dimecres, de febrer 21, 2018
Normalització i acreditació de coneixements de català... hauriem de fer revisió?
M'ha agradat llegir Diglòssia Clínica, de'n Jaume Munar Ribot, on parla de la polèmica del decret de català a sanitat. Entra en el tema de la normalització i diu, entre d'altres coses "Sigui o no per aquest motiu, el cas és que, a Balears, el sistema de certificacions de coneixements de català s'ha mostrat molt poc eficaç pel que fa a la seva normalització. Per molt que dolgui al clergat que s'ha beneficiat durant anys d'aquesta burocràcia i ha gaudit de tot el poder que els atorgava, és necessari que algú reconegui que, més que normalitzar, el que s'ha aconseguit ha estat despertar odis i recels contra la llengua pròpia d'aquestes illes" i també ens recorda com, de forma contundent al TEDH a Francisco Lopez de los Cobos no li demanaren cap certificat, simplement fent-li l'entrevista en anglès ja varen veure clar que no en sabia, no va fer falta demanar ni B ni C ni cap punyeta. Estic prou d'acord que aquí s'ha errat molt quant a la metodologia per a normalitzar la llengua, i que necessitam fer autocrítica i una revisió i replantejament del tema de les acreditacions de nivell de català. Els exàmens de capacitació, que haurien de servir per MESURAR COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA per a parlants normals, s'han plantejat com un "vaig a enganxar-te on t'equivoques i fas la castellanada" i no serveixen per a acreditar la competència lingüística per la que haurien de servir, com ho demostra el fet que conec gent que amb un B2 de català, ni es comunica de forma fluïda en català ni m'entenen massa be quan xerr. I els de nivells superiors miren més (a l'escrit) si saps redactar uns tipus de text de forma que podria ser comuna a qualsevol llengua que no si ets molt correcte en el teu acte comunicatiu en AQUESTA llengua. Trob que els exàmens segueixen els mateixos patrons amb els que tan malament s'examina d'idiomes en aquest país, hem caigut en els mateixos paranys dels que volem fugir. I eses centren en les errades que es cometen quan es ve del castellà, per tant plantegen català versus castellà, la qual cosa és absurda. No han d'aprendre a comparar una llengua amb l'altra, si no a comunicar-se. http://suscriptor.diariodemallorca.es/opinion/2018/02/19/diglossia-clinica/1289081.html
dissabte, de febrer 17, 2018
Carta oberta al sanitari/a que no vol poder entendre'm (amb traducció perquè els destinataris l'entenguin)
He llegit avui una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html)... Quanta raó! No puc estar més d'acord amb ella. I és que si tu ets un/a metge que, per "bo-na" que puguis ser en la teva professió, trobes que això del català és un problema, no me vols entendre i no me vols respectar, millor que ni me toquis, gràcies.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
dimarts, de febrer 13, 2018
Nacionalista jo?
L'altra dia, una al·lota molt més jove que jo me comentava com ella no tenia ni idea de què volien dir termes com "feixista", "socialisme", "conservadorisme", "nacionalisme", me contava que ella estava ben peix en política, i es queixava que a l'escola, a l'assignatura d'història no varen arribar mai a "l'avui en dia".
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)