.
Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!
Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!
Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.
I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.
I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!
Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.
Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!
Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!
Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.
I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.
I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!
Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.
diumenge, de febrer 19, 2017
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...
Compartesc aquí l'entrada de Jordi Colomines:
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...
dijous, de gener 26, 2017
COMENTARI A LES PATINADES DE RAJOY
://www.arabalears.cat/politica/Rajoy_0_1729627168.html
Nou lapsus de Rajoy (ara davant l'elit madrilenya) Dona per fet que Puigdemont ha fet la conferència a Brussel·les abans que s'hagi fet. També fica la pota amb la web de la Generalitat: denuncia que no té versió en castellà
I venga patinar, en Rajoy! Per tots aquells que veuen en la "constitució" una llei intocable, doncs no: la carta magna de drets humans n'està per sobre, l'autodeterminació i dret a decidir unilateralment dels pobles són un d'aquests drets (en unes determinades condicions que SI es donen en el cas del poble català), i com diu la mateixa constitució d'un país que ha signat certs tractats (com ha fet Espanya) s'ha d'interpretar sempre a llum del que diu aquesta altra llei de rang superior. Això vol dir que, en cas d'estar mal feta i no contemplar aquests drets, el que s'ha de fer és canviar-la en aquest sentit, no aferrar-s'hi com si fos llei de pedra. Les lleis no poden estar fetes per oprimir els pobles, i Espanya no te cap legitimitat en fer tal cosa
://www.arabalears.cat/politica/Rajoy_0_1729627168.html
Nou lapsus de Rajoy (ara davant l'elit madrilenya) Dona per fet que Puigdemont ha fet la conferència a Brussel·les abans que s'hagi fet. També fica la pota amb la web de la Generalitat: denuncia que no té versió en castellà
I venga patinar, en Rajoy! Per tots aquells que veuen en la "constitució" una llei intocable, doncs no: la carta magna de drets humans n'està per sobre, l'autodeterminació i dret a decidir unilateralment dels pobles són un d'aquests drets (en unes determinades condicions que SI es donen en el cas del poble català), i com diu la mateixa constitució d'un país que ha signat certs tractats (com ha fet Espanya) s'ha d'interpretar sempre a llum del que diu aquesta altra llei de rang superior. Això vol dir que, en cas d'estar mal feta i no contemplar aquests drets, el que s'ha de fer és canviar-la en aquest sentit, no aferrar-s'hi com si fos llei de pedra. Les lleis no poden estar fetes per oprimir els pobles, i Espanya no te cap legitimitat en fer tal cosa
dilluns, d’octubre 31, 2016
DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU
DIARI D'UN OPTIMISTA: EL DISCURS DE L'ESCLAU: Sovint passa que l'esclau de tal condició nascut, pensa que quant succeïx en la seua vida obeïx a l'orde natural de les coses i p...
dijous, d’octubre 07, 2004
ELS DRETS LINGÜÍSTICS DEL SR. MATAS
Acab d'assebentarme de que el Sr. Matas a la fi defensa el meu dret al monolingüisme. Gràcies, Sr. Matas, ja era hora de que pogués triar la meva llengua, i el dret a ser monolingüe. És fantàstic! M'encanta!... A partir d'ara, quan l'empleat del bar em digui "en castellano, que no la entiendo" li contestaré: "Ho sento, però és que soc monolingüe, i el Sr. Matas defensa la meva lliure elecció" Què be, què bé... Però... ara que ho pens: Sr. Matas, haurà de crear un nou pressupost, el de traductors simultanis de barri, (igual que hi ha policia de barri), ja que si no, no ens entendrem molt be els monolingües en català amb els monolingües en castellà. Be, sempre podem no parlar entre noltros, i llestos! No? Tanmateix...
Tot i que, ara que ho pens: què es pot fer
això de ser monolingüe en català? (constitucionalment parlant, vull dir: em
sembla que, encara que sigui en contra dels drets humans, estam obligats a
parlar una determinada llengua).
O és que el dret al monolingüisme que vos
defensau exclou "per suposat" el monolingüisme en català? (perquè
segur que el considerau un desbarat, i ni se vos passa pel cap). O sigui que
els drets dels castellanoparlants valen més que els dels catalanoparlants. Això
és un atemptat cultural, i ganes de crear mal ambient, i lo demés son punyetes!
Estic cansada de
no poder "passejar" en la meva llengua, i haver de veure
com els drets a
"passejar" només en la seva d'altres es defensen amb tanta
insistència, a costa dels meus drets, i des d'aquí mateix. No és just.
Ai ai ai, Sr. Matas, que si tot el que
vareu dir al vostro discurs era igual que això, que em sembla que sí, (REB,
turisme), fa aigua per tots els costats.
Fanny Marí (soprano)
Palma
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)