Nacionalista jo?

L'altra dia, una al·lota molt més jove que jo me comentava com ella no tenia ni idea de què volien dir termes com "feixista", "socialisme", "conservadorisme", "nacionalisme", me contava que ella estava ben peix en política, i es queixava que a l'escola, a l'assignatura d'història no varen arribar mai a "l'avui en dia".

Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.

Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.

El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?

No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...

I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.

Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".

I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...

Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?

I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!

I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.

Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.