Avui, encara que no sigui "el dia de la dona" (o potser precisament perquè no ho és, ja que una cosa que té "un dia" és perquè malament està la resta de l'any), vull proposar visitar aquests dos enllaços que m'han impressionat especialment, i els vull compartir per ajudar a fer un món millor en el què els diferents gèneres (siguin entesos a la clàssica o no, siguin evidents o no tant) entenguem que per fer-ho hem de ser tothom a empènyer, i no uns o unes contra els o les altres, precisament.
La taula periòdica de les científiques, oblidades per la història escrita per homes (si, les escriptores també, i les músiques...)
https://naturzientziak.wordpress.com/2018/12/01/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/
Una pàgina amb dones músiques, també oblidades per la història musicada per homes:
http://www.m-arteyculturavisual.com/2015/12/08/compositoras-en-la-historia-la-musica-del-silencio/
I una per escriptores, https://val.levante-emv.com/cultura/2018/03/08/diez-escritoras-influyentes-historia/1688895.html
Aventureres:
https://www.fontpell.com/i-ca/Notícias/Mujeres+aventureras+a+lo+largo+de+la+historia/ia611
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_dones_exploradores_i_viatgeres
Astronautes:
http://www.conec.es/va/historia/astronautes-dones-espacials/
I si se vos ocorre altra cosa, sempre som a temps a afegir-la!
I aquí l'emotiu testimoni d'una persona que ha viscut com home i com a dona, una visió impagable des d'ambdós costats que dona una comprensió molt clara de la problemàtica. Na Paola era abans un pastor, mascle i blanc a la cima de la seva carrera... (en anglès, sempre podeu activar els subtítols!)
https://www.youtube.com/watch?v=lrYx7HaUlMY
I això és tot per avui!
dimarts, de desembre 11, 2018
diumenge, de juliol 22, 2018
Sobre l'article "El Model Econòmic", vist a l'ARABALEARS
Llegesc aquest article a l'Arabalears:https://www.arabalears.cat/cercador/?text=és+el+model+econòmic
Tot això que hi diu és ben cert. Però ara serà tot aquest desgavell culpa dels propietaris que volien llogar alguna habitació a través d'Airbnb per arribar a final de mes? Tornam a castigar al pobre, al mallorquí normal que viu aquí i seguim alimentant promoure el peix gros i autèntic culpable de que l'illa hagi arribat al punt que és, i a més, impedint que es democratitzi la riquesa. Molt malament!
Airbnb du majoritàriament un turisme diferent, de qualitat, que gasta aquí, que ve perquè vol conèixer la nostra cultura i autenticitat. El que volíem. D'altra banda tenim els pagesos que estan cruixit i no els deixen llogar un bocí de ca seva per poder aprofitar el que tenen perquè no interessa als grans hotelers que, mentrestant els compren els productes (si els hi compren) a preu de rialla. Els pagesos condemnats a ser pobres i a esclafir-se de feina pels rics.
Sempre acaba igual: fotent el petit i afavorint els que realment han provocat tot això que diu a l'article. I no han deixat els governants que es construeixin una mala fi de macro-centres comercials? No seran perquè hi comprin uns pocs residents idò!
Tot això que hi diu és ben cert. Però ara serà tot aquest desgavell culpa dels propietaris que volien llogar alguna habitació a través d'Airbnb per arribar a final de mes? Tornam a castigar al pobre, al mallorquí normal que viu aquí i seguim alimentant promoure el peix gros i autèntic culpable de que l'illa hagi arribat al punt que és, i a més, impedint que es democratitzi la riquesa. Molt malament!
Airbnb du majoritàriament un turisme diferent, de qualitat, que gasta aquí, que ve perquè vol conèixer la nostra cultura i autenticitat. El que volíem. D'altra banda tenim els pagesos que estan cruixit i no els deixen llogar un bocí de ca seva per poder aprofitar el que tenen perquè no interessa als grans hotelers que, mentrestant els compren els productes (si els hi compren) a preu de rialla. Els pagesos condemnats a ser pobres i a esclafir-se de feina pels rics.
Sempre acaba igual: fotent el petit i afavorint els que realment han provocat tot això que diu a l'article. I no han deixat els governants que es construeixin una mala fi de macro-centres comercials? No seran perquè hi comprin uns pocs residents idò!
dimarts, de juny 19, 2018
El turisme de qualitat i un article al Dbalears
He trobat això https://dbalears.cat/opinio/2018/06/18/316473/turisme-integrador-habtur.html
... i me sap greu, però no hi puc estar d'acord. És un tema de llibertats, hem de poder llogar ca nostra a qui ens doni la gana i n'hem de poder treure benefici.
A més, és el nou model de turisme, democratitzat i de qualitat, el viatger desestacionalitzat, interessat en les nostres peculiaritats, la nostra identitat, cultura, gastronomia, vins... i van i el volen ofegar! Enlloc de trobar vies de consens i gestionar la realitat, idò no, a "prohibir" qual règim totalitari (es veu que està de moda això de minvar les llibertats dels ciutadans). I a qui prohibeixen? Als petits. I qui es beneficia? Els del turisme de sempre, de "pulsereta", de baixa qualitat, del que no gasta a les nostres illes ni li importa un pebre què som, la nostra identitat, ni la nostra cultura, ni la nostra gastronomia...
... i me sap greu, però no hi puc estar d'acord. És un tema de llibertats, hem de poder llogar ca nostra a qui ens doni la gana i n'hem de poder treure benefici.
A més, és el nou model de turisme, democratitzat i de qualitat, el viatger desestacionalitzat, interessat en les nostres peculiaritats, la nostra identitat, cultura, gastronomia, vins... i van i el volen ofegar! Enlloc de trobar vies de consens i gestionar la realitat, idò no, a "prohibir" qual règim totalitari (es veu que està de moda això de minvar les llibertats dels ciutadans). I a qui prohibeixen? Als petits. I qui es beneficia? Els del turisme de sempre, de "pulsereta", de baixa qualitat, del que no gasta a les nostres illes ni li importa un pebre què som, la nostra identitat, ni la nostra cultura, ni la nostra gastronomia...
Altra cosa seria regular quanta terra nostra es pot o no vendre a l'estranger, com fan altres països, cosa que automàticament faria que els preus de venda no fossin tan desorbitats i regularia, de retruc, tota la situació. No venguem la terra a fora, que si ho feim ja no serà nostra.
dilluns, de maig 14, 2018
A en Rajoy no li agrada la independència, ni informativa, ni de Catalunya...
Vos deix l'enllaç d'aquest article d'un diari alemany sobre aquest tema, i la traducció. Me sembla interessant observar les opinions internacionals sobre qüestions que ens afecten degut al país al qual estam.
https://www.derstandard.de/story/2000079590471/die-unabhaengigkeit-traegt-trauer-in-spaniens-staatsfernsehen?ref=article
TRADUCCIÓ (feta al google, disculpau si se m'ha passat alguna animalada)
"Manipulació"
La independència porta tristesa a la televisió estatal espanyola
A #SoManipuliertMan (#AixiEsManipula) periodistes publiquen com intervé el govern conservador en els informes.
Els que encenen la televisió pública TVE a Espanya els divendres gairebé sempre veuen a les persones amb vestits negres a la pantalla. "Estem protestant contra la direcció actual, que és poc probable que estigui a l'oficina", va dir Lara Prieto, redactora de negocis i portaveu de la redacció de TVE.
Quan el primer ministre conservador, Mariano Rajoy, va perdre la majoria absoluta en les eleccions de 2016, el parlament va aprovar per unanimitat les noves normes que regulen l'elecció de la gestió de la ràdio i la televisió pública (RTVE). En lloc de la majoria al Parlament i al Senat, ara es necessita una convocatòria pública en què els candidats es presenten amb un projecte. Durant mesos va bloquejar el Partit Popular de Rajoy a la implementació del Parlament. El Director actual i el Consell romandran al seu càrrec.
Per què els editors protesten, mostra l'hashtag #AsíSeManipula ("SoManipuliertMan"), a principis de maig a Espanya el determinat servei de missatges Twitter determinat. Dotzenes de periodistes informen obertament sobre les seves experiències en la trista rutina diària d'una redacció conservadora del govern. Els periodistes de RTVE van demanar això.
"Independència sufocant"
"Volem acusar al públic de pràctiques que frenen la qualitat i la independència de la informació", truqueu a @MujeresRTVE. L'associació solta dels empleats de Funk i TV va sorgir durant l'execució de l'èxit de la vaga general feminista el 8 de març a Espanya contra un tracte desigual en el treball.
PEU DE FOTO
El primer ministre conservador d'Espanya, Mariano Rajoy, té idees molt concretes sobre com RTVE hauria d'informar sobre ell. Els empleats de RTVE protesten contra la "manipulació" i el reemplaçament dels administradors i magatzems de Rajoy.
https://www.derstandard.de/story/2000079590471/die-unabhaengigkeit-traegt-trauer-in-spaniens-staatsfernsehen?ref=article
TRADUCCIÓ (feta al google, disculpau si se m'ha passat alguna animalada)
"Manipulació"
La independència porta tristesa a la televisió estatal espanyola
A #SoManipuliertMan (#AixiEsManipula) periodistes publiquen com intervé el govern conservador en els informes.
Els que encenen la televisió pública TVE a Espanya els divendres gairebé sempre veuen a les persones amb vestits negres a la pantalla. "Estem protestant contra la direcció actual, que és poc probable que estigui a l'oficina", va dir Lara Prieto, redactora de negocis i portaveu de la redacció de TVE.
Quan el primer ministre conservador, Mariano Rajoy, va perdre la majoria absoluta en les eleccions de 2016, el parlament va aprovar per unanimitat les noves normes que regulen l'elecció de la gestió de la ràdio i la televisió pública (RTVE). En lloc de la majoria al Parlament i al Senat, ara es necessita una convocatòria pública en què els candidats es presenten amb un projecte. Durant mesos va bloquejar el Partit Popular de Rajoy a la implementació del Parlament. El Director actual i el Consell romandran al seu càrrec.
Per què els editors protesten, mostra l'hashtag #AsíSeManipula ("SoManipuliertMan"), a principis de maig a Espanya el determinat servei de missatges Twitter determinat. Dotzenes de periodistes informen obertament sobre les seves experiències en la trista rutina diària d'una redacció conservadora del govern. Els periodistes de RTVE van demanar això.
"Independència sufocant"
"Volem acusar al públic de pràctiques que frenen la qualitat i la independència de la informació", truqueu a @MujeresRTVE. L'associació solta dels empleats de Funk i TV va sorgir durant l'execució de l'èxit de la vaga general feminista el 8 de març a Espanya contra un tracte desigual en el treball.
PEU DE FOTO
El primer ministre conservador d'Espanya, Mariano Rajoy, té idees molt concretes sobre com RTVE hauria d'informar sobre ell. Els empleats de RTVE protesten contra la "manipulació" i el reemplaçament dels administradors i magatzems de Rajoy.
diumenge, de març 04, 2018
Sobre la meva carta oberta a l'hipotètic sanitari que no me vol entendre
Els de "mos movem" en el seu desvari d'odi cap a tot el que sona català,
s'han posat a voler representar el sector metge de la sanitat pública de les illes (justament! amb la pinta que tenen d'anar tots a la privada!), i el que
han fet és, d'entrada, insultar la intel·ligència dels metges: primer suposant que aprendre català els ha de ser un escull insalvable. I segon, insultant el seu bon fer i la seva voluntat d'arribar i guarir el
pacient, i pressuposant que no voldran fer el millor per poder-lo
entendre i que es senti còmode.
Perquè per sort, la gran majoria dels nostres metges son persones intel·ligents, empàtiques, i que tenen una vocació clara d'ajudar i guarir les persones que és totalment incompatible amb suposar que no ens vulguin entendre, i només una petita minoria es pot enquadrar dins els que descriuen els de "mos movem" (que haver-ne, n'hi ha, algun si que n'he trobat).
Supòs que ha quedat clar que la meva carta anava dirigida al model de sanitari que els de "mos movem" (na Mascaró de les sabates i companyia) ens han pintat, i no a la gran majoria de sanitaris de les illes que fan molt be la seva feina i me mereixen un gran respecte.
Perquè per sort, la gran majoria dels nostres metges son persones intel·ligents, empàtiques, i que tenen una vocació clara d'ajudar i guarir les persones que és totalment incompatible amb suposar que no ens vulguin entendre, i només una petita minoria es pot enquadrar dins els que descriuen els de "mos movem" (que haver-ne, n'hi ha, algun si que n'he trobat).
Supòs que ha quedat clar que la meva carta anava dirigida al model de sanitari que els de "mos movem" (na Mascaró de les sabates i companyia) ens han pintat, i no a la gran majoria de sanitaris de les illes que fan molt be la seva feina i me mereixen un gran respecte.
dijous, de març 01, 2018
Identitat
Veig el vídeo d'Ursula Mascaró i m'entra la rialla fluixa (https://www.ara.cat/societat/Ursula_Mascaro-Pretty_Ballerinas-Sabates_3_968933106.html). Si no fos que és ella hauria pensat que era una conya sobre aquells que, volent ser tant especials, exhibeixen sense voler una mentalitat extremadament provinciana, renegant del que són -i tanmateix sempre seran- perquè es troben poca cosa, i expliquen com somien ser alguna altra cosa que tenen idealitzada i consideren millor i, tanmateix, mai seran. Per xapar-se! O per tenir-ne llastima en el seu cas, ja que lo seu no és teatre. Pobreta! Infeliç per sempre dins la seva gàbia daurada de sabates de luxe perquè amb tots els doblers del món mai deixarà de ser qui és i mai s'acceptarà!
Record quan jo era joveneta i patia d'aquesta malaltia de sentir -me poca cosa per ser mallorquina i per tenir aquesta llengua de segona categoria com a pròpia. Ho patia perquè era el que em feien saber pel carrer, però alhora me rebel.lava perquè alguna cosa dins jo me deia que això no tenia ni cap ni peus.
Fins als 14 o 15 jo també "hablaba castellano porque era más fino". Alhora record com, quan als 10 anys per primera vegada vaig veure l'assignatura (optativa) "català", vaig pensar "home, a la fi m'ensenyen a escriure això que jo xerr". Però tot i tenir l'assignatura, moltes mestres de ca les monges franciscanes d'aquell temps s'encarregaven de fer-me entendre que "el catalán no servía para nada" i no donaven gaire importància a l'assignatura. D'adolescent ja notava cert conflicte: tot i sentir cert incòmode empegueïment de xerrar la meva llengua, també girant-la notava una dissonància cognitiva: perquè tenia aquella sensació de traïció cap a jo mateixa cada vegada que ho feia per poder ser més "fina i educada"? I perquè no podia simplement parlar la meva llengua i punt? Perquè me sentia empegueïda i alhora incoherent i traïdora a jo mateixa?
Ara ja sé el nom del que em passava: autoodi.
I llavors, ja d'adolescent-jove adulta, com que també se'm quedava l'illa petita (i això que no la coneixia ni a mitges, ni l'illa, ni les altres illes ni la seva història que és la meva) i volia sortir perquè "aquí no hi havia res", i vaig anar a estudiar fora.
I me'n vaig anar a Manhattan, però no com aquells de "papà paga", si no amb una mà davant, una darrera, un parell de subvencionetes que no bastaven ni pel 10% del primer any de matricula a "The Juilliard School" on m'havien acceptat després d'una prova de cant, un préstec de Sa Nostra per començar a tirar. Això, i la certesa de que jo ja m'arreglaria.
I si, me vaig arreglar: començar amb viure gratis a canvi de cuidar infants, combinar estudiar amb feinetes de (quasi) qualsevol cosa, incloent cantar davall un pont amb una gorra a terra (tota una experiència de comunicació improvisada!)... poder entrar el segon any a donar classes d'educació de l'oïda dins la mateixa Juilliard ja va millorar la situació (i els dos darrers anys, la beca de màster de Sa Nostra també va ajudar molt).
Allà, a més d'estudiar i fer feina, vaig descobrir aviat un parell de coses importants: que quan plovia també queia l'aigua per avall, com per tot, que quan caminava trepitjava en terra, com per tot, i que jo era jo i la gent era gent, allà, aquí i a la Xina.
I sobretot, a la Juilliard vaig aprendre una cosa molt important:Viure aquells 6 anys a Manhattan me va servir per adonar-me'n de com era d'important la pròpia identitat, apreciar allò que un és i no rebutjar-jo, fer-ne de la teva forma de ser i de les teves característiques la teva bandera de presentació, sense demanar perdó.
Allà, l'exòtica que venia d'una preciosa illa enmig del mediterrani, ves per on, era jo. Sempre vaig mostrar orgull del meu origen, la meva llengua i identitat. Vaig aprendre la importància que hi ha en la pròpia acceptació, la de la pròpia identitat, sense la qual et quedes en no res per més que puguis tenir. A valorar el que som i les meves arrels, el lloc d'on venc i la meva història completa, tal com és. A entendre que ser el que som és el que em fa única, i que al final nosaltres mateixos és l'únic que tenim. A valorar, per extensió, la meva llengua, compartir - la amb orgull i pus mai més sentir - me inferior (ni superior) a res. Simplement humana de plè dret. Com tothom arreu del món.
Hi havia gent de tot el món. .. Però és igual d'on venguin, la gent és gent. Amb les seves peculiaritats, les seves diferents llengües i cultures, totes igual d'importants. Perquè el que fa la meva (o d'altri) llengua (i cultura) important no és si la parlen 10 o 10 mil, és que és meva, com passa amb la rosa del Petit Príncep, i per tant és important per jo.
No va ser d'avui per demà, va ser un viatge progressiu i molt interessant. Va ser aprendre a ser més coherent amb el que sent, simplement per no trair-me a jo mateixa, cosa que durant la meva vida he fet potser massa sovint.
És normal que a una adolescent se li quedi petita l'illa... aquesta, o una altra, o la part del mon que sigui on viu, que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí i aquí en venen molts d'altres indrets. Però de res haurà servit el periple si no entén que part del viatge és trobar-se un mateix, i que a vegades aquest "cul inquiet" és perquè cercam defora allò que si tanmateix no trobam dins, no trobarem enlloc. Una cosa no treu l'altra, i l'altra part del viatge és entendre el mon d'una forma més ample, i quan més en vegis millor... sempre des de la solidesa i "uniqueness" (ui! també a jo se m'escapen expressions en anglès, com a la "pija" aquella) d'un mateix i sense oblidar que a tot el mon, i això inclou aquí mateix, hi ha indrets idíl·lics.
Record quan jo era joveneta i patia d'aquesta malaltia de sentir -me poca cosa per ser mallorquina i per tenir aquesta llengua de segona categoria com a pròpia. Ho patia perquè era el que em feien saber pel carrer, però alhora me rebel.lava perquè alguna cosa dins jo me deia que això no tenia ni cap ni peus.
Fins als 14 o 15 jo també "hablaba castellano porque era más fino". Alhora record com, quan als 10 anys per primera vegada vaig veure l'assignatura (optativa) "català", vaig pensar "home, a la fi m'ensenyen a escriure això que jo xerr". Però tot i tenir l'assignatura, moltes mestres de ca les monges franciscanes d'aquell temps s'encarregaven de fer-me entendre que "el catalán no servía para nada" i no donaven gaire importància a l'assignatura. D'adolescent ja notava cert conflicte: tot i sentir cert incòmode empegueïment de xerrar la meva llengua, també girant-la notava una dissonància cognitiva: perquè tenia aquella sensació de traïció cap a jo mateixa cada vegada que ho feia per poder ser més "fina i educada"? I perquè no podia simplement parlar la meva llengua i punt? Perquè me sentia empegueïda i alhora incoherent i traïdora a jo mateixa?
Ara ja sé el nom del que em passava: autoodi.
I llavors, ja d'adolescent-jove adulta, com que també se'm quedava l'illa petita (i això que no la coneixia ni a mitges, ni l'illa, ni les altres illes ni la seva història que és la meva) i volia sortir perquè "aquí no hi havia res", i vaig anar a estudiar fora.
I me'n vaig anar a Manhattan, però no com aquells de "papà paga", si no amb una mà davant, una darrera, un parell de subvencionetes que no bastaven ni pel 10% del primer any de matricula a "The Juilliard School" on m'havien acceptat després d'una prova de cant, un préstec de Sa Nostra per començar a tirar. Això, i la certesa de que jo ja m'arreglaria.
I si, me vaig arreglar: començar amb viure gratis a canvi de cuidar infants, combinar estudiar amb feinetes de (quasi) qualsevol cosa, incloent cantar davall un pont amb una gorra a terra (tota una experiència de comunicació improvisada!)... poder entrar el segon any a donar classes d'educació de l'oïda dins la mateixa Juilliard ja va millorar la situació (i els dos darrers anys, la beca de màster de Sa Nostra també va ajudar molt).
Allà, a més d'estudiar i fer feina, vaig descobrir aviat un parell de coses importants: que quan plovia també queia l'aigua per avall, com per tot, que quan caminava trepitjava en terra, com per tot, i que jo era jo i la gent era gent, allà, aquí i a la Xina.
I sobretot, a la Juilliard vaig aprendre una cosa molt important:Viure aquells 6 anys a Manhattan me va servir per adonar-me'n de com era d'important la pròpia identitat, apreciar allò que un és i no rebutjar-jo, fer-ne de la teva forma de ser i de les teves característiques la teva bandera de presentació, sense demanar perdó.
Allà, l'exòtica que venia d'una preciosa illa enmig del mediterrani, ves per on, era jo. Sempre vaig mostrar orgull del meu origen, la meva llengua i identitat. Vaig aprendre la importància que hi ha en la pròpia acceptació, la de la pròpia identitat, sense la qual et quedes en no res per més que puguis tenir. A valorar el que som i les meves arrels, el lloc d'on venc i la meva història completa, tal com és. A entendre que ser el que som és el que em fa única, i que al final nosaltres mateixos és l'únic que tenim. A valorar, per extensió, la meva llengua, compartir - la amb orgull i pus mai més sentir - me inferior (ni superior) a res. Simplement humana de plè dret. Com tothom arreu del món.
Hi havia gent de tot el món. .. Però és igual d'on venguin, la gent és gent. Amb les seves peculiaritats, les seves diferents llengües i cultures, totes igual d'importants. Perquè el que fa la meva (o d'altri) llengua (i cultura) important no és si la parlen 10 o 10 mil, és que és meva, com passa amb la rosa del Petit Príncep, i per tant és important per jo.
No va ser d'avui per demà, va ser un viatge progressiu i molt interessant. Va ser aprendre a ser més coherent amb el que sent, simplement per no trair-me a jo mateixa, cosa que durant la meva vida he fet potser massa sovint.
És normal que a una adolescent se li quedi petita l'illa... aquesta, o una altra, o la part del mon que sigui on viu, que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí i aquí en venen molts d'altres indrets. Però de res haurà servit el periple si no entén que part del viatge és trobar-se un mateix, i que a vegades aquest "cul inquiet" és perquè cercam defora allò que si tanmateix no trobam dins, no trobarem enlloc. Una cosa no treu l'altra, i l'altra part del viatge és entendre el mon d'una forma més ample, i quan més en vegis millor... sempre des de la solidesa i "uniqueness" (ui! també a jo se m'escapen expressions en anglès, com a la "pija" aquella) d'un mateix i sense oblidar que a tot el mon, i això inclou aquí mateix, hi ha indrets idíl·lics.
dimecres, de febrer 21, 2018
Normalització i acreditació de coneixements de català... hauriem de fer revisió?
M'ha agradat llegir Diglòssia Clínica, de'n Jaume Munar Ribot, on parla de la polèmica del decret de català a sanitat. Entra en el tema de la normalització i diu, entre d'altres coses "Sigui o no per aquest motiu, el cas és que, a Balears, el sistema de certificacions de coneixements de català s'ha mostrat molt poc eficaç pel que fa a la seva normalització. Per molt que dolgui al clergat que s'ha beneficiat durant anys d'aquesta burocràcia i ha gaudit de tot el poder que els atorgava, és necessari que algú reconegui que, més que normalitzar, el que s'ha aconseguit ha estat despertar odis i recels contra la llengua pròpia d'aquestes illes" i també ens recorda com, de forma contundent al TEDH a Francisco Lopez de los Cobos no li demanaren cap certificat, simplement fent-li l'entrevista en anglès ja varen veure clar que no en sabia, no va fer falta demanar ni B ni C ni cap punyeta. Estic prou d'acord que aquí s'ha errat molt quant a la metodologia per a normalitzar la llengua, i que necessitam fer autocrítica i una revisió i replantejament del tema de les acreditacions de nivell de català. Els exàmens de capacitació, que haurien de servir per MESURAR COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA per a parlants normals, s'han plantejat com un "vaig a enganxar-te on t'equivoques i fas la castellanada" i no serveixen per a acreditar la competència lingüística per la que haurien de servir, com ho demostra el fet que conec gent que amb un B2 de català, ni es comunica de forma fluïda en català ni m'entenen massa be quan xerr. I els de nivells superiors miren més (a l'escrit) si saps redactar uns tipus de text de forma que podria ser comuna a qualsevol llengua que no si ets molt correcte en el teu acte comunicatiu en AQUESTA llengua. Trob que els exàmens segueixen els mateixos patrons amb els que tan malament s'examina d'idiomes en aquest país, hem caigut en els mateixos paranys dels que volem fugir. I eses centren en les errades que es cometen quan es ve del castellà, per tant plantegen català versus castellà, la qual cosa és absurda. No han d'aprendre a comparar una llengua amb l'altra, si no a comunicar-se. http://suscriptor.diariodemallorca.es/opinion/2018/02/19/diglossia-clinica/1289081.html
dissabte, de febrer 17, 2018
Carta oberta al sanitari/a que no vol poder entendre'm (amb traducció perquè els destinataris l'entenguin)
He llegit avui una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html)... Quanta raó! No puc estar més d'acord amb ella. I és que si tu ets un/a metge que, per "bo-na" que puguis ser en la teva professió, trobes que això del català és un problema, no me vols entendre i no me vols respectar, millor que ni me toquis, gràcies.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
Sort que n'està plè de sanitaris que, indiferentment del seu lloc de procedència, no tenen aquest problema, que son grans professionals i totalment respectuosos amb tothom. Però si no ets d'aquests, aquesta carta és per tu.
Què me'n dius del fet que a les mares i pares, padrines i padrins nostres els han educat a girar la llengua a base de cops i càstigs?. Si, cops i càstigs a l'escola, com ho sents. Encara ara alguns demanen perdó per haver entrat xerrant català (o mallorquí o com vulguis dir-li) a la consulta (o al banc, o a on sigui) i NO S'ATREVEIXEN a defensar els seus drets. Ni recorden que en tenguin de drets, tan avesats estan a que els hi trepitgin. I tu els hi vols trepitjar ara encara més?. Vergonya per tu!
Perquè en el meu cas, com un metge me vengui amb la grosseria de que "le hable castellano" d'entrada faré com qui sent ploure. Ara, n'hi amollaré quatre de fresques com m'insisteixi, però no te pensis que li giraré la llengua només perquè li dona la gana, perquè ja en tenc una i és el meu dret usar-la i viure-hi. Abandonaré la consulta i posaré una reclamació, que he anat al metge a que me curi, no a que me digui què he de parlar ni a que me faci saber la seva ideologia política.
Però en el cas de moltes persones majors d'aquí, els pobres giraran de llengua per LA POR AMB QUE HAN VISCUT. No te fa vergonya voler aprofitar-te d'aquesta situació i esfondrar-los els drets encara més? Quina VERGONYA pels professionals sanitaris que no entenguin/entengueu perquè s'ha d'entendre el català aquí, i que no entengueu que enlloc d'això, hauríeu d'animar el pacient a que S'EXPRESSI LLIURE I TRANQUIL·LAMENT en la seva llengua pròpia, enlloc de voler que usi la llengua de submissió que li han imposada violentament. Me vols fer creure que sou metges i no sabeu que així estarà, d'entrada, més còmode i receptiu? Ah, que vos deu ser igual això, si tanmateix deu ser "bestiar mallorquí independentista" d'aquell, què te més com es senti, no?. El que importa és que te xerri castellà i reconegui la "teva superioritat lingüística espanyolíssima infusa per ma divina", no? Ets un d'aquests individus que creu en llengues superiors? També en races superiors? Posats a dir bajanades i posats a donar-me escuses demagògiques per no entendre la meva llengua, mem qui la diu més grossa.
I si me deis que això és posar fronteres a la sanitat, i que no "ens hem de tancar"... idò au, obrim! Però per aquestes cinc centes anem a obrir-la al món sencer. Perquè només s'han d'admetre espanyols? Què tancat, no? Que podent no ser entesa per un bon cirurgià anglès, suec o finlandès (que a més, segur que no tendrien cap problema), no tenc el perquè no ser-ho només per un de castellà.
Qui no me respecti no me podrà guarir. Si és el teu cas, millor que ja ni venguis a fer aquesta feina aquí, que no vull contribuir a pagar-te el sou.
Potser les llengües no curin, però si qui m'ha de guarir ataca la meva identitat i els meus sentiments, si m'adoba d'un costat m'espenyarà per l'altra.
I ara vaig a posar el text al traductor del google perquè pas de fer la feina jo (que al final l'he feta, que no sabeu quina animalada ha sortit del traductor!), i posaré a baix la versió en anglès perquè tots aquests "til·leros" puguin practicar, i després en castellà perquè diuen molt de l'anglès però ja se sap... i vull que m'entenguin bé els destinataris de la carta, aquells que precisament no entenen el català.
******* ENGLISH******
I've read today a great interview with Dr. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... How right she is! I couldn't agree more. If you think that this whole "Catalan language thing" is a problem, if you don't wish to understand and respect me, no matter how "good" a doctor you are, you better don't even touch me, thank you very much!
Fortunately, there are lots of doctors here who are great professionals and respectful people, no matter where they come from. But if you are not one of them, then this letter is for you.
Are you aware of the fact that our parents and grandparents were "educated" to switch to your castilian tongue through being hit and punished? Yes, hit and punished at school to prevent them from using their language, how do you feel about that. Even now, many will actually even apologize for having started a conversation in Catalan (or Majorcan or whatever you want to call it) when coming into your boureau (or in the bank, or anywhere) and THEY DON'T DARE stand for their rights. They don't even remember having rights on that matter, so used they are to having them shattered. And you want to shatter their rights even further? Shame on you!
If that's me, if a doctor barks at me "speak Spanish!" I will just ignore them for a start. Now, if they insist they will surely hear me! But I will certainly not switch tongues because I have the right to live in mine. I will leave and fill a claim. I'm going to see a doctor to talk about my health, not to receive orders about my language or learn about their political positions.
But in case of local elderly people, the poor things will switch to you language because of THE FEAR THEY'VE BEEN RAISED WITH. Aren't you ashamed about taking advantage of that and further crumble their rights? Shame for the so called "health" professionals who don't want to see why it's important they actually understand us in our language, Catalan, and who don't understand that instead, you should encourage the patient to EXPRESS FREELY in their mother tongue, instead of pretending they switch to the language they've had VIOLENTLY FORCED UPON THEM. Do you want me to believe that, as a doctor, you don't know that your patient will feel much more comfortable and receptive that way? Oh, what do you care, we are to you just "majorcan cattle, these disgusting independentists" so what does it matter what we feel? As long as we speak "your so superior castilian tongue" that all that matters to you, right? Are you one of those who believes in linguistic superiority?
And if you tell me that Catalan is going to limit the health system, and that we shouldn't "close ourselves" ... ok, let's open it...but to the whole the world. Why should we just admit Spaniards? How limited, isn't it? Why can't I be not understood by a good English, Swedish or Finnish surgeon? (who, in addition, surely would not have any of the problems you have with learning my language) Why should I be not understood only by a spanish one?
Bottom line is: whoever does not respect me can not cure me. So if that's your case, you better refrain from coming to work here, because I don't wish to contribute to pay your salary.
****** CASTELLÀ*****
Leo hoy una entrevista a la Dra. Mercedes Codina (http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/02/16/paciente-derechos-linguisticos-hay-respetarlos/1288253.html) ... Cuánta razón! No puedo estar más de acuerdo con ella. Y es que si tu eres un/a médico que, por "bueno/a" que puedas ser en tu profesión, crees que eso del catalán es un problema, no quieres entenderme ni respetarme, mejor que ya ni me toques, gracias.
Afortunadamente, tenemos aquí muchísimas/os excelentes profesionales de la salud que no tienen ningún problema con el respeto, no importa de dónde procedan. Pero si no eres de esos, esta carta es para tí.
¿Qué opinas de que nuestras madres y padres, abuelas y abuelos hayan sido educados a cambiar a esa tu lengua a base de golpes y castigos?. Si, golpes y castigos en la escuela, como lees. Lo sabes, no? Incluso hoy día algunos piden perdón por haber entrado hablando catalán (o mallorquín o como quieras llamarlo) a la consulta (o al banco, o a donde sea) y ni se atreven a defender sus derechos. Ni recuerdan que los tengan, tan acostumbrados están a que se los pisen. Y tú ¿se los quieres pisar ahora aún más? ¡Vergüenza!
Porque en mi caso, como un médico me ladre que "le hable castellano" de entrada haré como quien oye llover. Y como me insista me va a oír, pero ni sueñes que cambie yo de lengua solo porque a ti te de la gana, porque ya tengo una y es mi derecho usar la mía. Y si la cambio, será a inglés, que seguro que así se esfuerza por entenderme. Abandonaré la consulta y pondré una reclamación, que voy al médico a que me cure, no a que me diga qué tengo que hablar ni a que haga saber de su ideología política.
Pero en el caso de muchas personas mayores de aquí, te cambiarán por EL MIEDO CON EL QUE HAN VIVIDO. No te da vergüenza querer aprovecharte de esta situación y machacar aún más sus ya maltrechos derechos? Qué VERGÜENZA para los profesionales sanitarios que no entiendan/entendéis por qué se debe entender el catalán (lengua propia) aquí, y que no entiendan que en lugar de protestar por el catalán, deberíais animar al paciente a que se expresa LIBRE Y TRANQUILAMENTE en su lengua propia, no pretender que use la lengua de sumisión que le han impuesto con violencia. Pretendes que me crea que eres médico y no sabes que así estará, de entrada, más cómodo y receptivo el paciente? Ah, que eso te da igual, total debe ser "ganado mallorquín independentista de esos, qué horror", qué más da como se sientan? Lo que importa es que te hable tu lengua para tu comodidad -que por eso tienes tú esa superioridad lingüística españolísima infusa por arte divino, cómo no! Eres uno de esos individuos que cree que hay lenguas superiores? También crees que hay razas superiores? Que puestos a decir tonterías y poner excusas demagógicas para no aprender a entender mi lengua, a ver quién la dice más gorda.
Y si me decís que esto es poner fronteras a la sanidad, y que no "hay que cerrarla" ... pues nada, abramos, abramos... Pero al mundo entero. Por qué admitir sólo españoles? Qué cerrado todo, no? Que por mi parte, pudiendo no ser entendida por un buen cirujano inglés, sueco o finlandés (que además, seguro que no tendrían ningún problema), no tengo por qué no serlo sólo por uno castellanoparlante.
Quede claro que quien no me respete no me puede curar. Mejor que ya ni vengas a ejercer aquí, que no quiero contribuir a pagarte el sueldo.
dimarts, de febrer 13, 2018
Nacionalista jo?
L'altra dia, una al·lota molt més jove que jo me comentava com ella no tenia ni idea de què volien dir termes com "feixista", "socialisme", "conservadorisme", "nacionalisme", me contava que ella estava ben peix en política, i es queixava que a l'escola, a l'assignatura d'història no varen arribar mai a "l'avui en dia".
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
Què curiós, a jo me va passar igual... tampoc hi varem arribar mai a "l'avui en dia". I tot i tenir clar des de ben joveneta que volia defensar la meva llengua (perquè sempre he tengut clar que alguna cosa no era normal aquí) també estava ben peix en política. Només "mig sabia" allò que anava escoltant.
Ella es queixava que no sabia ni a qui votar, per exemple, perquè no entenia res de tot aquest tema. Que ni sabia com fer uns papers per l'administració. I que trobava a faltar una educació que l'haguera preparada un poc millor per aquestes coses del dia a dia.
El problema és que, el d'aquesta al·lota no és un cas aïllat. M'he trobat molta gent jove queixant-se del mateix. I després, clar... son presa fàcil de les campanyes electorals, i d'acabar votant "a l'anunci més atractiu" que normalment serà, aquell fet amb més mitjans econòmics... fa falta que segueixi explicant per on vaig?
No serà que ho fan aposta això de mantenir-nos tan ignorants en aquest mar d'informació on trobam coneixements exhaustius de coses que no serveixen per molt...? Fer-nos ignorants de la nostra ignorància? Noooo...
I sempre he trobat que dins, per exemple, "educació per la ciutadania" hi podrien venir aquestes qüestions (i també prendre mesures per tal d'arribar a "l'avui en dia" en història). S'hauria d'ensenyar a fer els papers bàsics que et trobes en la vida, o al manco explicar un poc on es pot demanar ajuda per fer-los. S'haurien de mostrar els estatuts dels partits existents, debatre'ls, fer-ne treballs... parlar de quines ideologies hi ha ara mateix. Així sortirien preparats, i no serien presa tan fàcil de les campanyes electorals.
Jo mateixa me vaig trobar això. Si, m'havien explicat en Karl Marx, i havia vist una cosa que es deien "nacionalismes" tant a uns paràgrafs a història de l'art com al llibre d'història. Però està clar que no havia acabat d'entendre jo la paraula "nacionalista" socialment parlant, ja que la usava per descriure'm a jo mateixa quan volia dir que jo era algú que "defensava el dret a usar la meva llengua, protegir i viure la meva cultura, i tenir independència".
I clar, anava pel món definint-me com a "nacionalista"... ingènua jo! No sabia lo malament que això quedava, perquè les connotacions del mot (internacionalment parlant) no eren les que jo (i altres amics) li donava (i assumesc que li donaven). El mot està massa mesclat amb el "nacional socialisme" alemany (nazisme). El que jo realment volia dir és que era SOBIRANISTA, INDEPENDENTISTA...
Som molt poc de banderes i de símbols, encara que ara mateix de tant en tant en duc algun de posat si consider que representa alguna causa o situació per la que vull manifestar solidaritat o protesta. I ara també em veureu amb senyeres o banderes independentistes, però per compensar el fet que Espanya, dins el seu nacionalisme prepotent i expansiu (es diria "imperialisme" això?) ens vol negar el dret a l'autodeterminació, i considera un insult el fet que algú "no es senti espanyol". Però com pot ser això un insult? Què té més com es senti un?
I amb això és que m'he preguntat "som jo nacionalista"? No crec! Potser hi ha un grau positiu i un grau negatiu de tal qualitat, i el negatiu començaria on es perd el respecte pels altres. Els que sí que ho són, són aquells que es molesten quan senten algú que "no es sent de la mateixa nacionalitat que ells", i empresonen altres perquè no es senten espanyols i així ho manifesten, i volen exercir els seus drets com a persones que no es senten espanyoles. Aquells que es molesten perquè a no se quin ajuntament hi ha una bandera espanyola de talla Liliput. Què te més la grandària d'una bandera? I què bona la resposta del batle a l'entrevistador que volia picar-lo demanant-li "qué le pareceria que alguien pusiera una señera así de pequeña" i va contestar "vostè posi la senyera de la grandària que vulgui". Ben dit! Què té més, són pedaços!
I quin insult hi ha en que algú no es senti espanyol? A jo tant me fa com es senti un altra (sempre i quan respecti com em sent jo, evidentment!). I aquí sol raure la diferència. Els nacionalistes espanyols (i supòs que tots en general) els reconeixereu perquè no respecten que altres es sentin d'altra forma, i fort i no et moguis ens volen mantenir segrestats dins el seu "projecte Espanya" (aquest recosit que s'han inventat fa pocs segles i que sembla que a molts no ens funciona i no el volem), i es creuen en el dret de prohibir que hi pugui haver altres projectes separats del seu.
Per això jo no me puc definir "nacionalista" a partir del que veig, perquè jo si que sent respecte per algú que es senti espanyol o no, i que vulgui estar dins Espanya o no... sempre que em respecti a jo també i d'igual a igual, respecti la meva idiosincràsia i els meus drets, que inclouen el dret a decidir què soc i quin projecte vull juntament amb altres amb qui compartesc projecte.
dilluns, de gener 15, 2018
Una classe, unes gestions i aguantar un poc de catalanofòbia...Un matí normal!
Avui, com és habitual, m'he aixecat, he anat al gimnàs, dutxeta, i cap a classe. Després tenia unes gestions a fer a la seu de la UOC. Fins aquí, tot sense incidències.
Ara, la següent tasca era anar a una botiga a queixar-me de que la camisa que es va comprar el meu home li ha encollit després de la primera rentada. Rentada que ha fet igual que sempre amb totes les seves camises amb el programa "cuidado fácil" de la rentadora. He exposat el cas, i la que m'atenia a la botiga "Nottingham" m'ha dit que l'havia de rentar a 30 graus... "Però on ho diu? No te cap etiqueta que ho digui." li he dit. Ha procedit a mesurar la camisa, comparant-la amb una de la mateixa talla i model similar. Se la veia com "estirava" la màniga de la meva camisa per amagar la diferència de longitud, tot i així li quedava mig centímetre més curta. Total, que me diu que ho ha d'enviar a fàbrica i que ja decidiran, i jo contest que ja va bé, però que abans jo me l'enduré a consum a fer una reclamació mesurant jo mateixa les camises i fent fotos.
I aquí és quan me diu "bueno, como quiera... pero primero de todo, háblame en castellano"... (!!??)
Ah, ara es despenja amb aquestes? Després de tot el temps -inclòs el moment de la venda- parlant cadascú el seu idioma sense problemes? -he pensat jo.
I li he enflocat: "Jo parlaré el que me doni la gana, quina grosseria i falta de respecte és aquesta de voler dir-me quin idioma he de parlar! Jo no t'he dit quin idioma m'has de parlar tu. Ara a més, també posaré una denuncia per vulneració de drets lingüístics".
A partir d'aquí, ella m'ha contestat "Estamos en España, quieres que te fale galego?"... etc...etc (el que solen dir sempre). I jo li he dit que si aquest era el seu argument, anàvem arreglats, que qui es creia ella per donar ordres sobre el que s'ha de xerrar, que a mem si també me diria quina roba m'he de posar. I que em podia parlar el que vulgui: jo soc respectuosa i no vaig donant aquestes ordres a la gent, i així vull que ho siguin amb jo.
I encara tenia la barra de dir-me "La maleducada eres tu, cuando le digo a la gente que me hable en español, todos cambian. Y yo no te entiendo" (quan era obvi que fins ara m'havia entès, i bé). I li contest: "Idò ja veus que no, no tots. I vols dir que fas feina aquí i no entens res de la llengua? Quina falta de respecte! Sobretot, no he vengut aquí a discutir aquestes qüestions, així que no me canviïs de tema"
He procedit a mesurar les camises, i me n'he anat amb les fotos i els fulls de reclamació. I un dia d'aquests passaré per l'oficina de consum a denunciar-ho, però primer que tothom ho sàpiga: a "Nottingham" del carrer Sindicat 49, les camises són de les que encolleixen, i a més et volen encollir els drets lingüístics.
Ara, la següent tasca era anar a una botiga a queixar-me de que la camisa que es va comprar el meu home li ha encollit després de la primera rentada. Rentada que ha fet igual que sempre amb totes les seves camises amb el programa "cuidado fácil" de la rentadora. He exposat el cas, i la que m'atenia a la botiga "Nottingham" m'ha dit que l'havia de rentar a 30 graus... "Però on ho diu? No te cap etiqueta que ho digui." li he dit. Ha procedit a mesurar la camisa, comparant-la amb una de la mateixa talla i model similar. Se la veia com "estirava" la màniga de la meva camisa per amagar la diferència de longitud, tot i així li quedava mig centímetre més curta. Total, que me diu que ho ha d'enviar a fàbrica i que ja decidiran, i jo contest que ja va bé, però que abans jo me l'enduré a consum a fer una reclamació mesurant jo mateixa les camises i fent fotos.
I aquí és quan me diu "bueno, como quiera... pero primero de todo, háblame en castellano"... (!!??)
Ah, ara es despenja amb aquestes? Després de tot el temps -inclòs el moment de la venda- parlant cadascú el seu idioma sense problemes? -he pensat jo.
I li he enflocat: "Jo parlaré el que me doni la gana, quina grosseria i falta de respecte és aquesta de voler dir-me quin idioma he de parlar! Jo no t'he dit quin idioma m'has de parlar tu. Ara a més, també posaré una denuncia per vulneració de drets lingüístics".
A partir d'aquí, ella m'ha contestat "Estamos en España, quieres que te fale galego?"... etc...etc (el que solen dir sempre). I jo li he dit que si aquest era el seu argument, anàvem arreglats, que qui es creia ella per donar ordres sobre el que s'ha de xerrar, que a mem si també me diria quina roba m'he de posar. I que em podia parlar el que vulgui: jo soc respectuosa i no vaig donant aquestes ordres a la gent, i així vull que ho siguin amb jo.
I encara tenia la barra de dir-me "La maleducada eres tu, cuando le digo a la gente que me hable en español, todos cambian. Y yo no te entiendo" (quan era obvi que fins ara m'havia entès, i bé). I li contest: "Idò ja veus que no, no tots. I vols dir que fas feina aquí i no entens res de la llengua? Quina falta de respecte! Sobretot, no he vengut aquí a discutir aquestes qüestions, així que no me canviïs de tema"
He procedit a mesurar les camises, i me n'he anat amb les fotos i els fulls de reclamació. I un dia d'aquests passaré per l'oficina de consum a denunciar-ho, però primer que tothom ho sàpiga: a "Nottingham" del carrer Sindicat 49, les camises són de les que encolleixen, i a més et volen encollir els drets lingüístics.
dilluns, de novembre 27, 2017
Doctor, doctor, no me sent espanyola... qui m'ha adoctrinat?
Avui he volgut fer un tràmit per telèfon: havia de telefonar el 060 per comprovar el domicili que te tràfic de la meva persona, ja que certes coses no estic segura de si arriben. Una cosa ben normal.
Vaig a fer-la en el meu idioma, aquell que tenc dret a utilitzar segons la constitució i l'estatut d'autonomia.
Marc el número. Me surt una resposta automatitzada per triar opcions. Només en castellà, tot i que estam en un estat plurinacional on som tots ben iguals. La maquineta no m'entén perquè jo exercesc el meu dret de parlar el meu idioma (idoma que ja era el de les meves recontra-re-padrines per aquestes terres) per fer les gestions del dia a dia (cosa ben normal en aquest mon). Me passa amb una persona.
- Si, digame (o locució similar de salutació).
- Volia saber si el meu domicili a tràfic és correcte o no
- Cómo?
- Volia saber... (repetesc)
- No la entiendo... me puede hablar en español?
- Res, res.
I he penjat. Tanmateix! O abandon l'exercici del meu dret, o no ens entendrem. Idò a fer punyetes, que tenguin el domicili que vulguin. El carnet de conduir si que m'ha arribat, així que ja va bé.
Una cosa que toca ser ben normal... aquí és impossible.
I això m'ha fet pensar que, quan era petita, ja m'ho deien. "En español!". I no tan petita. I ara encara, perquè com que vaig pel carrer exercint el meu dret, escolt "en español que estamos en espanya" amb certa freqüència.
I ja de petit pensava: Ah, idò i això que jo xerr no és "espayol"? Però no estam a Espanya tal com me diuen? Jo xerr això... que deu ser d'Espanya si jo també ho som! Què deu voler dir: que això que jo xerr a Espanya on me diuen que he nascut, i on me diuen que som espanyola, no és espanyol?
Conclusió: Idò jo tampoc ho dec ser, d'espanyola.
Això vaig concloure ja des del bressol, adoctrinada per tot arreu de que aquella llengua meva no era espanyol, i per tant de que la meva identitat no era espanyola. Llengua i identitat són coses molt lligades. Amb tals premisses, no era gaire difícil arribar a tal conclusió.
Au, ja teniu els culpables del meu adoctrinament. Ja els podeu posar a tots a la presó.
Vaig a fer-la en el meu idioma, aquell que tenc dret a utilitzar segons la constitució i l'estatut d'autonomia.
Marc el número. Me surt una resposta automatitzada per triar opcions. Només en castellà, tot i que estam en un estat plurinacional on som tots ben iguals. La maquineta no m'entén perquè jo exercesc el meu dret de parlar el meu idioma (idoma que ja era el de les meves recontra-re-padrines per aquestes terres) per fer les gestions del dia a dia (cosa ben normal en aquest mon). Me passa amb una persona.
- Si, digame (o locució similar de salutació).
- Volia saber si el meu domicili a tràfic és correcte o no
- Cómo?
- Volia saber... (repetesc)
- No la entiendo... me puede hablar en español?
- Res, res.
I he penjat. Tanmateix! O abandon l'exercici del meu dret, o no ens entendrem. Idò a fer punyetes, que tenguin el domicili que vulguin. El carnet de conduir si que m'ha arribat, així que ja va bé.
Una cosa que toca ser ben normal... aquí és impossible.
I això m'ha fet pensar que, quan era petita, ja m'ho deien. "En español!". I no tan petita. I ara encara, perquè com que vaig pel carrer exercint el meu dret, escolt "en español que estamos en espanya" amb certa freqüència.
I ja de petit pensava: Ah, idò i això que jo xerr no és "espayol"? Però no estam a Espanya tal com me diuen? Jo xerr això... que deu ser d'Espanya si jo també ho som! Què deu voler dir: que això que jo xerr a Espanya on me diuen que he nascut, i on me diuen que som espanyola, no és espanyol?
Conclusió: Idò jo tampoc ho dec ser, d'espanyola.
Això vaig concloure ja des del bressol, adoctrinada per tot arreu de que aquella llengua meva no era espanyol, i per tant de que la meva identitat no era espanyola. Llengua i identitat són coses molt lligades. Amb tals premisses, no era gaire difícil arribar a tal conclusió.
Au, ja teniu els culpables del meu adoctrinament. Ja els podeu posar a tots a la presó.
dilluns, de novembre 06, 2017
Dreta vs esquerra... Paradigma obsolet?
Avui pensava en el paradigma segons el qual solem votar aquí: estam instal·lats (i bé que els hi convé)
en "dreta versus esquerra". La dreta és el dimoni corrupte i l'esquerra
la gent "guai" progressista i oberta. Noooo!! A Espanya en concret
resulta que és així, però mirau nomenclatures a altres llocs, per
exemple a EEUU: es diuen demòcrates i republicans. I els republicans
representen la dreta recontraconservadora i els demòcrates els més
lliberals i progressistes... ara, tots són bàsicament capitalistes, amb
una diferència de tenir més o menys miraments socials. I allò és una
mena de república democràtica com a sistema.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
Dreta no vol dir corrupte, és una forma d'entendre l'economia. I esquerra no vol dir progre, és una forma d'entendre l'economia. Una de dretes pot ser lliberal i tolerant i una d'esquerres pot ser rància i inflexible en els seus punts de mira, i viceversa. Econòmicament, la dreta és més mercat, més propietat privada (tu guanyes això perquè t'ho has guanyat, i ho guardes o ho uses com vulguis perquè és teu) i l'esquerra més de repartir, més de tot en mans de l'estat (tu guanyes això però ho has de compartir amb tothom encara que els altres es toquin els ous tot el dia). Òbviament ho he duit a l'exageració. Quanta gent sap realment si és d'esquerres o de dretes?
Què tenim avui en dia? Volem viure un poc bé, no? Volem poder disposar dels nostres doblers i propietats si en tenim, no? Ens preocupa el medi ambient, l'educació, la salut, la cultura, i hi ha unes necessitats socials,i unes d'economia sanejada, perquè ningú vol crisi i no tenir res, no? I en això crec que hi estarem molts d'acord, independentment de creure que sóm de d'esquerres o de dretes. Idò això... que no es tracta massa de dreta versus esquerra. Torn a llançar la pregunta: quanta gent sap cert si és d'esquerres o de dretes... i perquè?
Què passa a Espanya? Que la dreta espanyola és herència directa de Franco... i l'esquerra espanyola, també! I què més passa? Que Espanya és plurinacional, un recosit de coses diferents, que hi ha moltes identitats i no precisament respectades per la corrent dominant (si, està clar que hi ha una corrent dominant, hi ha un idioma obligatori, els altres són de mostra i no van enlloc). L'esquerra sol ser més tolerant en general, per tant també ho és amb això... fins a cert punt. Però no ens enganyem, dreta o esquerra, si és espanyola, seguirà volent una-grande-y-libre... libre d'altres identitats nacionals dins ella, deu voler dir, per tant les han d'aniquilar, la qual cosa comença per aniquilar-ne la llengua, que és el tret d'identitat que et permet conservar la teva ídem.
I què més? Que vers el 1714-1715 Espanya es va annexionar uns territoris per poder-los xuclar (si, els de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses, aquests, que tenien institucions pròpies), i serveixen per això, per xuclar-los. No perquè els seus habitants hi visquin bé.
Si tots realment fóssim iguals dins "Espanya", no trobau que hauria de ser igual quin idioma tens? No és igual d'espanyol un idioma d'Espanya que un altra? Perquè es diu espanyol només al castellà? Perquè és obligatori i els altres no? O al revés, perquè no són tots voluntaris? Perquè si jo he nascut parlant un idioma diferent del castellà m'obliguen a aprendre'l, però no obliguen a aprendre el meu a algú que ha nascut a Valladolid? Què som jo i el meu idioma, de segona? Espanyols de segona? Espanyols que només serveixen per xuclar-los i no respectar-los? Idò ja me deixen clar que no soc jo igual d'espanyola que segons qui. No fa falta m'adoctrinin a l'escola per veure-ho. Per cert, l'adoctrinament que vaig rebre va ser precisament espanyolista. Encara record una discussió amb una professora d'EGB -quan just l'havia acabat, que si no igual no m'aprova- que me volia fer creure que el meu era un idioma inútil perquè el parlava tan poca gent. Una professora!
Per tant, mentre votem basats en el paradigma dreta-esquerra anam cuits. Excepte, clar, els que es sentin ben espanyols o els que no visquin a territoris xuclats es sentin o no espanyols. Aquests són els únics als que el paradigma dreta-esquerra espanyola els pot servir.
Aquí, a Mallorca: estam ben xuclats (mirau balances fiscals, no m'hi estendré ara aquí en això) i a més hi ha una porció de gent que no es sent espanyola. Mentre seguim votant amb paradigma dreta-esquerra, seguirem havent de pidolar les miques, somiant Règims Especials que només tenen d'especial que no basten per viure, i estarem atrapats en el dia de la marmota. I també haurem d'aguantar agressions lingüístiques dia si dia també, perquè si esperam que ens respectin la identitat anam ben equivocats. Precisament han començat a desmuntar tot el que teníem fins ara per esmenar l'errada que l'estat va cometre de deixar-nos mantenir la llengua viva, perquè se n'han adonat que si no ens lleven la llengua no ens podran llevar la identitat.
Així que toca pensar en, potser, fer un canvi de paradigma.
El cas Fachín: què han de ser els partits?
Llegesc al DBalears fa uns dies que Podemos prepara cop contra Fachín https://dbalears.cat/politica/2017/11/03/307933/podemos-prepara-cop-contra-fachin.html.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
I avui al Vilaweb que Fachin dimiteix de la direcció general de Podem Catalunya, per coherència: https://www.vilaweb.cat/noticies/fachin-dimiteix-de-la-direccio-general-de-podem-catalunya-despres-de-la-intervencio-diglesias-independencia-referendum/.
En favor de Podemos, he de dir que no ha fet res que no pugui fer. Vejam: una organització es crea amb unes finalitats, i si algú que hi ha entrat resulta que la vol desviar d'aquestes finalitats és normal que l'organització s'hi torni en contra i intenti neutralitzar això.
A una associació, un partit polític etc... hi entres perquè se suposa que comparteixes els interessos del seu ideari. Entres, pagues una quota... i te'n pots anar en voler si veus que al cap i a la fi no serveixen als teus interessos.
Què vull dir? D'entrada, que jo no me faria mai de Podemos perquè te unes idees fundacionals que no van amb les meves des de la base: És espanyol i jo no m'hi sent, a partir d'aquí ja no fa falta mirar res més. Per tant ja sé que no podria anar mai bé d'entrada, per més que comparteixi altres detalls ideològics que, pel fet de que venen darrera el primer, no m'arreglen res al cap i a la fi. Tenc ben clar que ni el votaria ni m'hi faria militant. Però trob normal que Podemos defensi allò pel que s'ha creat.
Què més vull dir? Idò que ben fet per part d'en Fachin, el saber veure clar (segons es desprèn del segon article que he referit a dalt) que el partit ja no serveix per al que ell voldria ergo, partir. Tant de bo tothom fos tant coherent i se'n anàs de qualsevol formació a la que pugui pertànyer quan veu que no casa amb la seva base ideològica, amb els seus principis socials o amb el que sigui que la persona trobi prioritàriament important! Tant de bo la gent no es prengués la militància com un matrimoni del qual et costa sortir per més que vegis que no va enlloc! Tot seria molt més àgil, la gent més coherent i de passada, les organitzacions també ho serien. No haurien d'enganyar per captar el vot o la militància, tothom seria qui és i tots podríem votar a coses que es veurien clares, sense enganyar ningú. Quina monada seria!
Ara, per fer això... també fa falta que la gent tengui clar què vol, i que allò que vulgui de la seva militància a un partit no sigui poder i doblers, si no dur a terme un seguit de bones intencions en general: voluntat de servei als ciutadans, intenció de construir allò que entengui que seria un món millor per a tots... que aquesta és una altra. La gent normalment pareix que prefereix lluitar contra molins de vent i intentar canviar la natura de la formació/associació/persona a la qual es va ajuntar en el seu dia sense potser calibrar bé els motius pels quals ho feia. Gran errada, en la meva opinió. És en algun aspecte similar a la persona maltractada que insisteix en no partir i insisteix que el maltractador canviarà. Salvant totes les distàncies, però és el mateix quant a que les formacions són el que són i no canvien així com així.
I també fa falta que la gent sàpiga què mirar abans de votar o militar: els anuncis de la tele en campanya? (Opinió meva: Noooo!!!) Són tots molt bonics, estan molt ben fets per experts en màrqueting. Els estatuts fundacionals del partit ens hem de mirar, si de cas! "Ui, llegir, quina peresa, amb lo be que xerra fulaneta o menganeta per la tele!!" Idò llavors ens passa el que ens passa.
Conclusió: fora màscares, tothom a les clares, i a saber triar amb qui ens volem ajuntar i perquè. En política, o en el que sigui.
diumenge, d’octubre 29, 2017
Usar i compartir la meva llengua no és de mala educació
Usar la meva llengua no és de mala educació. És compartir qui soc jo amb
la resta del món. Ara, que algú me digui quina llengua he d'usar, això
si que és ja no una falta d'educació si no de respecte, un atac en tota
regla als meus drets.
L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic
Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.
Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.
Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.
Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".
Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".
Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).
Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.
Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.
Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.
Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.
L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.
L'altra dia me vaig trobar en una situació. Una que ve d'antic i que me trob sovint pel carrer, però que mai me l'havia trobada parlant en públic
Era a la fira d'Aliments de les Illes Balears que ha promogut El Corte Inglés aquestes passades setmanes. Me vaig apuntar a uns tasts de vins de producció de les illes (molt bons, per cert!), tasts molt encertadament dirigits per sommeliers de diversos prestigiosos restaurants i el sommelier d'El Corte Inglés.
Els sommeliers parlaven de la pujada de qualitat que hi havia hagut als vins de les illes. En un moment determinat va sortir el tema "de si el vi de Mallorca és car..", els sommeliers explicaven que una cosa és la producció en massa de centenars de milers de botelles d'algunes bodegues molt grans, i l'altra la producció de petits cellers, que sens dubte encareix el producte, però també dóna un altra tipus de producte que no es pot comparar al fet en massa. I això passa a tot arreu on es fa vi, els cellers de produccions més petites sempre seran més cars.
Els presentadors encoratjaven a que tothom participés i digués la seva. Vaig voler fer una aportació i me passaren el micro: He viscut a Nova York i a França, i he tastat vins de per tot arreu de diferents gammes (me vaig iniciar de fet, a Nova York, amb els vins monovarietals que es fan allà, i ja me vaig engrescar). Vaig dir que si un vol comprar un vi francès de la mateixa qualitat que es troba en els vins de gamma alta de les illes, no crec que el trobàs tan econòmic.
Només començar a parlar, ja me sent uns darrera jo que me diuen "¡En español!".
Vaig notar una onada que me pujava al cap, el batec del cor accelerat, una sensació d'impotència.. Mirant de controlar la meva adrenalina me vaig interrompre, i els vaig dir que després ho traduiria. Mentrestant, ells no callaven i anaven insistint. Vaig ignorar-los i vaig seguir entre els seus rum-rums, i quan vaig dir que havia viscut a tal i tal banda, escolt "pues no se nota".
Me torn a interrompre, me gir, i els dic -en anglès- que si ho dubta, també puc seguir en anglès (vaig sentir aplaudiments d'una altra taula). Continuen insistint "en español, en español" (ja que, com sabeu, hem de ser tots espanyols però la nostra llengua no és tan espanyola ni tan vàlida com la seva, i si és que tots hem de ser igual d'espanyols, primer hauria de quedar clar que NO hi ha UNA llengua espanyola... si no, serà que no som tots tan espanyols... Però bé, això seria un altra entrada de blog).
Aquella onada al cap, aquella cosa que te puja quan volen que giris la llengua, quan et volen robar el dret a usar la teva en públic "para que se entienda". Mentre jo parlava en català els sentia mormolant amb coses sobre "la educación". I quina mena d'educació és atacar la meva persona faltant al respecte als meus drets?. Però me vaig notar bloquejada, a punt de "congelació", de cop i volta no me sortien les paraules... en cap idioma! Vaig respirar i fer un esforç per dissimular el meu estat intern i poder acabar el que volia dir, en la meva varietat de català de Mallorca també anomenada mallorquí. I en haver acabat, vaig procedir a traduir-los-hi.
Mentre ho traduïa, m'envaïa una sensació de buit i, a posteriori, vaig sentir com si hagués deixat que em trepitjassin. No es mereixien tal deferència. No ho tornaré a fer davant un atac així, no me'n vull anar amb aquesta sensació de que m'he deixat trepitjar els drets i no li traduiré res a un maleducat que m'ataca, ni en públic ni en privat. Si li he de dir res en castellà perquè m'entengui li diré que deixi de faltar-me al respecte i que vagi a donar ordres a ca seva, no li traduiré. I ho vull compartir aquí per si a algú li pot ser útil.
Una persona que et respecti com a igual, si no t'entén te demanarà si li pots traduir, no que giris la llengua. I possiblement vendrà a demanar-ho després, si realment li interessa entendre el que dius. Si fa el que varen fer aquells, és que la seva intenció és purament que tu canviïs l'idioma en què parles i que no usis el teu idioma "para dirigirte a todos", si no només a casa.
Per il·lustrar això que dic, vos contaré el que me va explicar una coneguda meva, propietària d'una botiga a Palma: uns clients miraven el mostrador i xerraven mallorquí entre ells, i quan entraren ella els va escometre en mallorquí per demanar si els podia ajudar en res. El primer que li varen dir va ser "en español". Imagina't si hi ha autoodi per aquí encara, que encara queden mallorquins que, ells mateixos no volen usar el seu idioma en situacions comercials!.
L'acte de la Fira d'Aliments es feia en castellà (sorpresa, sorpresa!), però en Toni Bennàssar, president dels vins de Pla i Llevant, va fer a l'inici una presentació en català. Sort que aquells dos es mossegaren la llengua i no li varen dir a en Toni el que havia de parlar. Amb jo ja no se la varen mossegar tant.
Està la nostra cultura quant a ball prou present als conservatoris?
Avui matí, amb el canvi d'hora m'he aixecat més prest segons el rellotge. I m'he trobat això:
https://www.arabalears.cat/opinio/flamenc-cultura-mallorquina_0_1895810666.html, titulat "El flamenc és cultura mallorquina".
Ja me perdonareu, però no entenc com és el flamenc mallorquí... potser hi hagi molta gent aquí, mallorquina (la gent), que el tengui en la cultura de les seves arrels... arrels que evidentment deuen ser d'altra banda que d'aquí però. També hi ha aquí molta gent que té el ball tradicional xinès en les seves arrels, i això, per enriquidor que sigui, mai el farà tampoc mallorquí de tradició. No mesclem conceptes!. I -tot i que supòs que no caldria dir-ho- vagi per davant que tampoc vull dir que ser d'aquí o d'allà sigui millor o no. Simplement, és.
No veig on és l'atac al text de la UOB que cita l'autor de l'article. Trob que no hi ha d'haver cap problema amb que es doni TAMBÉ flamenc al conservatori, però com a màxim s'hauria de donar tant de temps i tan cuidat com es faci l'ensenyament dels balls de les nostres tradicions.
La comparació que fa al comunicat la UOB me sembla clara i adient: com s'ho prendrien allà on el flamenc és propi, si els fessin igual amb el seu, efectivament?
Llavors hi ha una altra consideració que algú un dia em va fer pensar, i és la investigació de les nostres tradicions en ball. Un dia, parlant amb algú que es veia (o al manco es deia) assabentat en el tema me va dir que en realitat tots aquests balls que tenim aquí ara com a tradicionals venen de no se on... tampoc va entrar molt en explicacions després d'amollar-ho. Bé, jo deix als investigadors en la matèria tot aquest tema, però mentrestant, deman que donin més dansa tradicional d'aquí als conservatoris. Per cert, i d'on ve, exactament en els seus inicis, el flamenc? Era en els seus orígens tal com es veu ara? Què si hem de ser tiquis-miquis amb uns balls i tradicions, també ho podem ser amb altres.
https://www.arabalears.cat/opinio/flamenc-cultura-mallorquina_0_1895810666.html, titulat "El flamenc és cultura mallorquina".
Ja me perdonareu, però no entenc com és el flamenc mallorquí... potser hi hagi molta gent aquí, mallorquina (la gent), que el tengui en la cultura de les seves arrels... arrels que evidentment deuen ser d'altra banda que d'aquí però. També hi ha aquí molta gent que té el ball tradicional xinès en les seves arrels, i això, per enriquidor que sigui, mai el farà tampoc mallorquí de tradició. No mesclem conceptes!. I -tot i que supòs que no caldria dir-ho- vagi per davant que tampoc vull dir que ser d'aquí o d'allà sigui millor o no. Simplement, és.
No veig on és l'atac al text de la UOB que cita l'autor de l'article. Trob que no hi ha d'haver cap problema amb que es doni TAMBÉ flamenc al conservatori, però com a màxim s'hauria de donar tant de temps i tan cuidat com es faci l'ensenyament dels balls de les nostres tradicions.
La comparació que fa al comunicat la UOB me sembla clara i adient: com s'ho prendrien allà on el flamenc és propi, si els fessin igual amb el seu, efectivament?
Llavors hi ha una altra consideració que algú un dia em va fer pensar, i és la investigació de les nostres tradicions en ball. Un dia, parlant amb algú que es veia (o al manco es deia) assabentat en el tema me va dir que en realitat tots aquests balls que tenim aquí ara com a tradicionals venen de no se on... tampoc va entrar molt en explicacions després d'amollar-ho. Bé, jo deix als investigadors en la matèria tot aquest tema, però mentrestant, deman que donin més dansa tradicional d'aquí als conservatoris. Per cert, i d'on ve, exactament en els seus inicis, el flamenc? Era en els seus orígens tal com es veu ara? Què si hem de ser tiquis-miquis amb uns balls i tradicions, també ho podem ser amb altres.
dilluns, d’octubre 09, 2017
Segons què un no s'ho ha de comportar
Que pensis diferent del que jo pens ho respect i no em molesta. Però si que me molesta que no me deixis expressar-me: Si ets dels que troba que no hem de poder votar tots (tu inclòs) allò que TU no vols que es voti, no tenim res més que parlar. Adéu.
Que manipulis les teves xifres d'adeptes me sembla infantil però bé... Ara, si "me tienes mucho cariño" i m'ho demostres a hòsties i volent-me fer callar, no tenim res més que parlar. Adéu.
Primer, adéu. Més endavant, ja veurem si podem parlar, ja que sóm veïnats.
dimecres, d’agost 16, 2017
Llegint en Jaume Sastre sobre la turismofòbia, la meva opinió
Avui he trobat això: https://dbalears.cat/opinio/2017/08/09/304743/diario-mallorca-principal-instigador-turismofobia-odi-del-guiri-balears-ara-exigeix-maxim-rigor-repressio-contra-els-membres-arran.html
Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.
És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.
Molt interessant. I és curiós que la turismofòbia vagi dirigida contra els turistes dels quals es benefícia més població que abans (acabant amb el monopoli dels quatre que només se'n beneficiaven fins ara i de que l'Estat se'n dugui aquests beneficis enlloc dels que estam aquí), contra la democratització del turisme -i que això ho facin partits polítics de l'esquerra!", contra els que més gasten als comerços i gràcies als quals la gent pot obtenir uns beneficis extra llogant una habitació a ca seva, o un apartament que si no, havia de mal llogar, li deixaven fet pols i llavors no tenia ni per començar-lo a arreglar. Contra els que aprècien la nostra natura i la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre comerç local i no venen per menjar a les cadenes de restauració i per les grans superfícies comercials si no per les botigues autèntiques, i no venen només a engatar-se i fer el cuc per la platja sense ni saber massa bé (o gens) on estan.
A l'altra cara del problema, es troba el problema d'habitatge: evidentment està molt malament que
els interins educadors no puguin trobar allotjament, és ben cert. Falta professorat a altres illes i és necessari que n'hi hagi de desplaçats, per tant el que també és ben cert és que els interins desplaçats no s'haurien d'haver de pagar l'habitatge. La
Conselleria hauria de tenir residències, -pisos, o el que sigui- per ubicar els seus interins desplaçats
de la seva illa, ja que necessita moure gent d'illa a illa. O pagar-los un bon plus
perquè es puguin llogar alguna cosa. La situació actual de que es desplacin per unes setmanes... mesos... anys... i a sobre els caigui el cost de l'habitatge a damunt és de vergonya, ja que es veuen obligats a mantenir dos habitatges, el que tenien i un altra al lloc on van per un temps!
També està fatal que la
gent que ve a fer feina a l'estiu no pugui pagar-se el lloguer... doncs que els
paguin millor salari! O que les empreses que necessiten dur gent de fora perquè
a l'illa on estan no troben personal per contractar ja que tothom que hi resideix ja deu tenir
feina (ironia-on), els hi posin també un lloc de residència a la disposició. O és que les empreses aquestes duen el personal de fora per poder llogar mà d'obra a preu de patató, i volen que els propietaris de pisos a sobre els hi subvencionin? No hi ha gent aquí aturada per cobrir els llocs de feina?
Tal vegada el problema és que els salaris són massa baixos pel nivell de vida de la ciutat. Palma és a hores d'ara una ciutat internacional, multicultural, i agradi o no, no és una ciutat barata. Que es revisin els convenis laborals i s'apugin els salaris d'acord amb el cost de vida.
Ara, els propietaris de
pisos que no són de protecció oficial si no provinents de lliure mercat han de
poder fer el que vulguin amb els seus bens. Lliure mercat? D'acord, però si ha de ser, ha de ser per
tots igual, no només per segons qui.
L'habitatge ha de ser accessible? I tant, i és un dret. Però és cosa
de les institucions, que inverteixin en habitatge protegit, o com sigui. Els
propietaris de pisos comprats a lliure mercat no són ONGs al servei de les mancances
pressupostàries d'un govern, que encara que volgués arreglar la situació no té
prou recursos ja que estam essent continuament espoliats per l'estat on ens trobam.
Sobretot, una habitació dins ca qui sigui no esdevindrà l'habitatge permanent de ningú per tant no afectarà el problema d'habitatge si es lloga de tant en tant, i dins ca seva tothom ha de poder fer el que vulgui, que per això pagam imposts. I si un propietari té un pis i es pretén promoure que el llogui a preus assequibles, doncs que a canvi de fer-ho se li bonifiqui l'IBI, la taxa de residus, un % a l'IRPF i tengui subvencions per rehabilitar-lo i mantenir-lo.
És evident que de tot cal regulació. I que si sobren turistes hem d'intentar que només venguin els que més interessen. Però això es fa regulant, no prohibint. Fins ara, l'oferta es basava en les 4 S "Sun, Sex, Sand and Sea", cosa que no ajuda. Convé començar per veure quin turisme volem atreure, i per regular què se'ls ofereix aquí, que ha de ser qualitat i autenticitat.
Perquè el que no es pot fer és prohibir a la gent que viatgi, o és que a nosaltres no ens agrada viatjar i conèixer nous indrets? Tenim una illa (unes illes) precioses (el que encara en queda), i tothom les voldrà veure i gaudir, normal, per tant el turisme sempre serà una de les nostres fonts d'ingressos, indiscutiblement. I a qui no li agradi, doncs que primer posi alternatives.
dijous, de juliol 27, 2017
RAONS LEGÍTIMES DE SECESSIÓ PER PART D'UN TERRITORI D'UN ESTAT
TRES RAONS PER LES QUALS ES POT CONSIDERAR LEGÍTIMA LA
SECESSIÓ PER PART D’UN TERRITORI D’UN ESTAT (TAL COM CONSIDEREN LES TEORIES
POLÍTIQUES ACTUALS)
-
RAONS NACIONALS
o
Parts de l’estat que es consideren una nació,
pel fet que hi hagi un conjunt de persones que així s’ho senti, i pel fet més
objectiu de tenir una llengua, una cultura pròpies
-
RAONS DEMOCRÀTIQUES
o
Que un conjunt de persones, sense necessàriament
ser una nació diferenciada, per raons democràtiques i a partir de procediments
democràtics (votació) així ho decideixi
-
RAONS DE CAUSA JUSTA
o
Que una part d’un estat es consideri maltractada
per una altra part del mateix estat, encara que siguin nacions iguals (com cas
Amèrica en el seu procés d’independència d’Anglaterra)
CATALUNYA REUNEIX LES TRES RAONS
El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix.
Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440
El principi d'integritat territorial que tant esgrimeixen els unionistes està pensat per evitar invasions estrangeres dins estats sobirans, no és aplicable en cas d'exercici del dret a l'autodeterminació (considerat ius cogens https://ca.wikipedia.org/wiki/Ius_cogens) des de dins el territori per part d'un conjunt de persones d'una part del mateix.
Referències: The Ethics of Secession and a Normative Theory of Nationalism, https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=258440
dilluns, de maig 29, 2017
XIV Tast de Vins de D.O. Pla i Llevant a Manacor
Dissabte vaig ser al Tast de Vins D.O. Pla i Llevant al claustre de Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Quina delícia!! No espereu que vos faci notes de cata expertes, perquè no en tenc ni idea. Només puc dir si m'agraden o no i poca cosa més sobre les moltíssimes sensacions que not a l'olfacte i al gust però que no tenc vocabulari per descriure, així que si voleu saber més sobre els vins haureu de visitar les planes web dels vinaters.
Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!
Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!
Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.
I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.
I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!
Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.
Només entrar, a la meva esquerra vaig trobar les bodegues de Miquel Gelabert (http://vinsmiquelgelabert.com) i vaig tastar primer uns blancs de les darreres collites: Son Caules, Chardonnay Roure, i Blanc Sa Vall, diferents quant al cos i aromes, el primer més afruitat, els altres dos amb més cos... cada un per la seva ocasió, deliciosos. Vaig tastar també alguns dels seus vins negres: Son Caules negre, Golós negre, Gran Vinya Son Caules i Selecció Privada... quatre gammes diferents amb un denominador comú: impressionants! Fan una producció de vi artesana, natural, molt cuidada, i es nota. Encara que no sàpigues res de vi te n'adones de què això és una altra cosa. També vaig tastar un vi blanc anomenat Menut, que han elaborat conjuntament amb el seu germà Toni Gelabert (http://www.vinstonigelabert.com/catala/origens.html) en homenatge a un amic que els ha deixat fa poc. Un vi molt emotiu, dins la línia que caracteritza els germans Gelabert de fer vins amb el cor i amb el gust de la terra que els cria, qualitat més important que, des del meu humil punt de vista d'inexperta catadora, pot tenir un vi. No tenien allà el Son Moix, el vi amb el que s'ha estrenat en Miquel Gelabert fill, però ja el vaig tastar a Pollença fa poc i he de dir que les olles s'assemblen als testos, així que el celler quedarà en bones mans. Una òpera prima impressionant!
Després vaig passar al mostrador de'n Toni Gelabert, on vaig tastar les darreres collites dels blancs Torre des Canonge i Macabeu, i dels negres Illenc, Pinot Noire, Ses Hereves 2008 i Negre Selecció 2009... no sabies què bebies! Quines coses més bones!! També diferents entre si, però tots aromàtics cadascun a la seva manera, tots amb un gust que no quedava endarrera respecte al nas. Cadascun per a la seva ocasió, no tenen desperdici. I com he dit, el gust autèntic de la terra, vi artesà i natural, de conreu biodinàmic respectant les fases de la lluna que millor van a cada raïm... un tipus de producció que no te preu. Entre els tres Gelaberts gairebé he omplert la gelera de vins de casa!
Ja un poc tocada, no vaig poder tastar massa més vi... però vaig passar per Pere Seda (http://www.pereseda.com/es/home), on vaig tastar un Chardonnay, un Negre Reserva 2011 i el Mossèn Alcover. També molt bons productes a i a bon preu, amb gust del territori, cosa important.
I encara vaig passar pel mostrador d'un altra dels meus preferits: Miquel Oliver (http://www.miqueloliver.com/ca/)... però ja no podia tastar massa i només vaig tastar el Muscat (oooohhh! Quin blanc més fresc i sec amb el nas afruitat) i el negre AIA, que sempre els hi surt de pinyol vermell. També fan el vi amb cura i això es nota. També notes el gust de la terra... de Petra en aquest cas! :). Els seus vins tampoc no falten a la meva gelereta.
I per acabar, vaig visitar el mostrador de les bodegues Coleto (http://vinscancoleto.com/ca/inici-cat/) i encara vaig poder catar un blanc Llàgrimes Blanques i un negre Cabernet Sauvignon. Vins ecològics, cuidats i autèntics. Però després de tot el que m'havia begut ja no podia descriure massa més!
Me vaig quedar sense tastar els vins de Butxet (http://www.doplaillevant.com/verbodega.php?bodega_select=5 i al seu Facebook https://www.facebook.com/butxet.butxetviticultors) però ja els havia tastat feia poc a Pollença, i donc fe que també són ben bons! Però és que si comptau quants me n'havia begut, entendreu que ja no podia més... i direu "ui, es devé aixecar fina l'endemà" idò si, fina... i fresca com una rosa, perquè si una cosa tenen els vins que vaig catar majoritàriament és que no deixen ressaca. I aquest punt, a la meva edat, ha esdevingut ben important.
diumenge, de febrer 19, 2017
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...
Compartesc aquí l'entrada de Jordi Colomines:
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...
Blog de Jordi Colomines Companys: Espanya ja ha començat obertament la fase repressi...: Judici polític al 9N amb el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau al banc dels acusats. L’Estat espanyol ha obert una n...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)