Avui, encara que no sigui "el dia de la dona" (o potser precisament perquè no ho és, ja que una cosa que té "un dia" és perquè malament està la resta de l'any), vull proposar visitar aquests dos enllaços que m'han impressionat especialment, i els vull compartir per ajudar a fer un món millor en el què els diferents gèneres (siguin entesos a la clàssica o no, siguin evidents o no tant) entenguem que per fer-ho hem de ser tothom a empènyer, i no uns o unes contra els o les altres, precisament.
La taula periòdica de les científiques, oblidades per la història escrita per homes (si, les escriptores també, i les músiques...)
https://naturzientziak.wordpress.com/2018/12/01/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/
Una pàgina amb dones músiques, també oblidades per la història musicada per homes:
http://www.m-arteyculturavisual.com/2015/12/08/compositoras-en-la-historia-la-musica-del-silencio/
I una per escriptores, https://val.levante-emv.com/cultura/2018/03/08/diez-escritoras-influyentes-historia/1688895.html
Aventureres:
https://www.fontpell.com/i-ca/Notícias/Mujeres+aventureras+a+lo+largo+de+la+historia/ia611
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_dones_exploradores_i_viatgeres
Astronautes:
http://www.conec.es/va/historia/astronautes-dones-espacials/
I si se vos ocorre altra cosa, sempre som a temps a afegir-la!
I aquí l'emotiu testimoni d'una persona que ha viscut com home i com a dona, una visió impagable des d'ambdós costats que dona una comprensió molt clara de la problemàtica. Na Paola era abans un pastor, mascle i blanc a la cima de la seva carrera... (en anglès, sempre podeu activar els subtítols!)
https://www.youtube.com/watch?v=lrYx7HaUlMY
I això és tot per avui!
dimarts, de desembre 11, 2018
diumenge, de juliol 22, 2018
Sobre l'article "El Model Econòmic", vist a l'ARABALEARS
Llegesc aquest article a l'Arabalears:https://www.arabalears.cat/cercador/?text=és+el+model+econòmic
Tot això que hi diu és ben cert. Però ara serà tot aquest desgavell culpa dels propietaris que volien llogar alguna habitació a través d'Airbnb per arribar a final de mes? Tornam a castigar al pobre, al mallorquí normal que viu aquí i seguim alimentant promoure el peix gros i autèntic culpable de que l'illa hagi arribat al punt que és, i a més, impedint que es democratitzi la riquesa. Molt malament!
Airbnb du majoritàriament un turisme diferent, de qualitat, que gasta aquí, que ve perquè vol conèixer la nostra cultura i autenticitat. El que volíem. D'altra banda tenim els pagesos que estan cruixit i no els deixen llogar un bocí de ca seva per poder aprofitar el que tenen perquè no interessa als grans hotelers que, mentrestant els compren els productes (si els hi compren) a preu de rialla. Els pagesos condemnats a ser pobres i a esclafir-se de feina pels rics.
Sempre acaba igual: fotent el petit i afavorint els que realment han provocat tot això que diu a l'article. I no han deixat els governants que es construeixin una mala fi de macro-centres comercials? No seran perquè hi comprin uns pocs residents idò!
Tot això que hi diu és ben cert. Però ara serà tot aquest desgavell culpa dels propietaris que volien llogar alguna habitació a través d'Airbnb per arribar a final de mes? Tornam a castigar al pobre, al mallorquí normal que viu aquí i seguim alimentant promoure el peix gros i autèntic culpable de que l'illa hagi arribat al punt que és, i a més, impedint que es democratitzi la riquesa. Molt malament!
Airbnb du majoritàriament un turisme diferent, de qualitat, que gasta aquí, que ve perquè vol conèixer la nostra cultura i autenticitat. El que volíem. D'altra banda tenim els pagesos que estan cruixit i no els deixen llogar un bocí de ca seva per poder aprofitar el que tenen perquè no interessa als grans hotelers que, mentrestant els compren els productes (si els hi compren) a preu de rialla. Els pagesos condemnats a ser pobres i a esclafir-se de feina pels rics.
Sempre acaba igual: fotent el petit i afavorint els que realment han provocat tot això que diu a l'article. I no han deixat els governants que es construeixin una mala fi de macro-centres comercials? No seran perquè hi comprin uns pocs residents idò!
dimarts, de juny 19, 2018
El turisme de qualitat i un article al Dbalears
He trobat això https://dbalears.cat/opinio/2018/06/18/316473/turisme-integrador-habtur.html
... i me sap greu, però no hi puc estar d'acord. És un tema de llibertats, hem de poder llogar ca nostra a qui ens doni la gana i n'hem de poder treure benefici.
A més, és el nou model de turisme, democratitzat i de qualitat, el viatger desestacionalitzat, interessat en les nostres peculiaritats, la nostra identitat, cultura, gastronomia, vins... i van i el volen ofegar! Enlloc de trobar vies de consens i gestionar la realitat, idò no, a "prohibir" qual règim totalitari (es veu que està de moda això de minvar les llibertats dels ciutadans). I a qui prohibeixen? Als petits. I qui es beneficia? Els del turisme de sempre, de "pulsereta", de baixa qualitat, del que no gasta a les nostres illes ni li importa un pebre què som, la nostra identitat, ni la nostra cultura, ni la nostra gastronomia...
... i me sap greu, però no hi puc estar d'acord. És un tema de llibertats, hem de poder llogar ca nostra a qui ens doni la gana i n'hem de poder treure benefici.
A més, és el nou model de turisme, democratitzat i de qualitat, el viatger desestacionalitzat, interessat en les nostres peculiaritats, la nostra identitat, cultura, gastronomia, vins... i van i el volen ofegar! Enlloc de trobar vies de consens i gestionar la realitat, idò no, a "prohibir" qual règim totalitari (es veu que està de moda això de minvar les llibertats dels ciutadans). I a qui prohibeixen? Als petits. I qui es beneficia? Els del turisme de sempre, de "pulsereta", de baixa qualitat, del que no gasta a les nostres illes ni li importa un pebre què som, la nostra identitat, ni la nostra cultura, ni la nostra gastronomia...
Altra cosa seria regular quanta terra nostra es pot o no vendre a l'estranger, com fan altres països, cosa que automàticament faria que els preus de venda no fossin tan desorbitats i regularia, de retruc, tota la situació. No venguem la terra a fora, que si ho feim ja no serà nostra.
dilluns, de maig 14, 2018
A en Rajoy no li agrada la independència, ni informativa, ni de Catalunya...
Vos deix l'enllaç d'aquest article d'un diari alemany sobre aquest tema, i la traducció. Me sembla interessant observar les opinions internacionals sobre qüestions que ens afecten degut al país al qual estam.
https://www.derstandard.de/story/2000079590471/die-unabhaengigkeit-traegt-trauer-in-spaniens-staatsfernsehen?ref=article
TRADUCCIÓ (feta al google, disculpau si se m'ha passat alguna animalada)
"Manipulació"
La independència porta tristesa a la televisió estatal espanyola
A #SoManipuliertMan (#AixiEsManipula) periodistes publiquen com intervé el govern conservador en els informes.
Els que encenen la televisió pública TVE a Espanya els divendres gairebé sempre veuen a les persones amb vestits negres a la pantalla. "Estem protestant contra la direcció actual, que és poc probable que estigui a l'oficina", va dir Lara Prieto, redactora de negocis i portaveu de la redacció de TVE.
Quan el primer ministre conservador, Mariano Rajoy, va perdre la majoria absoluta en les eleccions de 2016, el parlament va aprovar per unanimitat les noves normes que regulen l'elecció de la gestió de la ràdio i la televisió pública (RTVE). En lloc de la majoria al Parlament i al Senat, ara es necessita una convocatòria pública en què els candidats es presenten amb un projecte. Durant mesos va bloquejar el Partit Popular de Rajoy a la implementació del Parlament. El Director actual i el Consell romandran al seu càrrec.
Per què els editors protesten, mostra l'hashtag #AsíSeManipula ("SoManipuliertMan"), a principis de maig a Espanya el determinat servei de missatges Twitter determinat. Dotzenes de periodistes informen obertament sobre les seves experiències en la trista rutina diària d'una redacció conservadora del govern. Els periodistes de RTVE van demanar això.
"Independència sufocant"
"Volem acusar al públic de pràctiques que frenen la qualitat i la independència de la informació", truqueu a @MujeresRTVE. L'associació solta dels empleats de Funk i TV va sorgir durant l'execució de l'èxit de la vaga general feminista el 8 de març a Espanya contra un tracte desigual en el treball.
PEU DE FOTO
El primer ministre conservador d'Espanya, Mariano Rajoy, té idees molt concretes sobre com RTVE hauria d'informar sobre ell. Els empleats de RTVE protesten contra la "manipulació" i el reemplaçament dels administradors i magatzems de Rajoy.
https://www.derstandard.de/story/2000079590471/die-unabhaengigkeit-traegt-trauer-in-spaniens-staatsfernsehen?ref=article
TRADUCCIÓ (feta al google, disculpau si se m'ha passat alguna animalada)
"Manipulació"
La independència porta tristesa a la televisió estatal espanyola
A #SoManipuliertMan (#AixiEsManipula) periodistes publiquen com intervé el govern conservador en els informes.
Els que encenen la televisió pública TVE a Espanya els divendres gairebé sempre veuen a les persones amb vestits negres a la pantalla. "Estem protestant contra la direcció actual, que és poc probable que estigui a l'oficina", va dir Lara Prieto, redactora de negocis i portaveu de la redacció de TVE.
Quan el primer ministre conservador, Mariano Rajoy, va perdre la majoria absoluta en les eleccions de 2016, el parlament va aprovar per unanimitat les noves normes que regulen l'elecció de la gestió de la ràdio i la televisió pública (RTVE). En lloc de la majoria al Parlament i al Senat, ara es necessita una convocatòria pública en què els candidats es presenten amb un projecte. Durant mesos va bloquejar el Partit Popular de Rajoy a la implementació del Parlament. El Director actual i el Consell romandran al seu càrrec.
Per què els editors protesten, mostra l'hashtag #AsíSeManipula ("SoManipuliertMan"), a principis de maig a Espanya el determinat servei de missatges Twitter determinat. Dotzenes de periodistes informen obertament sobre les seves experiències en la trista rutina diària d'una redacció conservadora del govern. Els periodistes de RTVE van demanar això.
"Independència sufocant"
"Volem acusar al públic de pràctiques que frenen la qualitat i la independència de la informació", truqueu a @MujeresRTVE. L'associació solta dels empleats de Funk i TV va sorgir durant l'execució de l'èxit de la vaga general feminista el 8 de març a Espanya contra un tracte desigual en el treball.
PEU DE FOTO
El primer ministre conservador d'Espanya, Mariano Rajoy, té idees molt concretes sobre com RTVE hauria d'informar sobre ell. Els empleats de RTVE protesten contra la "manipulació" i el reemplaçament dels administradors i magatzems de Rajoy.
diumenge, de març 04, 2018
Sobre la meva carta oberta a l'hipotètic sanitari que no me vol entendre
Els de "mos movem" en el seu desvari d'odi cap a tot el que sona català,
s'han posat a voler representar el sector metge de la sanitat pública de les illes (justament! amb la pinta que tenen d'anar tots a la privada!), i el que
han fet és, d'entrada, insultar la intel·ligència dels metges: primer suposant que aprendre català els ha de ser un escull insalvable. I segon, insultant el seu bon fer i la seva voluntat d'arribar i guarir el
pacient, i pressuposant que no voldran fer el millor per poder-lo
entendre i que es senti còmode.
Perquè per sort, la gran majoria dels nostres metges son persones intel·ligents, empàtiques, i que tenen una vocació clara d'ajudar i guarir les persones que és totalment incompatible amb suposar que no ens vulguin entendre, i només una petita minoria es pot enquadrar dins els que descriuen els de "mos movem" (que haver-ne, n'hi ha, algun si que n'he trobat).
Supòs que ha quedat clar que la meva carta anava dirigida al model de sanitari que els de "mos movem" (na Mascaró de les sabates i companyia) ens han pintat, i no a la gran majoria de sanitaris de les illes que fan molt be la seva feina i me mereixen un gran respecte.
Perquè per sort, la gran majoria dels nostres metges son persones intel·ligents, empàtiques, i que tenen una vocació clara d'ajudar i guarir les persones que és totalment incompatible amb suposar que no ens vulguin entendre, i només una petita minoria es pot enquadrar dins els que descriuen els de "mos movem" (que haver-ne, n'hi ha, algun si que n'he trobat).
Supòs que ha quedat clar que la meva carta anava dirigida al model de sanitari que els de "mos movem" (na Mascaró de les sabates i companyia) ens han pintat, i no a la gran majoria de sanitaris de les illes que fan molt be la seva feina i me mereixen un gran respecte.
dijous, de març 01, 2018
Identitat
Veig el vídeo d'Ursula Mascaró i m'entra la rialla fluixa (https://www.ara.cat/societat/Ursula_Mascaro-Pretty_Ballerinas-Sabates_3_968933106.html). Si no fos que és ella hauria pensat que era una conya sobre aquells que, volent ser tant especials, exhibeixen sense voler una mentalitat extremadament provinciana, renegant del que són -i tanmateix sempre seran- perquè es troben poca cosa, i expliquen com somien ser alguna altra cosa que tenen idealitzada i consideren millor i, tanmateix, mai seran. Per xapar-se! O per tenir-ne llastima en el seu cas, ja que lo seu no és teatre. Pobreta! Infeliç per sempre dins la seva gàbia daurada de sabates de luxe perquè amb tots els doblers del món mai deixarà de ser qui és i mai s'acceptarà!
Record quan jo era joveneta i patia d'aquesta malaltia de sentir -me poca cosa per ser mallorquina i per tenir aquesta llengua de segona categoria com a pròpia. Ho patia perquè era el que em feien saber pel carrer, però alhora me rebel.lava perquè alguna cosa dins jo me deia que això no tenia ni cap ni peus.
Fins als 14 o 15 jo també "hablaba castellano porque era más fino". Alhora record com, quan als 10 anys per primera vegada vaig veure l'assignatura (optativa) "català", vaig pensar "home, a la fi m'ensenyen a escriure això que jo xerr". Però tot i tenir l'assignatura, moltes mestres de ca les monges franciscanes d'aquell temps s'encarregaven de fer-me entendre que "el catalán no servía para nada" i no donaven gaire importància a l'assignatura. D'adolescent ja notava cert conflicte: tot i sentir cert incòmode empegueïment de xerrar la meva llengua, també girant-la notava una dissonància cognitiva: perquè tenia aquella sensació de traïció cap a jo mateixa cada vegada que ho feia per poder ser més "fina i educada"? I perquè no podia simplement parlar la meva llengua i punt? Perquè me sentia empegueïda i alhora incoherent i traïdora a jo mateixa?
Ara ja sé el nom del que em passava: autoodi.
I llavors, ja d'adolescent-jove adulta, com que també se'm quedava l'illa petita (i això que no la coneixia ni a mitges, ni l'illa, ni les altres illes ni la seva història que és la meva) i volia sortir perquè "aquí no hi havia res", i vaig anar a estudiar fora.
I me'n vaig anar a Manhattan, però no com aquells de "papà paga", si no amb una mà davant, una darrera, un parell de subvencionetes que no bastaven ni pel 10% del primer any de matricula a "The Juilliard School" on m'havien acceptat després d'una prova de cant, un préstec de Sa Nostra per començar a tirar. Això, i la certesa de que jo ja m'arreglaria.
I si, me vaig arreglar: començar amb viure gratis a canvi de cuidar infants, combinar estudiar amb feinetes de (quasi) qualsevol cosa, incloent cantar davall un pont amb una gorra a terra (tota una experiència de comunicació improvisada!)... poder entrar el segon any a donar classes d'educació de l'oïda dins la mateixa Juilliard ja va millorar la situació (i els dos darrers anys, la beca de màster de Sa Nostra també va ajudar molt).
Allà, a més d'estudiar i fer feina, vaig descobrir aviat un parell de coses importants: que quan plovia també queia l'aigua per avall, com per tot, que quan caminava trepitjava en terra, com per tot, i que jo era jo i la gent era gent, allà, aquí i a la Xina.
I sobretot, a la Juilliard vaig aprendre una cosa molt important:Viure aquells 6 anys a Manhattan me va servir per adonar-me'n de com era d'important la pròpia identitat, apreciar allò que un és i no rebutjar-jo, fer-ne de la teva forma de ser i de les teves característiques la teva bandera de presentació, sense demanar perdó.
Allà, l'exòtica que venia d'una preciosa illa enmig del mediterrani, ves per on, era jo. Sempre vaig mostrar orgull del meu origen, la meva llengua i identitat. Vaig aprendre la importància que hi ha en la pròpia acceptació, la de la pròpia identitat, sense la qual et quedes en no res per més que puguis tenir. A valorar el que som i les meves arrels, el lloc d'on venc i la meva història completa, tal com és. A entendre que ser el que som és el que em fa única, i que al final nosaltres mateixos és l'únic que tenim. A valorar, per extensió, la meva llengua, compartir - la amb orgull i pus mai més sentir - me inferior (ni superior) a res. Simplement humana de plè dret. Com tothom arreu del món.
Hi havia gent de tot el món. .. Però és igual d'on venguin, la gent és gent. Amb les seves peculiaritats, les seves diferents llengües i cultures, totes igual d'importants. Perquè el que fa la meva (o d'altri) llengua (i cultura) important no és si la parlen 10 o 10 mil, és que és meva, com passa amb la rosa del Petit Príncep, i per tant és important per jo.
No va ser d'avui per demà, va ser un viatge progressiu i molt interessant. Va ser aprendre a ser més coherent amb el que sent, simplement per no trair-me a jo mateixa, cosa que durant la meva vida he fet potser massa sovint.
És normal que a una adolescent se li quedi petita l'illa... aquesta, o una altra, o la part del mon que sigui on viu, que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí i aquí en venen molts d'altres indrets. Però de res haurà servit el periple si no entén que part del viatge és trobar-se un mateix, i que a vegades aquest "cul inquiet" és perquè cercam defora allò que si tanmateix no trobam dins, no trobarem enlloc. Una cosa no treu l'altra, i l'altra part del viatge és entendre el mon d'una forma més ample, i quan més en vegis millor... sempre des de la solidesa i "uniqueness" (ui! també a jo se m'escapen expressions en anglès, com a la "pija" aquella) d'un mateix i sense oblidar que a tot el mon, i això inclou aquí mateix, hi ha indrets idíl·lics.
Record quan jo era joveneta i patia d'aquesta malaltia de sentir -me poca cosa per ser mallorquina i per tenir aquesta llengua de segona categoria com a pròpia. Ho patia perquè era el que em feien saber pel carrer, però alhora me rebel.lava perquè alguna cosa dins jo me deia que això no tenia ni cap ni peus.
Fins als 14 o 15 jo també "hablaba castellano porque era más fino". Alhora record com, quan als 10 anys per primera vegada vaig veure l'assignatura (optativa) "català", vaig pensar "home, a la fi m'ensenyen a escriure això que jo xerr". Però tot i tenir l'assignatura, moltes mestres de ca les monges franciscanes d'aquell temps s'encarregaven de fer-me entendre que "el catalán no servía para nada" i no donaven gaire importància a l'assignatura. D'adolescent ja notava cert conflicte: tot i sentir cert incòmode empegueïment de xerrar la meva llengua, també girant-la notava una dissonància cognitiva: perquè tenia aquella sensació de traïció cap a jo mateixa cada vegada que ho feia per poder ser més "fina i educada"? I perquè no podia simplement parlar la meva llengua i punt? Perquè me sentia empegueïda i alhora incoherent i traïdora a jo mateixa?
Ara ja sé el nom del que em passava: autoodi.
I llavors, ja d'adolescent-jove adulta, com que també se'm quedava l'illa petita (i això que no la coneixia ni a mitges, ni l'illa, ni les altres illes ni la seva història que és la meva) i volia sortir perquè "aquí no hi havia res", i vaig anar a estudiar fora.
I me'n vaig anar a Manhattan, però no com aquells de "papà paga", si no amb una mà davant, una darrera, un parell de subvencionetes que no bastaven ni pel 10% del primer any de matricula a "The Juilliard School" on m'havien acceptat després d'una prova de cant, un préstec de Sa Nostra per començar a tirar. Això, i la certesa de que jo ja m'arreglaria.
I si, me vaig arreglar: començar amb viure gratis a canvi de cuidar infants, combinar estudiar amb feinetes de (quasi) qualsevol cosa, incloent cantar davall un pont amb una gorra a terra (tota una experiència de comunicació improvisada!)... poder entrar el segon any a donar classes d'educació de l'oïda dins la mateixa Juilliard ja va millorar la situació (i els dos darrers anys, la beca de màster de Sa Nostra també va ajudar molt).
Allà, a més d'estudiar i fer feina, vaig descobrir aviat un parell de coses importants: que quan plovia també queia l'aigua per avall, com per tot, que quan caminava trepitjava en terra, com per tot, i que jo era jo i la gent era gent, allà, aquí i a la Xina.
I sobretot, a la Juilliard vaig aprendre una cosa molt important:Viure aquells 6 anys a Manhattan me va servir per adonar-me'n de com era d'important la pròpia identitat, apreciar allò que un és i no rebutjar-jo, fer-ne de la teva forma de ser i de les teves característiques la teva bandera de presentació, sense demanar perdó.
Allà, l'exòtica que venia d'una preciosa illa enmig del mediterrani, ves per on, era jo. Sempre vaig mostrar orgull del meu origen, la meva llengua i identitat. Vaig aprendre la importància que hi ha en la pròpia acceptació, la de la pròpia identitat, sense la qual et quedes en no res per més que puguis tenir. A valorar el que som i les meves arrels, el lloc d'on venc i la meva història completa, tal com és. A entendre que ser el que som és el que em fa única, i que al final nosaltres mateixos és l'únic que tenim. A valorar, per extensió, la meva llengua, compartir - la amb orgull i pus mai més sentir - me inferior (ni superior) a res. Simplement humana de plè dret. Com tothom arreu del món.
Hi havia gent de tot el món. .. Però és igual d'on venguin, la gent és gent. Amb les seves peculiaritats, les seves diferents llengües i cultures, totes igual d'importants. Perquè el que fa la meva (o d'altri) llengua (i cultura) important no és si la parlen 10 o 10 mil, és que és meva, com passa amb la rosa del Petit Príncep, i per tant és important per jo.
No va ser d'avui per demà, va ser un viatge progressiu i molt interessant. Va ser aprendre a ser més coherent amb el que sent, simplement per no trair-me a jo mateixa, cosa que durant la meva vida he fet potser massa sovint.
És normal que a una adolescent se li quedi petita l'illa... aquesta, o una altra, o la part del mon que sigui on viu, que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí i aquí en venen molts d'altres indrets. Però de res haurà servit el periple si no entén que part del viatge és trobar-se un mateix, i que a vegades aquest "cul inquiet" és perquè cercam defora allò que si tanmateix no trobam dins, no trobarem enlloc. Una cosa no treu l'altra, i l'altra part del viatge és entendre el mon d'una forma més ample, i quan més en vegis millor... sempre des de la solidesa i "uniqueness" (ui! també a jo se m'escapen expressions en anglès, com a la "pija" aquella) d'un mateix i sense oblidar que a tot el mon, i això inclou aquí mateix, hi ha indrets idíl·lics.
dimecres, de febrer 21, 2018
Normalització i acreditació de coneixements de català... hauriem de fer revisió?
M'ha agradat llegir Diglòssia Clínica, de'n Jaume Munar Ribot, on parla de la polèmica del decret de català a sanitat. Entra en el tema de la normalització i diu, entre d'altres coses "Sigui o no per aquest motiu, el cas és que, a Balears, el sistema de certificacions de coneixements de català s'ha mostrat molt poc eficaç pel que fa a la seva normalització. Per molt que dolgui al clergat que s'ha beneficiat durant anys d'aquesta burocràcia i ha gaudit de tot el poder que els atorgava, és necessari que algú reconegui que, més que normalitzar, el que s'ha aconseguit ha estat despertar odis i recels contra la llengua pròpia d'aquestes illes" i també ens recorda com, de forma contundent al TEDH a Francisco Lopez de los Cobos no li demanaren cap certificat, simplement fent-li l'entrevista en anglès ja varen veure clar que no en sabia, no va fer falta demanar ni B ni C ni cap punyeta. Estic prou d'acord que aquí s'ha errat molt quant a la metodologia per a normalitzar la llengua, i que necessitam fer autocrítica i una revisió i replantejament del tema de les acreditacions de nivell de català. Els exàmens de capacitació, que haurien de servir per MESURAR COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA per a parlants normals, s'han plantejat com un "vaig a enganxar-te on t'equivoques i fas la castellanada" i no serveixen per a acreditar la competència lingüística per la que haurien de servir, com ho demostra el fet que conec gent que amb un B2 de català, ni es comunica de forma fluïda en català ni m'entenen massa be quan xerr. I els de nivells superiors miren més (a l'escrit) si saps redactar uns tipus de text de forma que podria ser comuna a qualsevol llengua que no si ets molt correcte en el teu acte comunicatiu en AQUESTA llengua. Trob que els exàmens segueixen els mateixos patrons amb els que tan malament s'examina d'idiomes en aquest país, hem caigut en els mateixos paranys dels que volem fugir. I eses centren en les errades que es cometen quan es ve del castellà, per tant plantegen català versus castellà, la qual cosa és absurda. No han d'aprendre a comparar una llengua amb l'altra, si no a comunicar-se. http://suscriptor.diariodemallorca.es/opinion/2018/02/19/diglossia-clinica/1289081.html
dissabte, de febrer 17, 2018
Carta oberta al sanitari/a que no vol poder entendre'm (amb traducció perquè els destinataris l'entenguin)
He llegit avui una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html)... Quanta raó! No puc estar més d'acord amb ella. I és que si tu ets un/a metge que, per "bo-na" que puguis ser en la teva professió, trobes que això del català és un problema, no me vols entendre i no me vols respectar, millor que ni me toquis, gràcies.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
dimarts, de febrer 13, 2018
Nacionalista jo?
L'altra dia, una al·lota molt més jove que jo me comentava com ella no tenia ni idea de què volien dir termes com "feixista", "socialisme", "conservadorisme", "nacionalisme", me contava que ella estava ben peix en política, i es queixava que a l'escola, a l'assignatura d'història no varen arribar mai a "l'avui en dia".
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
dilluns, de gener 15, 2018
Una classe, unes gestions i aguantar un poc de catalanofòbia...Un matí normal!
Avui, com és habitual, m'he aixecat, he anat al gimnàs, dutxeta, i cap a classe. Després tenia unes gestions a fer a la seu de la UOC. Fins aquí, tot sense incidències.
Ara, la següent tasca era anar a una botiga a queixar-me de que la camisa que es va comprar el meu home li ha encollit després de la primera rentada. Rentada que ha fet igual que sempre amb totes les seves camises amb el programa "cuidado fácil" de la rentadora. He exposat el cas, i la que m'atenia a la botiga "Nottingham" m'ha dit que l'havia de rentar a 30 graus... "Però on ho diu? No te cap etiqueta que ho digui." li he dit. Ha procedit a mesurar la camisa, comparant-la amb una de la mateixa talla i model similar. Se la veia com "estirava" la màniga de la meva camisa per amagar la diferència de longitud, tot i així li quedava mig centímetre més curta. Total, que me diu que ho ha d'enviar a fàbrica i que ja decidiran, i jo contest que ja va bé, però que abans jo me l'enduré a consum a fer una reclamació mesurant jo mateixa les camises i fent fotos.
I aquí és quan me diu "bueno, como quiera... pero primero de todo, háblame en castellano"... (!!??)
Ah, ara es despenja amb aquestes? Després de tot el temps -inclòs el moment de la venda- parlant cadascú el seu idioma sense problemes? -he pensat jo.
I li he enflocat: "Jo parlaré el que me doni la gana, quina grosseria i falta de respecte és aquesta de voler dir-me quin idioma he de parlar! Jo no t'he dit quin idioma m'has de parlar tu. Ara a més, també posaré una denuncia per vulneració de drets lingüístics".
A partir d'aquí, ella m'ha contestat "Estamos en España, quieres que te fale galego?"... etc...etc (el que solen dir sempre). I jo li he dit que si aquest era el seu argument, anàvem arreglats, que qui es creia ella per donar ordres sobre el que s'ha de xerrar, que a mem si també me diria quina roba m'he de posar. I que em podia parlar el que vulgui: jo soc respectuosa i no vaig donant aquestes ordres a la gent, i així vull que ho siguin amb jo.
I encara tenia la barra de dir-me "La maleducada eres tu, cuando le digo a la gente que me hable en español, todos cambian. Y yo no te entiendo" (quan era obvi que fins ara m'havia entès, i bé). I li contest: "Idò ja veus que no, no tots. I vols dir que fas feina aquí i no entens res de la llengua? Quina falta de respecte! Sobretot, no he vengut aquí a discutir aquestes qüestions, així que no me canviïs de tema"
He procedit a mesurar les camises, i me n'he anat amb les fotos i els fulls de reclamació. I un dia d'aquests passaré per l'oficina de consum a denunciar-ho, però primer que tothom ho sàpiga: a "Nottingham" del carrer Sindicat 49, les camises són de les que encolleixen, i a més et volen encollir els drets lingüístics.
Ara, la següent tasca era anar a una botiga a queixar-me de que la camisa que es va comprar el meu home li ha encollit després de la primera rentada. Rentada que ha fet igual que sempre amb totes les seves camises amb el programa "cuidado fácil" de la rentadora. He exposat el cas, i la que m'atenia a la botiga "Nottingham" m'ha dit que l'havia de rentar a 30 graus... "Però on ho diu? No te cap etiqueta que ho digui." li he dit. Ha procedit a mesurar la camisa, comparant-la amb una de la mateixa talla i model similar. Se la veia com "estirava" la màniga de la meva camisa per amagar la diferència de longitud, tot i així li quedava mig centímetre més curta. Total, que me diu que ho ha d'enviar a fàbrica i que ja decidiran, i jo contest que ja va bé, però que abans jo me l'enduré a consum a fer una reclamació mesurant jo mateixa les camises i fent fotos.
I aquí és quan me diu "bueno, como quiera... pero primero de todo, háblame en castellano"... (!!??)
Ah, ara es despenja amb aquestes? Després de tot el temps -inclòs el moment de la venda- parlant cadascú el seu idioma sense problemes? -he pensat jo.
I li he enflocat: "Jo parlaré el que me doni la gana, quina grosseria i falta de respecte és aquesta de voler dir-me quin idioma he de parlar! Jo no t'he dit quin idioma m'has de parlar tu. Ara a més, també posaré una denuncia per vulneració de drets lingüístics".
A partir d'aquí, ella m'ha contestat "Estamos en España, quieres que te fale galego?"... etc...etc (el que solen dir sempre). I jo li he dit que si aquest era el seu argument, anàvem arreglats, que qui es creia ella per donar ordres sobre el que s'ha de xerrar, que a mem si també me diria quina roba m'he de posar. I que em podia parlar el que vulgui: jo soc respectuosa i no vaig donant aquestes ordres a la gent, i així vull que ho siguin amb jo.
I encara tenia la barra de dir-me "La maleducada eres tu, cuando le digo a la gente que me hable en español, todos cambian. Y yo no te entiendo" (quan era obvi que fins ara m'havia entès, i bé). I li contest: "Idò ja veus que no, no tots. I vols dir que fas feina aquí i no entens res de la llengua? Quina falta de respecte! Sobretot, no he vengut aquí a discutir aquestes qüestions, així que no me canviïs de tema"
He procedit a mesurar les camises, i me n'he anat amb les fotos i els fulls de reclamació. I un dia d'aquests passaré per l'oficina de consum a denunciar-ho, però primer que tothom ho sàpiga: a "Nottingham" del carrer Sindicat 49, les camises són de les que encolleixen, i a més et volen encollir els drets lingüístics.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)